Sergi Saladié, nascut l'any 1974 a Vandellòs, és el cap de llista de la CUP per segona vegada, ja que també ho va ser l'any 2015. Aleshores, els cupaires van obtenir un escó i Saladié va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 2015 i 2017, quan l'article 155 va dissoldre la cambra catalana. Geògraf de formació i expert en transició energètica, és professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i afronta les eleccions d'aquest diumenge 12 de maig amb la voluntat de mantenir la representació que els anticapitalistes van aconseguir en els comicis de 2021.
El programa de la CUP de cara al 12-M, segons explica el seu candidat, proposa "passar a l'ofensiva promovent un model socioeconòmic que posi al centre el medi ambient i l'agenda social i nacional del país, per poder adequar-nos als límits ambientals des d'una perspectiva de justícia social". En aquest sentit, també posa en el centre del debat el dret a l'habitatge i la gestió de l'aigua, reivindicant que la CUP "és l'única alternativa anticapitalista i independentista pel país".
"En el projecte del Hard Rock, molta gent no acaba d'entendre per què la Generalitat ha d'actuar com a intermediari"
Què està en joc al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre en les eleccions d'aquest diumenge 12 de maig?
Diríem que tot, perquè la crisi energètica i climàtica que tenim és tremenda, és profunda, ha vingut per quedar-se i això és el que està afectant el més bàsic per a la vida. L'alimentació, l'energia, l'aigua i l'habitatge són els quatre pilars que tots necessitem per a viure i aquesta setmana hem conegut dades que diuen que a Catalunya gairebé la meitat de la gent que està tenint dificultats per arribar al final de mes. És dramàtic que un 50% de la població estigui en aquesta situació i això afecta la gent de Terres de l'Ebre, del Camp, del Baix Penedès, però també al conjunt de Catalunya. Per tant, ens ho juguem tot i tenim un programa que creiem que és el més adequat per a poder fer-hi front.
El projecte del Hard Rock, davant el qual la CUP ha mostrat una oposició frontal, va avançar el final de la legislatura. Creieu que s'ha utilitzat per anar a eleccions?
Aparentment, sembla que sí. El fet que els Comuns s'hagin posicionat amb tanta claredat i de forma tan contundent ens fa pensar que és una cortina de fum per provocar unes eleccions quan segurament tenen uns arguments de fons que són legítims i que s'han de respectar. És positiu que un partit se sumi de forma tan explícita al 'no' a Hard Rock, com també ho és el posicionament del president Puigdemont, tot i que el seu partit l'està intentant matissar. Això, des del nostre punt de vista és positiu. Aparentment, sembla que això ha estat una excusa per escenificar que hi ha hagut una ruptura.
Què hauria de fer el Govern amb el projecte?
De moment, no renovar ni establir cap tipus de conveni, com es va destapar els primers dies de campanya que havia fet ERC. Es va liquidar un conveni que tothom deia que estava caducat i que no s'ajustava la normativa i es va encarregar un nou estudi o una nova exploració d'un possible nou conveni a través de l'Incàsol amb la Caixa i això és una decisió política. Molta gent no acaba d'entendre per què la Generalitat ha d'actuar com a intermediari, i per això hi ha gent que sospita que hi pot haver interessos que no s'expliquen. El Govern no hauria d'executar aquesta opció de compra dels terrenys perquè cal recordar que hi ha un Pla Director Urbanístic amb informes desfavorables, tant de Medi Ambient com de Protecció Civil. La Generalitat ha de presentar un projecte, fer un procés de reexpropiació i dur a terme una restauració paisatgística, fixant una zona lliure, una zona de transició entre indústria i turisme. Si de la CUP depèn, és el que nosaltres faríem.
L'Aeroport de Reus hauria de ser un segon aeroport del de Barcelona per evitar l'ampliació que es planteja?
