L'últim ple ordinari de l'Ajuntament de Reus es plantejava com una sessió de tràmit per tancar el curs polític 2023-2024, ja que el mes d'agost és inhàbil i es reprendran el setembre, però les discrepàncies arran de les mocions presentades pels grups de l'oposició han escalfat l'ambient al Saló de Plens.
L'alcaldessa Sandra Guaita ha engegat la jornada amb la Junta General Extraordinària de la societat CMQ, que ha ratificat l'acord per a la cessió de l'actual gerent del centre, com ja va aprovar el consell administratiu. Tot seguit, també ha aprofitat l'altaveu per denunciar i lamentar les 12 dones assassinades per violència masclista en l'últim mes i ha emplaçat els representants polítics a "lluitar contra aquesta situació inadmissible".
Després de l'aprovació per unanimitat de la modificació de la Relació de Llocs de Treball del personal municipal, així com de l'increment retributiu del 2% pel funcionariat i els treballadors de Reus Promoció, Mas Carandell i Reus Cultura; la primera moció de la CUP ha dut a un intens debat al consistori, que ha acabat amb Guaita cridant l'atenció a diferents regidors perquè el "Saló de Plens no sigui com un pati d'escola" i els ha instat a no fer apel·lacions directes per evitar ser interpel·lats personalment.
Beneficis o eines del càrrec?
La proposta del grup municipal plantejava acabar amb els privilegis dels regidors reusencs, focalitzant en la fila 1 que habitualment queda reservada per a les autoritats municipals en actes propis, espectacles, concerts o altres esdeveniments; instant al fet que cadascun dels assistents pagui les seves entrades -a excepció de l'edil competent per àmbit i de l'alcaldessa per protocol-; i demanant que s'elimini la possibilitat d'aparcar gratuïtament.
La primera reacció que ha generat la moció ha sigut evidenciar, per part dels membres a l'oposició, les diferències salarials respecte del Govern i reclamar els "menors privilegis" de què disposen.
En representació del Govern, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha defensat que aquests aspectes són "eines per fer millor la feina institucional i també la de carrer", en relació amb la "necessitat de representar la ciutadania en actes públics". En aquesta línia, la regidora ha apuntat que els llocs reservats són per "donar suport", com a part del seu "rol" al Palau Municipal.
Així mateix, s'han enumerat altres "avantatges" o recursos que van "inclosos" en les tasques de regidor com eines telemàtiques, telefòniques o el mateix despatx a les regidories. Altres grups també han retret a la CUP l'ús del terme "privilegis" i han acusat que la proposta era "perniciosa", "buscava el titular" i "donava una imatge trucada".
Servei anònim contra la corrupció
D'altra banda, el Ple de Reus ha aprovat la implantació d'un canal d'alertes anònimes -servei del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya- com a mesura contra la corrupció. L'objectiu és que tant la ciutadania com el personal municipal puguin informar, des de l'anonimat, possibles infraccions normatives per part de l'administració local.
Es treballarà, a partir d'ara, en el desplegament tècnic i configuració de la solució tecnològica del sistema, fet que comporta l’aprovació d’un procediment que regularà la tramitació interna de les informacions, l’aprovació d’una política que garanteixi els estàndards de seguretat i confidencialitat i la designació d’un responsable del servei.
La creació del canal d'alertes s'emmarca en la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que transposa la Directiva 2019/1937 relativa a la Protecció de les persones que informen sobre infraccions del dret de la Unió Europea. En virtut d’aquesta llei, les entitats del sector públic estan obligades a implantar un sistema intern d’informació.
Altres acords i discrepàncies
El Govern reusenc ha aprovat, aquest divendres 19 de juliol, un pla urbanístic per a la implantació d'una activitat de reciclatge industrial a la carretera de Salou, en terme municipal de Reus. Segons ha exposat la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, es tracta d'un pla parcial aprovat inicialment el 2015 per a una promotora, que posteriorment es va dissoldre i que fins al passat mes de juny no es va rebre notícia de la nova empresa. En aquest sentit, Berasategui ha insistit que calia fer el trasllat a la Comissió Territorial d'Urbanisme a Tarragona per actualitzar els informes corresponents que, un cop aprovats, permetran iniciar una nova activitat industrial en sòls rústics de l'entorn de la C-14.
D'altra banda, la sessió plenària d'aquest mes de juliol, ha posat sobre la taula els diferents punts de vista socioeconòmics dels partits representats, arran d'una segona moció de la CUP per racionalitzar el turisme, i s'han valorat els usos, l'oferta i el grau de massificació turística, així com el paper de l'Aeroport en tot plegat.
L'Ajuntament de la capital del Baix Camp, malgrat tot, ha sumat en una mateixa direcció per avançar cap a l'eliminació del cablejat aeri, a proposta del grup de Junts per Reus. La finalitat era treballar conjuntament per instar les companyies de telecomunicacions a soterrar els cables elèctrics i de telefonia, que actualment pengen de façanes o pals i es troben en mal estat en determinades zones de la ciutat. Es farà de forma progressiva, en col·laboració també de les institucions pertinents.