La CUP de Reus considera el procés participatiu del Carrilet «una presa de pèl». Així l'ha definit la regidora Mònica Pàmies aquest dijous al matí durant la valoració de la formació. El govern municipal va presentar ahir les primeres conclusions d'aquest procés fent-ne una valoració molt positiva.

JxC, ERC i Ara Reus consideren que les aportacions ciutadanes coincideixen força amb el plantejament inicial del govern. Una situació que, per part de la CUP, es veu com l'evidència que el procés no ha sigut un èxit. Al Mercat del Carrilet han exposat les crítiques que fan a la idea de participació ciutadana de l'Ajuntament.

Hi han intervingut, a més de Pàmies, l'exregidora Mariona Quadrada i José Mansilla. L'«antropòleg de capçalera» de la formació, tal com l'ha qualificat Quadrada, ja va participar en una conferència sobre les APEU el març de l'any passat. En aquest cas, s'ha centrat en la manera d'implantar la participació ciutadana i les seves mancances.

La CUP xifra la participació en 794 persones

Pel que fa a la CUP, ha carregat durament contra el plantejament i l'execució del procés participatiu. Ahir el govern quantificava en 2.169 les participacions fetes amb un total de 4.908 aportacions al llarg de les diferents fases del procés. Tant a la roda de premsa com a l'audiència pública del govern es va fer anar el terme «participacions», tot i que algun document parlava de 2.169 persones.

Les dades que ha fet públiques avui la formació cupaire aclareixen aquesta participació. Segons han exposat, es tracta de les dades que se'ls van facilitar quan van demanar-les, insistentment, a la comissió informativa. El govern calcula que, només al barri del Carrilet, podrien haver pres part en el procés participatiu 5.977 persones.

D'aquestes van fer-ho un 7,44%, unes 444. Sumant les fases en les quals van poder prendre part els veïns d'altres zones de la ciutat, els participants totals al procés serien 794. El cas és que, aquestes 794 persones, van participar en més d'una fase del procés i, per tant, van registrar més d'una participació, sumant-ne 2.169.

El procés participatiu, «un parany»

Políticament, Quadrada ha sentenciat que aquest procés participatiu compta amb «una sèrie de biaixos que li donen poca legitimitat». «No passen de ser una mena d'enquestes d'opinió dirigides sobre un projecte que ja veiem fet i determinat», ha reblat. Mònica Pàmies l'ha criticat en la mateixa línia.

Ha recordat que l'any 2019, durant la campanya electoral, ERC ja plantejava una reforma a la zona del Carrilet. Aquell anunci coincidia amb el projecte que ara s'està embastant, amb l'excepció que llavors s'apostava per conservar i impulsar el Mercat del Carrilet. «Ja tenien una idea preconcebuda de què volien executar en aquest espai», ha sentenciat.

«No es dona l'opció de dir que no a aquesta idea preconcebuda», ha criticat. Ha carregat, també, contra els biaixos que han detectat en la participació ciutadana. Pàmies ha exposat que el grup d'edat amb més persones implicades en el procés és el de 45 a 60 anys.

Tot i això, «els equipaments que des del principi s'han proposat des del govern són destinats exclusivament a gent jove». Per la regidora cupaire és una mostra de la manca de proactivitat per interpel·lar el col·lectiu jove. Tampoc s'ha permès la participació dels grups municipals, i el seu paper s'ha limitat a rebre informació.

Per tot plegat, etziba que «aquest procés no deixa de ser un parany per reafirmar el projecte que ja tenien pensat des d'un inici». «És un procés participatiu merament estètic, amb el qual s'asseguren un aval per al seu projecte inicial», ha insistit. Una de les mancances principals per la CUP és que no s'hagi preguntat per la continuïtat del Mercat del Carrilet.

Critiquen que el govern segueixi parlant de punts de venda de producte fresc, un concepte que, per ara, no té model d'aplicació. Finalment, la formació també carrega contra la manera com s'ha dissenyat i executat aquest procés. Pàmies subratlla que Reus té «una regidoria exclusivament de participació i, el primer procés participatiu que fem en clau urbanístic, s'externalitza».

El plantejament del procés, massa obert i abstracte

Més enllà de la valoració política, la CUP ha volgut analitzar el procés participatiu del Carrilet des d'un punt de vista tècnic. Per fer-ho ha comptat amb la intervenció de l'antropòleg José Mansilla. Ha arrencat sentenciant que «la participació és una qüestió política, no és una qüestió tècnica o tecnològica, és política». 

A grans trets ha considerat que una reforma de l'envergadura com la que es planteja al Carrilet requeria més temps. «Si fas una aposta política ferma per la qüestió de la participació, almenys el primer pas hauria d'estar més treballat, hauria de ser més potent». No només per millorar els resultats d'aquest procés en concret.

L'objectiu final també és «obrir camí perquè, a les següents dinàmiques, la gent trobés positiu participar-hi». La participació ciutadana, apunta, no només ha de buscar resoldre una qüestió concreta, en aquest cas, el futur de l'àrea del Carrilet. Ha de comptar, explica, amb un objectiu de fons i a llarg termini.

En concret, la creació de teixit social, «hem de crear la base perquè la gent pugui continuar fent la seva», independentment de la implicació del govern de torn. Pel que fa al plantejament del procés participatiu, considera que s'ha fet de manera massa oberta i abstracta. «Jo, si participo en un procés d'aquest tipus, vull saber el detall de què es farà o no es farà, i proposar-ho jo, no a nivell general i esquemàtic», ha aclarit.

En aquesta línia, considera poc útil haver decidit tractar conceptes tan oberts. «Qui està en contra de la cultura, de l'espai públic o de la sostenibilitat?», es pregunta. «L'elecció d'aquests tipus de paraules no és a l'atzar, és per evitar posicionaments crítics», apunta.

Els punts dèbils de la participació, identificables arreu

Algunes de les mancances que ha detectat al procés participatiu del Carrilet, ha explicat, es repliquen a la majoria d'àmbits, espais i llocs on es fan processos participatius. Afirma que aquestes iniciatives solen servir, simplement, per buscar el vistiplau de la ciutadania a un projecte preconcebut. «No ho dic jo, ho diu la literatura acadèmica vinculada a aquest àmbit», ha aclarit.

Prova d'això és, segons ha afegit, que en la gran majoria de processos d'aquesta mena no hi ha la possibilitat d'oposar-s'hi. No solen permetre una oposició clara i rotunda al projecte plantejat inicialment. Ha alertat, també, que «participació no és igual a democràcia, en aquests tipus de qüestions».

Els darrers anys s'ha anat implantant la participació ciutadana a més espais i àmbits. Aquesta expansió, però, no sempre es fa de la millor manera possible. Un dels perills de la profusió de processos participatius és el que Mansilla anomena «fetitxisme de la participació».

«Penso en el concepte original de fetitxisme, allò que amaga les relacions socials que hi ha darrere de l'element que actua com a fetitxe», ha aclarit. En aquest sentit, destaca un altre dels punts dèbils de la manera com es duen a terme aquesta mena de processos, els biaixos. Un exemple es troba en el fet que la majoria de processos participatius d'arreu es fonamenten excessivament en eines tecnològiques i deixen fora els col·lectius més vulnerables, que no hi tenen accés.