El nostre plantejament és que hauríem d'entendre que estem en una crisi energètica i ambiental i, per tant, totes les polítiques haurien d'anar encaminades a reduir la dependència d'aquests vols. En aquesta última legislatura, el PSC, Junts i, fins i tot, Esquerra han apostat per incrementar fires i esdeveniments, un fet que provocar un increment de la mobilitat. El que hauríem de fer és no generar res que incrementi la mobilitat i, a partir d'aquí, si hi ha problemes operatius, explorar la possibilitat que tant Girona com Reus es facin servir puntualment per descongestionar Barcelona. El creixement de l'Aeroport de Barcelona és absurd perquè el sistema no admet més creixement. Però el que no volem és que Reus o Girona es converteixin de manera permanent en terceres o quartes pistes del Prat, perquè al final acabaria contribuint igualment a la contaminació global, incrementant a la zona problemes de sorolls o riscos. Això no és el que la gent necessita ni desitja.
Com veuen l'aposta pels creuers que s'està fent des del Port de Tarragona?
És el mateix cas. La massificació del turisme és una cosa que ja està demostrada, que està comportant problemes, com l'increment de preus a l'habitatge, d'increment de soroll, de gentrificació. No s'ha de permetre més creixement d'arribada de creuers, perquè hi ha un problema greu amb el turisme, que entorpeix la quotidianitat de la societat. Per això, apostem per Stop Creuers, que no vol dir que puntualment en pugui arribar algun, però plantejat com a política econòmica no és el que més convé a les nostres terres. El Port de Tarragona està especialitzat en granels i cotxes, tot allò que el Port de Barcelona no vol i que genera poc valor afegit. I ara, sembla ser, que s'orienta cap al turisme de creuers.
Parlem ara de la gestió hídrica al territori, amb casos paradigmàtics com l'Espluga de Francolí o llocs del Priorat, on s'abasteixen amb camions d'aigua. Quines mesures proposen des de la CUP?
Hi ha d'haver una planificació del cicle de l'aigua. Quan no planifiques, les mesures que implementa el Govern són la conseqüència de la influència que tenen els diferents organismes econòmics o els diferents territori. Veus que de la nit al dia faran 12 dessaladores, 11 de les quals a la Costa Brava perquè els senyorets i senyoretes benestants de Barcelona tinguin aigua a l'estiu, però, en canvi, al sector agrari se'ls hi fan retallades molt radicals. Davant situacions de sequera, tenim clar que les prioritats han de ser ús de boca, regadius de petita i mitjana agricultura, indústria estratègica i el sector farmacèutic. Cal planificació, eficiència, regeneració i la reversió dels transvasaments, perquè no pot ser que el 99% de l'aigua del riu Siurana vaig cap al Baix Camp. Creiem que és prioritària la regeneració d'aigües i en aquest àmbit és important que es decretin d'emergència les obres per tirar endavant les plantes regeneradores de la depuradora de Reus i de Santa Oliva, al Baix Penedès.
"Som l'única organització política que diem el mateix a l'Ebre, al Camp i a Barcelona"
Si volen revertir transvasaments, imagino que es mostren contraris a portar aigua de l'Ebre a Barcelona.
Clar, és que nosaltres estem per revertir els transvasaments no per ampliar-los. Som l'única organització política que diem el mateix a l'Ebre, al Camp i a Barcelona. Tots van amb un discurs amable a les Terres de l'Ebre, però a la mínima plantegen la interconnexió de xarxes.
Un dels problemes que tenim al Delta de l'Ebre és la regressió. Com s'ha de revertir aquesta situació?
D'aquesta qüestió en podríem parlar del litoral en general, però és cert que a l'Ebre es manifesta de forma més evident aquesta regressió de la línia costanera. El problema del Delta de l'Ebre és la manca d'aportació de sediments des de fa 50 o 60 anys, quan es van fer les grans preses. Aquesta retenció ha fet que els sediments no arribin al Delta, que és el que generava aquesta estabilitat històrica, però no hem d'oblidar que vivim en un context de crisi climàtica, amb una pujada del nivell del mar i una major freqüència d'episodis de temporals. Davant això, alguns proposen construir infraestructura com s'ha fet als Països Baixos, però això té uns costos econòmics i ambientals enormes. Des de la CUP, apostem per la renaturalització de la línia de costa, acompanyada d'una baixada dels sediments, ja sigui amb programes que ja s'han començat a experimentar, com evacuacions puntuals d'aquests sediments, o amb alguna possible desconstrucció d'alguna de les infraestructures del riu.
