Carles Pellicer posarà punt final a la seva alcaldia de Reus quan acabi el present mandat. L'any 2023, a les pròximes eleccions municipals, el que durant dotze anys haurà sigut alcalde de Reus no optarà a la reelecció. Ho ha anunciat durant una conferència pronunciada aquest dilluns al vespre al Teatre Bartrina.
Visiblement emocionat ha tancat la ponència agraint a Cori Vidal, la seva dona, el suport que li ha donat tots aquests anys. Un sorollós i llarg aplaudiment per part del públic, dempeus, ha posat punt final a la conferència que, alhora, marca un punt final a la trajectòria de Pellicer. L'alcalde considera que s'ha encarrilat el futur de la ciutat, i que malgrat les successives crisis viscudes, polítiques i econòmiques, ha pogut començar a desplegar el seu projecte de ciutat.
La conferència ha començat amb un aplaudiment d'ànims al regidor Pere Aluja, ingressat en estat crític a l'Hospital Joan XXIII després de patir un atropellament. Pellicer ha arrencat la ponència fixant-se en el context general de crisi econòmica, pandèmia i amb la guerra entre Rússia i Ucraïna com a darrer embat global. Ha subratllat la «resistència» que considera inherent a la ciutat de Reus.
Balanç de mandat de projectes en marxa
Ha repassat el trajecte polític del govern de la ciutat amb ell com a alcalde. Recordant algunes frases pronunciades en conferències anteriors, ha subratllat el fet d'haver recorregut a acords polítics per governar la ciutat. Centrat en el present ha destacat les 10.000 famílies a les quals atenen els serveis socials de Reus, amb el Centre Social El Roser com a actual vaixell insígnia.
El traspàs de l'Hospital Sant Joan a la Generalitat també l'ha citat com una gran fita de ciutat, tot i les reticències que hi va mantenir el mateix govern durant anys. Projectes com «un parc, una escola», el trasllat de la facultat de medicina o el futur Centre Cívic Gregal li han servit també per fer repàs de l'obra de govern. En matèria esportiva ha posat l'accent en els polilleugers del Joan Rebull i del Cèlia Artiga.
Uns equipaments que s'han impulsat, com ha reconegut, amb el suport del PSC. Per tancar el capítol esportiu ha afirmat que l'Ajuntament preveu adjudicar a l'abril el Centre Aquàtic i de Fitness. Sense dates concretes, també va mantenir a l'agenda del govern el pavelló del Molinet, adjacent a l'Institut Roseta Mauri.
També ha destacat especialment la voluntat de «projecció de ciutat». Una filosofia que, ha afirmat, han aplicat a tot allò que pugui atraure públic i «fer gran» la ciutat de Reus i que «forma part de l'ADN del govern». «Podríem dir que projecció és sinònim de reusenquisme»; és ser exigents amb la nostra ciutat com ho som amb nosaltres mateixos», ha afegit.
En clau cultural ha mencionat la Capital de la Cultura Catalana, la Ciutat de la Música, la consolidació del Trapezi i la creació del Consell Municipal de la Cultura. Esportivament ha qualificat Reus com a «ciutat catalana de referència» per haver acollit esdeveniments d'àmbit internacional. Ha mencionat el World Padel Tour, com haver-se convertit en seu de l'equip de futbol americà Dragons.
«Tots els projectes els hem impulsat malgrat les successives crisis que hem viscut», ha tret pit. «Vist en perspectiva, aquesta ciutat, lluny d'aturar-se amb cada crisi, n'ha ressorgit més forta una vegada i una altra». L'àmbit econòmic també li ha valgut un capítol de la intervenció, destacant-ne mesures per a l'ocupació, el suport a l'activitat econòmica i l'emprenedoria com a pilars clau.
