La causa oberta l'any 2011 contra la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya a Reus ha quedat arxivada. Ho ha fet públic l'actual partit de Josep Anglada, Som Identitaris. Qui va ser líder de PxC assegura que «aquesta interlocutòria em dona més força per afrontar la cursa electoral de les eleccions municipals».
A SOMI, el partit on ara milita, també s'hi va incorporar una altra de les acusades per la campanya del 2011, Marta Riera. El procés judicial va començar arran de la denúncia de l'Associació Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament Watani de Reus i d'Iniciativa per Catalunya els Verds. Van portar PxC als jutjats arran de la campanya electoral de les eleccions municipals del 2011, que acusaven de ser racista.
El darrer auto judicial, del 19 de gener d'aquest 2023, estableix l'arxivament de la causa judicial per manca de concreció en els fets dels quals s'acusa els imputats. Específicament s'apunta que l'escrit d'acusació no és prou concret pel que fa a atribuir fets específics a cadascuna de les persones imputades. L'any passat es va arxivar la causa per a les dues persones que, com que tenen càrrec electe, són aforades, Joan Garriga Domènech i Mònica Lora Cisquer.
Arxiven la causa contra PxC per falta de concreció de l'acusació
Tot i que la denúncia els va arribar quan eren membres de PxC, ara són diputats al Parlament per Vox. Ja aleshores, la sala del Civil i del Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va apuntar per què es podia arxivar parcialment la causa. Segons s'argumentava a l'auto, era perquè l'escrit d'acusació denunciava «uns fets típics genèrics, sense que s'atribuís una participació concreta a cadascun dels acusats».
Una línia que també va ser la de la defensa, que es va passar la pilota de la responsabilitat de la campanya entre l'agrupació local i l'executiva del partit. A l'auto, la magistrada apunta que l'acusació es referia, únicament, al partit polític Plataforma per Catalunya. Es mencionava el càrrec de Josep Anglada com a president i el d'Albert Tafalla com a cap de llista a Reus.
Tot i això, no se'ls atribuïa cap fet concret, sinó que la denúncia feia referència al partit com a organització. L'auto apunta que «el senyor Anglada podria haver difós algun dels punts del programa electoral als seus mítings i també ho podria haver fet el senyor Tafalla; o no». «Res d'això es menciona a l'escrit d'acusació», sentencia la jutgessa.
Aquesta falta de concreció és, segons el seu parer, un defecte causa de nul·litat. «Vulnera el dret a ser informat de manera clara i precisa de l'acusació, genera indefensió i conculca el dret a un procés amb totes les garanties», argumenta la jutgessa. De fet critica que la causa hagi arribat a la fase de judici oral tenint en compte que l'acusació no era «vàlida».
Segons exposa, el jutge d'instrucció no ho hauria d'haver permès. Etziba que l'auto d'obertura de judici oral era «una resolució estereotipada, com moltes altres que s'emeten». En aquest cas, lamenta la magistrada, «va permetre que una acusació defectuosa i generadora d'indefensió arribés a judici oral».
De fet també qualifica d'«estereotipats» els escrits de les defenses, en aquest cas, «davant la falta de concreció dels fets que s'atribuïen a cadascun dels acusats». La jutgessa també tomba la petició de la defensa que s'imputessin les costes del judici a l'acusació per haver comparegut com acusació particular en lloc d'acusació popular. La notícia s'ha rebut amb satisfacció per part d'Anglada, que assegura que «l'arxiu de la causa demostra que vaig fer bé la meva feina com a president del partit».