Quines propostes tenen pel sector primari, que s'ha manifestat en els darrers mesos demanant el suport de les administracions?
Aquí, tres coses clares. La primera és un pla d'espais d'interès agrari, per protegir les terres dels pagesos i que tinguin garanties que no hi passarà una autovia, una torre d'alta tensió o un centre logístic. Un cop tenim garantit aquest espai de feina, el segon que hem de fer és que els pagesos tinguin uns preus justos, a través d'una distribuïdora pública d'alimentació que actuï com a pont entre el productor, pagant uns millors preus, i el consumidor final, que pagaria els aliments a menys preu. Això que pot semblar una mica excèntric, és el que vam plantejar i s'ha acabat implementant amb l'energètica pública. Si el mercat no arregla res, ho hem d'arreglar des de l'àmbit públic. I una altra mesura que es podria desplegar des de la Generalitat és estimular la producció, perquè a Catalunya només generem el 30% de tots els aliments que consumim al llarg de l'any, però, en canvi, fem molts quilos de productes dedicats a exportació i, per tant, tenim risc de caure en un desabastiment d'aliments en cas que s'interrompin els fluxos internacionals d'aliments.
El Tramvia del Camp de Tarragona és el futur de la mobilitat?
Sí, evidentment l'electrificació del transport de persones o de mercaderies hauria de ser un objectiu prioritari perquè d'aquí a quatre dies, potser, ja no ens podrem moure tant perquè no hi haurà prou combustibles fòssils. L'electrificació del transport és bàsica i és evident que el cotxe privat elèctric arribarà on arribarà, no serà la solució, i, per tant, el futur implica per moure més gent i més mercaderies per les vies. Aquesta proposta de TramCamp està bé, però crec que és insuficient, ja que hauria d'arribar al final del Baix Camp, arribar fins a Valls i relligar altres poblacions del Baix Penedès. És a dir, hauríem de fer una autèntica xarxa de ferrocarril de proximitat.
A Rodalies, l'Estat no ha fet la feina que li tocava, però també és cert que la Generalitat no ha estat ambiciosa"
I com se soluciona la problemàtica de Rodalies?
Tenim un problema de competències, ja que la major part de la xarxa actual és de l'Estat i els serveis els presta una empresa estatal com Renfe. Aquí la Generalitat intervé només en la part dels horaris i poca cosa més. El traspàs integral de competències amb recursos suficients és una solució perquè la xarxa ferroviària és un desastre, independentment de qui mani. L'Estat no ha fet la feina que li tocava, però també és cert que a Catalunya no hi ha hagut ambició per fer una expansió de la xarxa de ferrocarril pròpia, perquè tenies la capacitat i les competències per haver-ho fet. Així, des de la CUP, voldríem que tota la infraestructura passés a mans de la Generalitat, bé perquè som un estat independent o bé perquè obtenim un traspàs, però alhora projectar i executar pressupostàriament molta més xarxa ferroviària i donar resposta a moltes problemàtiques.
Tot i les inversions en sanitat, les llistes d'espera i la falta de personal continuen. Com ho veuen des de la CUP?
Nosaltres creiem que aquí hi ha un problema molt greu que és la derivació de recursos públics a la privada per intentar solucionar determinats colls d'ampolla. Això va acompanyat d'una desinversió i d'una tensió al sistema públic que fa que aquest continuï degradant-se. Cal aturar tota l'ajuda a la privada i que els recursos es destinin a la sanitat pública. Això passar per pagar més i millor a les treballadores sanitàries, millorar l'atenció primària amb millors professionals i millors equipaments per tal de no saturar les urgències dels hospitals. I després fer les inversions en hospitals, com a les Terres de l'Ebre, completar les obres de Joan XXIII a Tarragona i acabar de fer el traspàs del Pius Hospital de Valls.
