El sindicat CGT Baix Camp-Priorat denuncia que el departament d'Educació tindria previst tancar fins a 21 línies en centres educatius públics de les comarques del Camp de Tarragona de cara al curs 2024-2025. Des de Deixa de Ser Una Illa, la comissió d'Educació, Recerca i Intervenció Social ha elaborat un informe que afecta escoles i instituts del Baix Camp, l'Alt Camp i el Tarragonès.
Des del sindicat, van demanar al departament la previsió de l'oferta educativa inicial i aquesta suposaria el tancament de 13 grups d'I3 i 8 a 1r d'ESO en escoles de 14 municipis dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Tarragona. Així, les places es reduiran de 175 a 170 línies a la pública, mentre que la concertada es mantindrà en 63 en el cas d'infantil; i a l'ESO, la pública perd un grup fins als 160 i la concertada es queda amb els 58 inicials.
Taula de centres públics on s'eliminaran una o diverses línies educatives Foto: CGT Baix Camp-Priorat
Jorge Fernàndez, portaveu de CGT Baix-Camp Priorat, ha denunciat que "el Govern de la Generalitat segueix una tendència neoliberal i privatitzadora que ataca l'escola pública i es carrega alhora altres serveis públics". Ha apuntat, també, que el departament "s'excusa en la baixada demogràfica, quan la baixa de la natalitat es podria aprofitar per reduir les ràtios", com fa setmanes que demanen des de l'AMiPA de l'escola la Vitxeta de Reus.
Com a presidenta de l'AMiPA, Mercè Vallverdú, ha reivindicat que "no és una problemàtica de la Vitxeta, és una problemàtica de l'escola pública i és important posar-la al centre de la ciutat". Actualment, compten amb una trentena de famílies interessades a matricular els seus infants i recalquen que el tancament de la seva línia perjudicaria l'oferta de sortida d'altres centres. Aquest dissabte 2 de març es tornaran a manifestar a la plaça de la Farinera de Reus.
Desigualtats entre la pública i la concertada
Davant la manca de voluntat política, Fernàndez ha explicat que "la concertada sempre surt amb tota l'oferta disponible i després es fan els ajustos en funció de la demanda", en canvi, a l'educació pública es fan uns càlculs previs de cara a les preinscripcions i és quan es donen les retallades. L'escola concertada compta, a més, amb uns beneficis econòmics i normatius pels diferents decrets que regulen els concerts educatius.
Així mateix, el sindicat ha criticat la gestió d'ERC al capdavant del Govern i Vallverdú, ha lamentat que els pressupostos celebrin un 10% d'increment en la inversió educativa, però que després aquests diners no repercuteixin on hi ha més necessitat. "O trien escola pública o trien mantenir els privilegis", ha expressat també Jorge Fernàndez.
Des de CGT Baix Camp-Priorat han recalcat, de fet, que el tancament d'alguns d'aquests grups es podrien justificar per l'impuls que Ensenyament vol donar a la creació de nous instituts-escola, com podria ser el cas de Vila-seca, a 4 o 5 anys vista. No obstant, això implicaria canvis en el professorat, com ara reducció de la plantilla o un horari partit, que ja es va implantar també a l'institut reusenc Pi del Burgar.
Les escoles públiques insisteixen en la reducció de les ràtios d'alumnat per frenar les retallades Foto: Sandra Pérez
Afectacions de les retallades
El tancament de línies d'I3 en escoles de zones rurals o municipis petits provoca que molts centres perdin completament l'oferta de places. "Això no vol dir que no puguin inscriure's al poble, però es fa un únic grup d'Infantil amb edats barrejades", ha assenyalat Fernàndez. En aquests centres, gran part del professorat assumeix també funcions d'educadores.
En aquest sentit, hi ha casos en entorns rurals als municipis d'Almoster, Vilaplana, Bràfim, la Vilella Baixa, la Riera de Gaià, Vilaverd i Riudecanyes, on -segons el departament- s'hauria sol·licitat l'absorció de la llar d'infants municipal per part de l'escola. Aquest fet provocaria un increment de l'atur al sector de l'ensenyament, en personal sense reconeixement de l'experiència a la borsa de treball.
Alhora, qualsevol retallada suposarà la pèrdua de llocs de feina, tant en el personal docent com figures del personal d'atenció educativa i treballadors i treballadores de menjador, activitats extraescolars i de lleure. Fet que, fins i tot, portaria a l'externalització d'aquests serveis.