La realitat local i comarcal no sempre forma part del ventall de temes que se suposa que preocupen milers de persones, aquells que encapçalen les portades dels informatius de televisió, de ràdio, o de premsa escrita, qüestions polítiques la majoria de les vegades. Ho podem constatar dia a dia. La gent no surt al carrer al seu poble per manifestar-se a favor o en contra de drames o de comèdies que afecten polítics, partits, fins i tot institucions que no els són pròximes, que senten com pròximes. La ciutadania té altres preocupacions; tenir feina (si pot ser digna), arribar a final de mes (amb tants preus exagerats de tants productes bàsics es fa cada dia més complicat o directament impossible), ser ben tractada a la sanitat pública (o simplement ser tractada), poder educar els fills amb valors que es perden, no ser robada ni estafada, i divertir-se -o oblidar les preocupacions- en la mesura que segui possible. I punt.
Algú podrà pensar que com pot ser que una notícia sobre la Feria de Abril de Segur de Calafell (per posar un exemple) sigui més llegida que unes declaracions incendiàries d'un candidat sobre un altre en campanya electoral. Em sembla obvi, divertir-se és més important que estar pendents de coses que no afecten la majoria ni per a bé ni per a mal. Tampoc em sembla que la gent de carrer visqui pendent de la crònica de successos, com molts opinen. Al Baix Penedès són tantes les plantacions de marihuana que han estat desmuntades, i tantes les que resten per ser desmantellades, que els lectors no paren atenció, o no tanta com se suposa que hauran de prestar.
Els fets dels últims anys acaben provocant avorriment, desencant i decepció de molts. Hi ha massa polítics que parlen d'ells, que parlen d'identitats i parlen d'enemics i de territoris, com si tot plegat fos la preocupació de l'home i la dona del carrer. Ja fa molts anys que no valoro cap polític per les sigles del partit del qual en forma part. He conegut sàtrapes d'esquerres, persones empàtiques de dretes, sàtrapes de dretes i persones empàtiques d'esquerres. Ho fa la proximitat de l'exercici del periodisme local i comarcal, que coneixes i, en funció d'això, vas perdent axiomes i dogmes de fe. No m'agraden els polítics de l'àmbit que siguin que utilitzen l'insult i el menysteniment amb qui no forma part de la seva opció.
Que ningú es posi les mans al cap si l'abstenció ens devora, és el més potent missatge dels administrats als seus administradors o candidats a administradors. Tinc una edat, soc d'esquerres. Sempre m'havia agradat discutir de política, però ja no faig. Ara el suposat debat polític no és sobre com fer millor la vida de les persones, és sobre quina bandera té més poders màgics. I jo de tonteries no faig tertúlies. Tinc més anys que la majoria de polítics i regidors en actiu de la comarca per a la qual treballo. És responsabilitat del periodista local intentar la màxima entesa al territori pel qual treballa. Es pot aconseguir en àmbit local, en altres, no val la pena ni intentar-ho. Llàstima.