"En la sanitat hi ha un problema molt greu que és la derivació de recursos públics a la privada"
En l'àmbit educatiu, el curs vinent es preveu el tancament d'una vintena de línies a casa nostra. Això és compatible amb les millores que necessita el sistema educatiu?
Torna a passar el mateix que amb la sanitat, perquè observem que s'estan utilitzant els concerts amb les escoles privades per accelerar o incrementar més la segregació social i, en canvi, a la pública veiem que no s'estan dedicant tots els esforços i recursos que serien necessaris. Nosaltres demanem que es deixin de derivar diners a la privada per enfortir la pública, amb millors professionals, ràtios més baixes a les aules, millors equipaments i, en definitiva, enfortir el sistema públic. És una de les característiques que és àmpliament compartida i és transversal amb totes les ideologies, però a la pràctica, la gent, si no rep un bon servei a la pública i té uns quants calés, se'n va a la privada. Hem de revertir això, treure recursos de la privada i portar-los a la pública.
La seguretat és una de les preocupacions de la ciutadania. Falten mossos a Tarragona?
No, el que falten són mesures radicals. Hem d'entendre quina és la causa d'un major nivell de delinqüència. Els sociòlegs diuen que després de tres dies sense menjar, al quart no tens ni amics ni parents, som animals i necessitem sobreviure. I si tens fills, ja ni t'ho explico. I estem parlant que a Catalunya hi ha gairebé un 50% de població que té problemes per arribar al final de mes i hi ha molts nens i nenes que només tenen un àpat al dia. Davant d'una situació d'aquestes, qualsevol persona és conscient que faria el que sigui per tenir un plat a taula. La gent no és dolenta, acaben fent coses en contra de la seva voluntat. I abans d'abordar noves comissaries o ampliacions de plantilla, s'ha de garantir un plat a taula, un confort climàtic a casa seva, que la gent pugui pagar la llum i un habitatge. Si solucionèssim això, que nosaltres tenim mesures en aquesta línia, estic convençut que els nivells de delinqüència baixarien. Per molta policia que tinguem, si no arreglem el problema, no hi haurà prou mossos per tanta gent afamada.
La indústria química reclama a les administracions més ajuts per a la seva transició i assenyala estar en desavantatge amb altres països. Com ho veuen des de la CUP?
Crec que hauríem de tenir una planificació amb la hipòtesi que la indústria química marxi o tanqui. És una cosa que pot sonar estranya, però a Alemanya estan tenint molts problemes, bàsicament per la crisi energètica i l'increment del preu de l'energia i de les matèries primeres. Per això, considero que s'ha de tenir un pla B per si de cas. Les empreses, quan sincrementen els costos de producció, truquen a les administracions per demanar ajuda. Considerem que des del sector públic es pot ajudar puntualment, però quan es tracta d'un problema estructural i que ha vingut per quedar-se no s'hi poden abocar recursos públics. Pel que fa a la transició i la descarbonització, ara no es parla tant de l'hidrogen verd, que va ser una fantasmada perquè semblava que havia de ser la solució i la mateixa AEQT reconeix que té unes aplicacions molt determinades. Ara mateix, aquesta transició és totalment antieconòmica i la mare dels ous és si podem continuar garantint que aquests recursos energètics i aquestes matèries primeres, entre elles el petroli i el gas natural, poden continuar arribant i a uns preus com fins ara. Tu pots anar posant hidrogen i fent mesures d'eficiència, que si al final el petroli no arriba, hauràs de tancar o de replantejar les coses.
Des de la CUP heu batallat molt per la seguretat i per la qualitat de l'aire.
