[noticiadiari]99/9232[/noticiadiari]
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, han exposat les dades oficials que contradiuen aquest estudi sense estalviar-se crítiques dures tant a l'informe com a la CEOE per haver-lo apadrinat. Reclamen a la patronal que es disculpi i rectifiqui els "errors de principiant" que hi ha a l'hora d'analitzar les dades. La crítica principal que fan és a la metodologia que s'ha fet servir per estudiar la pressió fiscal que suposa l'Impost de Béns i Immobles, l'IBI.
Mariluz Caballero ha recordat que la resta d'impostos municipals de Reus queden per sota de la mitjana espanyola, motiu pel qual, apunta, la comparativa de l'IBI no té sentit. La compareixença d'aquest dimarts l'ha encetat Carles Pellicer afirmant que, amb la publicació de la setmana passada, queda clar que "la CEOE no té cap mena de rigor a l'hora de fer estudis". "L'estudi menteix", ha sentenciat; "i si no es fa una rectificació, també menteix la CEOE".
Durant la roda de premsa ha convidat el president i els representants de la CEOE a visitar la ciutat i mantenir un debat sobre la situació fiscal que exposa l'estudi. "No podem tolerar de cap manera que la imatge de la ciutat surti perjudicada a conseqüència d'un estudi mal fet", ha continuat carregant Pellicer. Assegura que aquest informe mostra "una actitud tendenciosa i esbiaixada en tot el seu contingut, de manera barroera i dient mentides".
El govern insisteix: "Reus té una pressió fiscal baixa"
Més enllà de valorar l'estudi i la seva metodologia, des del govern de Reus s'ha volgut contradir la conclusió que extreu respecte a la capital del Baix Camp. "Reus té una pressió fiscal baixa, és un fet incontestable i estem disposats a defensar-ho aquí i davant de qui sigui", ha volgut deixar clar Pellicer. És per això, ha prosseguit, que "demanem a la CEOE que faci rectificar l'estudi de l'IEE".Segons ha conclòs, "la fiscalitat de Reus en res s'assembla al que hi ha en aquest estudi d'opinió sense cap fonament". La regidora d'Hisenda ha insistit que "és rotundament fals que Reus estigui al capdamunt del rànquing dels municipis de l'Estat amb major pressió fiscal". Ha explicat que l'estudi "menteix i amaga metodologia, que és incorrecta i tendenciosa".
Ha reblat que "l'estudi d'opinió menteix, és molt tendenciós i gens transparent", i és per això que ha volgut exposar les dades oficials que hi ha publicades, principalment sobre l'IBI. L'Ajuntament de Reus, segons ha explicat, l'any 2021 va ingressar una proporció de 1.126,7 euros per habitant de mitjana a través dels impostos com l'IBI, l'IAE o l'ICIO entre altres.
La xifra mitjana dels Ajuntaments de l'Estat és de 1.140,3 euros; "estem pràcticament a la mitjana estatal, fins i tot un 1,2% per sota", ha subratllat. Caballero ha continuat explicant que han detectat "un error de principiant" com a principal motiu pel qual Reus figura al capdamunt del rànquing de pressió fiscal.
Un "error de principiant garrafal" que desacredita l'estudi
Tal com ha aclarit, l'IBI que paguen els veïns i les empreses de Reus que tenen immobles en propietat es calcula multiplicant dos valors. Per una banda, el valor cadastral del pis, la casa o la nau industrial —per posar tres exemples—, i per l'altra, el tipus mitjà. El valor cadastral el marca l'Oficina del Cadastre, que depèn del Ministeri d'Hisenda i que, a Reus, no actualitza els valors des de l'any 2000, "i ja llavors vam considerar que eren molt baixos", ha etzibat Caballero.De fet, considera que avui en dia són "extraordinàriament baixos". El segon multiplicador és el tipus mitjà, que és el que decideix cada Ajuntament dins d'un marge marcat novament per l'Estat. En aquest cas serveix, per exemple, per poder compensar aquesta falta d'actualització en els valors cadastrals, segons ha apuntat Caballero.
És a dir, que la manera que té el govern de Reus de compensar uns valors cadastrals baixos en comparació amb la resta de l'Estat i amb els preus de mercat és apujant el tipus mitjà a la ciutat. L'estudi de la CEOE només es fixa en el tipus mitjà, sense comparar ni els valors cadastrals de cada municipi ni la quota mitjana que queda després de multiplicar tots dos valors.
"La pressió fiscal real només es pot calcular tenint en compte l'índex resultant d'aquests dos factors; no fer-ho és un error garrafal que ens ataca", ha repetit Caballero. Manté que "l'única manera que teníem de mantenir uns ingressos raonables per garantir la qualitat dels serveis públics que prestem a la ciutadania és a través del tipus".
Reus defensa que s'ha de valorar la quota de l'IBI, no el valor cadastral
Caballero ha exposat algunes dades "oficials", segons ha remarcat, per demostrar la seva explicació. Una sèrie de comparatives amb les dades mitjanes de Catalunya i de l'Estat, però també de la Comunitat de Madrid, de la ciutat de Madrid o de Boadilla del Monte. Aquestes tres darreres, perquè l'estudi les fixava com la comunitat i els municipis amb una pressió fiscal més baixa.Caballero ha deixat clar que Reus té un valor cadastral mitjà per sota de tots els anteriors. Una diferència que va del 27,3% inferior respecte a la mitjana estatal fins al 79,1% inferior respecte al valor cadastral de Boadilla del Monte. Els valors de Reus també queden un 37,3% per sota dels de Catalunya, un 62,5% dels de la Comunitat de Madrid i un 67,8% dels de la seva capital.
Amb aquests valors cadastrals com a punt de partida, la quota de l'IBI que resulta de multiplicar-los pel tipus mitjà també deixa Reus per sota en les comparatives. Els veïns de la capital del Baix Camp paguen, de mitjana, una quota de 437,86 euros, que és un 6,5% inferior que la de Catalunya. També és un 20,9% menor que la de la Comunitat de Madrid, un 32% per sota de la de Madrid ciutat i un 52,1% inferior que la de Boadilla del Monte, però no s'ha fet pública la comparativa amb la mitjana estatal.