També ha posat l'accent en el programa Reus Espais Vius i les reformes fiscals aprovades els darrers anys, a més de l'alta ocupació de Redessa. No s'ha oblidat del Pla de Recuperació Econòmica i Social, amb un pressupost total de nou milions d'euros i dels quals ha destacat els Bons Reus com a mesura estrella. En global, ha resumit, va suposar «un impacte directe de cinc milions d'euros; va ajudar, va anar bé i va ser amb recursos propis».
Del microurbanisme al projecte de ciutat
Ha afirmat que, com a alcalde, se'l coneix pel «microurbanisme», concepte que li ha servit per repassar obres com les del pont del barri Gaudí o la prevista a Mas Carpa. En el capítol de la política de proximitat ha recordat el nou contracte de neteja viària i recollida de brossa. L'atenció al «microurbanisme», ha matisat, no ha impedit al govern dibuixar la ciutat del futur.
Un plantejament que, segons ha justificat, no s'havia pogut aplicar per la situació econòmica general. «No vam executar-lo abans, però ara sí que podem desenvolupar les noves centralitats», ha afirmat. Ha mencionat l'eix central, amb la reforma del carrer Ample o la vianalització dels ravals, que ha qualificat de «decisió històrica».
També n'ha destacat el projecte de l'antiga Hispània, del qual les obres han de començar, ha afirmat, els pròxims mesos. En clau de reforma urbanística s'ha fixat en el barri del Carrilet i el procés participatiu que s'hi ha dut a terme. De fet ha anunciat que «a l'entorn del Carrilet hi haurà un mercat del segle XXI amb oferta gastronòmica, un mercat modern».
Les zones verdes també han sigut motiu d'orgull durant la conferència de Carles Pellicer. S'ha fixat en la Boca de la Mina i el parc de lliscament integrat al Parc dels Capellans. Un àmbit que ha lligat amb el de la mobilitat ferroviària; «hem aconseguit que l'estació de Bellissens sigui una realitat», ha tret pit.
Ha recordat, novament, que el compromís d'Adif amb el projecte ha comptat amb el suport del PSC. Encarant el tram final de la ponència ha afirmat que «en onze anys hem aconseguit molts dels objectius que ens vam plantejar». El darrer bloc de la conferència l'ha obert amb el Pla Estratègic Reus Horitzó 32.
Pellicer veu el futur de la ciutat plantejat i en marxa
El considera «una àmplia mirada de futur que complementarà i actualitzarà l'actual projecte de futur de ciutat». Els fons europeus també permetran impulsar projectes clau, ha assegurat, com la mobilitat sostenible, la Zona de Baixes Emissions o diverses comunitats energètiques. Capítol en el qual ha volgut destacar el projecte de bicicleta pública compartida i la proposta de Hub tecnològic i alimentari.
L'àrea metropolitana de Tarragona ha servit per encarar el punt final. «Hem quadrat el cercle amb totes les administracions, i cregui'm que no és gens fàcil», ha assegurat. «Ben aviat, en dies, podrem celebrar l'acord definitiu per l'estació central del Camp de Tarragona», ha anunciat.
Pellicer ha acabat la conferència amb un missatge «honest», ha assegurat. «No hem pogut avançar el que voldríem en el desenvolupament de la ronda nord, amb el Vapor Vell com a centralitat o desencallar el gran projecte del Carme», ha lamentat. Com ho ha fet en matèria d'habitatge, en la qual assegura que el govern treballa, però més lentament del que voldria.
L'últim apartat permetia llegir, entre línies, l'anunci final, i l'ha encetat recordant que el primer mandat (2011-2015) «va suposar un parèntesi polític obligat en el desplegament del projecte de ciutat». Des d'aleshores s'han retornat 360 milions d'euros de deute, ha afirmat, i reduir el termini de pagament a proveïdors. Amb aquesta conclusió ha repetit que considera que el seu projecte polític està encarat i en marxa.
És per això, ha dit, que ha decidit no tornar-se a presentar a les eleccions municipals. Els comicis s'han de celebrar l'any vinent i, fins ara, Pellicer havia mantingut en secret les seves intencions.