En el tema de la qualitat de l'aire tenim un problema que no s'ha investigat ni s'ha valorat prou, que són les emissions i les immissions d'aquesta indústria química, que porta amb nosaltres moltes dècades. Gràcies a la feina feta per la plataforma CelNet s'ha demostrat que aquesta indústria química està tirant determinats compostos per sobre del que seria recomanable i que, fins i tot, hi ha coses que no estan ni regulades, com el butadiè o components químics que als Estats Units, que no serien referent polític per a nosaltres, tenen un rang de permissibilitat d'emissions baixíssim. Ara, una vegada s'ha pogut demostrar amb diversos estudis que això s'està tirant, el que s'està demanant és crear una zona de protecció especial, que és una cosa que depèn de la Generalitat, que permetria regular i controlar més la indústria petroquímica i acabar amb aquesta impunitat que ha comportat molt de patiment a molta gent.
En una dècada està previst el tancament de les nuclears tarragonines. Què s'ha de fer per garantir el futur de les comarques que es veuran afectades?
Mira, jo soc de Vandellòs i l'any 1989 es va tancar Vandellòs I per un accident i no va ser cap drama. Desmantellar una nuclear costa el mateix que construir-la i durant una dècada tens garantit que els llocs de treball es mantindran i s'incrementaran perquè es necessitarà més gent. En l'àmbit econòmic i laboral generarà llocs de treball, l'única afectació serà al pressupost municipal de Vandellòs i Ascó, que tenen uns ingressos molt importants del sector nuclear. Tenim un marge de 20 anys per preparar el futur del territori i crec que hi ha un potencial molt gran en aquests territoris, com el turisme rural, l'agricultura de qualitat i altres activitats econòmiques. En aquest sentit, hi ha el suport del Fons de Transició Nuclear que ha de permetre reactivar l'economia.
"Que la CUP tingui un diputat per Tarragona és fonamental per donar veu a totes les reivindicacions del Camp, l'Ebre i el Baix Penedès"
I l'energia que es deixarà de produir d'on l'hem de treure?
La presidenta de Red Eléctrica diu que, tècnicament, ara com ara és perfectament factible tancar les nuclears perquè hi ha capacitat suficient per generar electricitat. Part d'aquesta electricitat l'hauríem de fer amb energies renovables o, puntualment, fer un suport amb el gas natural, tot i que el que cal resoldre és el tema de l'emmagatzematge. En aquest sentit, cal recordar que les nuclears són un 6% de la potència instal·lada que tenim, el que vol dir que si tanquen tens encara un 94% de fàbriques que poden produir llum i que ara no van perquè tens unes nuclears que estan en funcionament.
En aquest àmbit de les renovables, Tarragona torna a ser l'abocador de Catalunya?
La Llei de canvi climàtic de l'any 2017, que s'inspira en el model alemany, preveu que les energies renovables ha de ser de proximitat, fent servir espais alterats —teulades, polígons, infraestructures— i que estigui en mans de comunitats locals, com petites i mitjanes empreses, administracions locals, etc. De moment sembla que anem en la direcció contrària, perquè la Generalitat no ha volgut regular ni planificar aquesta ordenació de les renovables. Així s'ha permès grans projectes i la concentració territorial, al sud i l'interior del Principat. La transició energètica ha de ser radical, amb un canvi de model no només de tecnologia que és el que ara està passant. Per exemple a la Rioja, que hi governa el PP, han fet suspensió de llicències per fer una planificació de les renovables.
Per què és important per Tarragona i les Terres de l'Ebre que la CUP sigui decisiva després del 12 de maig?
En els últims anys s'ha demostrat que quan la CUP ha sigut decisiva i s'ha hagut de comptar amb els nostres vots per investir presidències del govern, és quan més avançant nacionalment i socialment. Des del punt de vista de la província de Tarragona, que puguem continuar tenint un diputat és fonamental per vehicular les nostres demandes i donar veu a totes les reivindicacions que té el Camp, l'Ebre i el Baix Penedès.