Els barris amb la renda més baixa de Tarragona apunten a l'abstenció: «Ens sentim abandonats»

En les eleccions del 14-F de 2021, alguns barris de Constantí, Reus i Tarragona no van superar el 25% de participació

Un bloc de pisos del barri de Centcelles a Constantí.
Un bloc de pisos del barri de Centcelles a Constantí. | Neus Bertola/ACN
25 d'abril del 2024
Actualitzat a les 11:11h

Les associacions de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament argumenten que els electors tenen una "desafecció absoluta amb la política" a les portes del 12-M. Així ho expressa l'entitat que representa els veïns del barri badaloní de Sant Roc. Una de les seves seccions censals va registrar una participació del 9,4% en els comicis del 2021, la més baixa de Catalunya, més de 40 punts per sota de la mitjana.

Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l'atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l'ACN amb dades del 14-F, marcades per la Covid, el perfil socioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.

Entre les 20 de les més de 5.000 seccions censals a Catalunya amb menys entusiasme per l'última contesa electoral a la cambra catalana es van trobar zones de Reus —Mas Pellicer—, Tarragona —Campclar— i Constantí —Centcelles—, on es va registrar una abstenció superior al 75%.

"Ens sentim abandonats"

Un dels exemples a les comarques del Camp de Tarragona que es troben a la cua de participació el 2021 és el barri de Centcelles, a Constantí. La secció censal situada a la zona situada al nord del carrer Jaume I, amb una participació del 23,3% i amb una renda de 10.843 euros, la meitat del conjunt català, té un percentatge d'estrangers (27,4%) i de desocupats (44,2%) significativament més alt que la mitjana. La població amb educació superior es queda en el 6,4%.

El president de l'Associació de veïns del barri, Miguel Gabarre, reconeix en una entrevista a l'ACN que els ciutadans d'aquesta àrea participen més a les eleccions municipals que a les catalanes, espanyoles o europees, ja que aquestes últimes no beneficien "directament" els interessos dels ciutadans.

En aquest sentit, subratlla que els més de 3.000 veïns d'aquest barri se senten "abandonats". Per a Gabarre, prova d'això ho són les esquerdes que presenten bona part dels pisos de la zona i que fa anys que denuncien. "Em truquen molts veïns per aquest problema", lamenta Gabarre, qui reitera que l'estat dels immobles "fa por".

Invitació als partits a passejar pel barri de Centcelles i escoltar els demandes del veïns

Per aquest motiu, el president de l'associació de veïns convida als diferents partits polítics a passejar-se pel barri i escoltar les demandes de la ciutadania. "Volem una persona propera, que conegui les problemàtiques que tenim a Centcelles i que vulgui fer coses per al poble", defensa Gabarre, qui considera que d'aquesta manera augmentaria la participació.

Altres zones del Camp de Tarragona on l'abstenció va superar el 75% en les eleccions del 14 de febrer de 2021. Es tracta del barri de Mas Pellicer de Reus, on la participació va ser del 16,2%, i una secció al barri de Campclar, a Tarragona, on la participació va ser del 19,7%.

La correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic

Les xifres de participació a nivell de secció censal en els comicis de 2021 arreu del país reflecteixen diversos patrons. Un d'elles és la correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic, ja que les zones amb un índex més alt es van situar en prop del 80% de votants a les urnes, mentre que les àrees amb menys benestar no van passar del 40%. L'índex socioeconòmic territorial emprat per a l'anàlisi, amb les dades del 2020, és una eina de l'Idescat que es basa en la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen a cada unitat territorial.

Així, les seccions censals amb ingressos per unitat de consum d'entre 10.000 i 20.000 euros l'any se situen en general per sota del 40% de participació, mentre que les que superen un 60% de sufragis emesos tenen ingressos d'entre 20.000 i 40.000 euros per unitat de consum, amb dades de l'INE. La renda per unitat de consum s'obté dividint els ingressos nets per llar entre el nombre de persones que hi viuen.

De la mateixa manera, molt bona part de les seccions censals amb un atur superior al 20% van registrar una participació inferior a la mitjana catalana, que es va situar en el 51,3%. Per contra, els territoris que van passar del 60% de vots tenien, en general, un atur d'un 10% o inferior.

La tendència es similar per nivell educatiu, i fins i tot més pronunciada: com més persones amb titulació superior, més participació a la cita electoral del 14 de febrer del 2021. Les seccions censals amb més d'un 40% de les persones amb carrera universitària o equivalent registren, en general, percentatges superiors a la mitjana catalana. En canvi, les zones amb una taxa de votants per sota de la mitjana se situen en uns nivells d'educació superior d'entre el 10 i el 30%.