Els nostres governs ens ofereixen grans dades, promeses temptadores i somnis que a vegades han de venir de més enllà. Ens parlen dels grans valors de la humanitat: igualtat, equilibri, benestar, inclusió, integració, solidaritat, humanitat, optimisme, valor, seguretat, iniciativa, educació, formació, empenta, empatia, diàleg, comunicació, coordinació conciliació, respecte, responsabilitat i alguns altres que van aflorant en els nostre dia a dia, en especial a les persones que han escollit el paper de polític.
Aquest és un dels més sagrats i nobles oficis de la nostra societat, que molts cops queda malmès pel seus protagonistes. En realitat, s’encarreguen de dirigir i encaminar la resta de la societat des dels seus càrrecs amb més o menys pressupost amb
uns objectius i fites que no sempre estan clares. Aquests professionals o simples amants de la política que tenen les regnes dels
Consell Comarcal del Baix Penedès han decidit posar-se d’acord tots en patir la mateixa malaltia.
De cop i volta s’han tornat sords, muts, cecs, no sé com porten el tema de l’olfacte i el tacte, però crec que també deuen estar privats d’aquests sentits. Resulta que els treballadors de l’ens comarcal fa dies que demanen el que els nostres polítics clamen
als quatre vents: igualtat, comunicació, diàleg... Per intentar que els seus salaris siguin iguals que la resta de les administracions del voltant. No aspiren a res de l’altre món.
Simplement el que cada dia els nostres líders espirituals diuen des de la seva cadena privada o butlletí de publireportatges pagat per tot el veïnat. Hi ha ajuntaments que munten reunions, meses i el que faci falta com aquell que planta cols a l’hort a voluntat, com més comissions i taules hi hagi millor. Què després de deu trobades la cosa està igual, mira ,mala sort, però almenys tenen la dignitat de parlar cara a cara amb els representants dels treballadors. Perquè no oblidem una cosa, els membres del Consell han estat escollits a través dels càrrecs electes de la comarca, però els funcionaris del consell també han estat triats en unes eleccions democràtiques entre tots els treballadors de l’ens.
Ens gastem els diners en coses tan trivials com el logo del consell, que si comencem així cada legislatura el podem canviar perquè cadascú tindrà els seus gustos, però som tan miserables que no només no els volem pujar el sou als treballadors sinó que ni els esmentem ni res com va passar el passat dimecres en el ple del Consell Comarcal del Baix Penedès celebrat al Centre cívic l’Estació del Vendrell. Una mica de dignitat, que són persones i cada dia han de donar la cara per molts que no són capaços
de tractar la seva situació que afecta tot el col·lectiu.
Ja estan farts de callar i deixar passar el temps que després vénen eleccions i els polítics estan ocupats per tornar a repetir. Evidentment potser un dels temes principals d’aquest ple era el nou contractista per a la recollida d’escombraries de la majoria de municipis de la comarca. Evidentment només n’hi ha un que s’ha presentat. En aquest país tothom és coneix i tothom sap qui
guanyarà, no cal que facin una nova roda de premsa per dir una notícia que ja fa mesos que sé sap.
Anem a la clau de tot, a les persones, que els números i els jocs de taula que ens volen vendre, que no ens enganyin. Un consell no necessita quatre vicepresidents per les competències que té. El que calen són uns salaris dignes per als seus professionals com la resta de la comarca. Sigueu valents, que cada ajuntament aporti una mica més i que ho tregui d’alguna partida de festes o menjars perquè ja n’estem més que servits d’aquests temes per guanyar vots fàcils. No cal que ara afegim les vegueries amb més gent treballant. Ja tenim els consells malpagats. Ens pot agradar o no, però la gent que hi treballa es mereix un sou digne com la resta de treballadors de les administracions i no aquest tracte discriminatori.
No cal que tots els diners de l’administració s’inverteixin en policia amb formació bàsica i sense experiència per fer-se fotos. Hi ha molts elements clau en una administració que s’ han de cuidar perquè, sinó, al final només hi haurà policia per tapar la crispació social i posar pau. Almenys diàleg i comunicació entre les parts. Molt lleig el que està fent un presumpte govern d’esquerres amb tocs
sindicalistes.