La «salut financera» de l'Ajuntament de Reus és un dels principals llegats de Carles Pellicer com a alcalde. Així ho ha exposat aquest dimecres, durant la tradicional trobada anual amb la premsa per fer balanç de l'any. Enguany amb alguns al·licients afegits.

Per una banda, que és l'últim del mandat i, per tant, també ha servit per passar revista als darrers tres anys. A més, després d'anunciar que no es tornaria a presentar a les eleccions, també li ha servit per fer revisió dels dotze anys —tres mandats— durant els quals haurà sigut alcalde. A diferència d'altres anys, en la trobada d'enguany també hi han pres part la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó, i el primer tinent d'alcalde, Daniel Rubio.

Escenificant unitat d'acció, han repassat els principals projectes que s'han plantejat des del 2019 i que, molt majoritàriament, s'haurien d'executar o culminar a partir del 2023. L'alcalde ha sentenciat que, el seu «gran projecte de ciutat» ha sigut, principalment, dotar de salut i estabilitat financera l'Ajuntament. Una fita, ha explicat, que «requereix dotze anys de treball, de tornar a posar a lloc l'estabilitat financera; és un gran projecte de ciutat».

La congelació d'impostos i taxes és una mostra d'aquesta salut financera de la qual el govern treu pit, segons el seu punt de vista. Juntament amb diverses línies de bonificacions fiscals, l'Ajuntament calcula que deixarà d'ingressar 1,6 milions d'euros, una quantitat que apunten que reverteix a la ciutadania. Pel que fa als projectes que s'han anunciat, projectat o encetat, Pellicer n'ha destacat de competència municipal, però també d'altres àmbits.

Projectes plantejats que s'executaran el pròxim mandat

Sense grans obres executades aquest mandat, l'alcalde sí que treu pit d'haver-ne encetat diversos arreu de la ciutat, alguns en coordinació amb altres administracions. N'és exemple l'estació de Bellissens, prevista per al 2025. Segons ha detallat l'alcalde, comptarà amb dos edificis de promoció privada i aparcaments «que estem pensant que puguin ser utilitzats».

També amb un pas soterrat per accedir a l'andana des dels dos cantons de la infraestructura. Al mateix capítol hi ha l'estació intermodal, també sota potestat d'Adif i del govern de l'Estat. El projecte que hi ha actualment sobre la taula la situa al sud de l'aeroport, al terme municipal de Vila-seca.

Pellicer ha anunciat que l'acord al qual s'ha arribat implica que s'anomeni Estació de Vila-seca - Aeroport de Reus. En clau local ha recordat l'obertura completa del Centre Social El Roser o la previsió que les obres per construir el Centre Cívic Gregal comencin el primer trimestre del 2023. També ha posat en relleu el projecte de l'antiga Hispània, negant novament la gravetat de la contaminació de la zona que la CUP ha denunciat repetidament.

Ha qualificat el posicionament de la formació d'«immobilisme». De fet ha sentenciat que «no podem construir habitatge social si a sota no hi ha l'aparcament, seria absurd avui en dia». Malgrat aquest plantejament, no es preveu cap mena de vinculació entre els pisos que s'hi han projectat i el pàrquing que hi ha de construir Reus Mobilitat i Serveis.

Entre els projectes que no han mantingut el calendari previst ha mencionat la reforma de Mas Totosaus, davant del CAP Sant Pere. Les obres s'han prorrogat després que la restauració del terra s'hagi allargat més del previst i s'hagi hagut de modificar, també, la rampa d'accés. «Al març estarà llest», ha assegurat Pellicer.

Un dels grans projectes d'aquest mandat és la reforma de tota l'àrea del Carrilet, de la qual s'estan valorant les propostes presentades. Pel que fa al Mercat en concret, ha insistit que l'equipament actual està «obsolet» i no es pot reformar. És per això que ha aplaudit la proposta impulsada pel regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, de comprar una nau a l'avinguda del Carrilet per traslladar-lo.

En l'àmbit de les zones verdes ha volgut negar «el mantra que a Reus no hi ha zones verdes». Ha posat d'exemple el Parc de les Olors i el Jardí Agrari del Camp que s'han habilitat adjacents al passeig de la Boca de la Mina. Precisament en aquest espai ha proposat la creació d'un «patronat o consell ciutadà perquè ho cuidi».

Hi ha sumat el Parc de Lliscament, «que té possibilitats de creixement», o el Parc per a Famílies. Aquest darrer no s'ha obert al públic; segons ha explicat, «va tenir problemes amb les barbacoes perquè la gent no sap utilitzar-les».

