La Generalitat de Catalunya celebra, del 19 al 23 de maig, la Setmana del Govern Obert 2025, impulsada per l’organització internacional Open Government Partnership (OGP), i que per primera vegada s'ha plantejat de forma descentralitzada arreu del territori amb l'objectiu que encara més governants, líders i activistes puguin compartir idees i debatre sobre possibles solucions als reptes que enfronten les administracions en la seva manera de relacionar-se amb la ciutadania. La ciutat de Reus ha acollit, aquest dimarts 20 de maig, la segona de les jornades al voltant de l'Avantprojecte de la nova llei de Participació Ciutadana.

Cal tenir en compte que la capital del Baix Camp ha sigut un exemple de referència per a la Generalitat en l'elaboració d'aquest avantprojecte, que es troba actualment en fase d'inici, després de la consulta pública prèvia, i en un futur, quan s'arribi a l'aprovació substituirà la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no refendàries i d'altres formes de participació ciutadana.

La jornada ha tingut lloc a l'auditori del Casal de les Dones i ha comptat amb diverses taules rodones sobre els pressupostos participatius de Reus, el Servei Decidim Catalunya -una nova instància per a municipis petits, que ha pres l'exemple d'èxit d'Alcover-, així com els resultats del Panel de Polítiques Públiques de Participació del 2024 i la presentació de la Guia de Qualitat Democràtica de la Diputació de Barcelona.

Millorar les polítiques públiques

L'objectiu, com ha assenyalat la directora general de Bon Govern de la Generalitat, Lara Torres, era que "municipis pioners en l'àmbit de participació puguin compartir experiències", amb la finalitat que la participació en projectes estratègics d'àmbit local contribueixin a "generar confiança envers les institucions, aconseguint que la ciutadania es faci seves les polítiques". Per la seva banda, la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, ha afegit que la "participació no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per a millorar les polítiques públiques".

En aquest sentit, López ha agraït l'acollida de Reus i ha destacat que "és un molt bon exemple en comparació amb altres ciutats del Camp de Tarragona per la feina que es fa d'escolta activa". Ha continuat reflexionant sobre la importància de posar eines i instruments a l'abast de la població per correspondre el seu dret a participar i fer-ho amb garanties, d'acord amb les seves necessitats reals i amb la voluntat de "generar respostes més ràpides i eficients".

Aquest és el camí per a la "democràcia madura i consolidada que volem", ha recalcat la delegada. Per la seva banda, l'alcaldessa reusenca, Sandra Guaita, ha celebrat "no només el que puguem aportar amb allò que estem fent, sinó aprendre d'altres municipis i de la pròpia Generalitat, per governar amb corresponsabilitat amb la nostra ciutat".

Així mateix, ha recordat que l'avantprojecte de llei "impactarà directament en la manera de participar dels ciutadans" i, alhora, ens permetrà "tenir un marc legal més àgil i una normativa actualitzada per a fer processos participatius", com els pressupostos participatius, que aviat obriran nova convocatòria. També, la regidora de l'àrea, Montserrat Flores, ha refermat el compromís municipal de "buscar totes les veus perquè tothom es consideri autoritzat a dir la seva", com a única manera de conèixer les necessitats i realitats de la ciutat.

La confiança de la ciutadania, en joc

Precisament, Flores ha asseverat que "cal donar-los confiança que allò que diguin serà escoltat", una finalitat que també ha remarcat en la seva exposició la directora general de Bon Govern: "l'objectiu és reforçar la implicació de la ciutadania en la presa de decisions, crear confiança vers les institucions, garantir la igualtat d'oportunitats a l'hora de participar i que la deliberació pugui ser de qualitat", davant la desinformació generalitzada que impera en la societat.

Per tot plegat, la futura llei establirà un model de regulació. Les dificultats que s’han trobat, en aquest sentit, segons Torres, han sigut “abordar normativament reptes complexos de naturalesa no jurídica, fixar un marc legal comú per a administracions diferents, abordar la participació com un tràmit però sense la concepció de procediment administratiu i posar unes bases de seguretat que siguin alhora flexibles i innovadores”.