Ha sentenciat que «quan sàpiguen utilitzar barbacoes, les posarem, però mentrestant no podem tenir-hi un perill». A la mateixa zona, en paral·lel a la carretera T-11, s'hi projecten altres zones lúdiques, com un per a bicicletes de muntanya.

La planificació urbanística, deures per al pròxim govern

Durant aquest mandat s'han anunciat diversos projectes en matèria urbanística. El més avançat és la vianalització del raval de Santa Anna, de la qual s'està executant la darrera fase. Una altra reforma important és la del carrer Ample, que a mitjans de gener hauria de veure iniciades les obres de la plaça del Víctor.

Entre les transformacions que s'haurien d'executar durant el pròxim mandat també hi ha la de la plaça de la Llibertat. La zona anomenada del Condessito s'ha de vianalitzar, unint el carrer Ample amb el de Llovera. Pellicer ha encarregat al govern que assumeixi el consistori l'any vinent que expropiï l'edifici del capdamunt de l'avinguda del Carrilet per connectar-la amb el tomb de Ravals.

També ha posat sobre la taula «un estudi de la remodelació de la plaça del Prim amb la vianalització del raval de Jesús». Al mes de febrer s'ha d'aprovar el projecte de reforma del passeig de Mata, on es vol eliminar l'aparcament de superfície. S'hi ha anunciat un aparcament subterrani i una ampliació dels espais per a vianants.

Tot plegat s'emmarca en la línia de reduir la circulació de vehicles que també persegueix la implantació de la Zona de Baixes Emissions. És per això que, per a molts d'aquests projectes, es confia rebre finançament dels fons europeus Next Generation. La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó ha qualificat d'«aposta molt atrevida» la de la mobilitat sostenible.

La mobilitat sostenible, eix de la transformació de ciutat que es projecta

«Pretenem transformar la manera com fins ara ens movem la gent de Reus», ha resumit. Per fer-ho es confia amb els diferents projectes de vianalització o pacificació, però també amb el desplegament de la xarxa de carrils bici pressupostat amb 2,5 milions d'euros. En la mateixa línia se situa el servei de bicicleta pública compartida que s'està intentant posar en marxa.

Ha de començar a funcionar amb 250 bicicletes i 21 estacions d'aparcament; «podem dir que al juny de l'any vinent ja podrem veure les bicicletes compartides per Reus». El plantejament actual preveu algunes limitacions al servei, com restringir l'horari d'ús perquè no es puguin fer servir a partir de les deu de la nit. Unes mesures que no agraden a alguns dels agents de l'àmbit de la mobilitat.

Entre els anuncis d'aquest mandat que no s'han executat hi destaca el Centre Aquàtic i de Fitness, que el mateix Pellicer ha qualificat de «fracàs». «No fracàs meu, sinó que l'empresa no va firmar finalment perquè no va voler o poder», ha matisat. De fet ha apuntat que els problemes que s'han anat acumulant amb les licitacions de diferents obres responen a la situació d'inflació general i no només els pateix Reus.

Un altre dels revessos que s'ha confirmat aquest dimecres ha sigut el del conveni per a l'antic Centre Catòlic. L'edifici on hi ha el teatre Bravium, propietat de la Prioral, s'havia de cedir a l'Ajuntament a canvi que el consistori en pagués la rehabilitació. L'acord es va anunciar fa un mes i es donava per fet i tancat, però a hores d'ara encara no s'ha signat per la falta d'autorització de la Santa Seu.

El primer tinent d'alcalde, Daniel Rubio, ha destacat algunes iniciatives del govern en clau interna, com l'aprovació del conveni laboral o la Relació de Llocs de Treball de l'Ajuntament. «Són temes interns que potser no tenen calat informatiu, però afavoreix la gestió que fan totes les regidories vers la ciutadania», ha remarcat.

Ha posat de manifest l'increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, però sobretot «la modernització del cos». S'han incorporat càmeres de seguretat a la via pública i a les armilles dels agents, i s'han comprat drons per al cos policial. En matèria de medi ambient i reciclatge considera especialment destacable la renovació dels contenidors i el plantejament d'una taxa que beneficiï els veïns que més reciclin.

L'àmbit de la sostenibilitat l'encapçala, des del punt de vista del govern, la creació de Reus Energia. La comercialitzadora ha de donar servei a l'Ajuntament i els seus equipaments, i comptarà amb alguns elements amb un pes especial. En són exemple les comunitats energètiques que s'han anunciat al barri Gaudí i al polígon AgroReus.