A més, Lara Torres ha evidenciat que “la participació té fama d'alentir el procés” i, encara que la ciutadania ho consideri important, sovint la sensació general és que “la participació és baixa, que hi ha poca diversitat perquè sempre participen els mateixos, que el compromís institucional és variable i que hi ha gran marge de millora en qualitat”. És per aquest motiu que, a partir d’ara, la Generalitat vol apostar per dinàmiques més actives i es mou amb la creença ferma que “quan la ciutadania participa, acostumen a ser millors decisions i aquestes tenen millor acollida”.

Com s’aplicarà i què comportarà?

Treballar en direcció a la nova llei per impulsar una participació de qualitat, caldrà incrementar el compromís institucional i garantir unes mesures d’inclusió. D’una banda, les administracions fomentaran l’escola activa, la rendició de comptes i seguiment, la planificació de la participació, la comunicació i difusió, i es posaran a disposició infraestructures tant físiques com digitals per adaptar-se als recursos de cada ens local.

D’altra banda, l’avantprojecte recull les següents mesures d’inclusió: dret universal a participar, no per edat; participació digital; que es contempli un espai destinat a les cures; comunicació clara i accessible, “la ciutadania ens ha d’entendre”. A més, Torres ha apuntat una novetat important, ja que la “llei donarà la possibilitat que es retribueixi la participació, de la mateixa manera que es fa en les meses electorals”, no serà obligatori, però quedarà emparat per llei en els supòsits que es considerin oportuns, com una forma d’incentivar la participació més efectiva que no pas un procediment obert en què molts no se senten interpel·lats.

Els instruments de participació es classificaran segons la seva durada (estable o temporal) i la seva forma d’accés (crida oberta, per sorteig o selecció directa), i se seguiran estrictament les fases de planificació, convocatòria i informació, deliberació, presentació de propostes, tancament, retorn i seguiment. No seran objecte d’aquesta llei els processos electoral, les consultes populars no refendàries i les consultes populars per via de referèndum, així com les enquestes i estudis d’opinió, que es regeixen per la seva normativa específica.

Garanties i seguiment ciutadà en tot el procés

Més enllà del fet que la nova llei obligarà a fer retorn de la participació, pel qual cada ajuntament i la Sindicatura de Greuges hauran de garantir que hi hagi un grup motor en cada procés participatiu que en vetlli, els instruments de participació es revisaran bianualment per mantenir-los actualitzats.

En aquest sentit, la directora general de Govern Obert ha exposat la importància que aquesta “sigui una llei de país, que no canviï cada quatre anys amb els comicis electorals; volen que hi hagi consens perquè la llei no crea noves obligacions, simplement determina com es fa correctament aquesta participació”. De fet, la llei no determinarà quan es fa participació, serà l’administració en cada cas que decideixi, però està pensada per a projectes estratègics.

“Que els governs tinguin la valentia de tirar-ho endavant, encara que no sigui vinculant per llei -per evitar que la gent hagués d’assumir les conseqüències de les seves decisions cada quatre anys”, incentiva Lara Torres. En la mateixa ponència, també ha volgut agraït la implicació d’una cinquantena de municipis en les sessions prèvies realitzades amb el món local, en què s’han tingut en compte les diferents realitats de grans ciutats, ciutats mitjanes, ciutats petites i micropobles perquè “tothom pogués dir la seva i no ho veiessin com una imposició”.

Tanmateix, en referència a l’Avantprojecte de llei de l’Estatut dels municipis rurals, actualment en fase de tramitació parlamentària, ha indicat que de moment quedaran exclosos de la Llei de Participació els municipis de menys de 2.000 habitants i que caldrà veure com es complementen ambdues legislacions, quan estiguin aprovades, en el cas particular de cada poble.