Tarragona, Reus i Valls, tres dels principals municipis de la demarcació de Tarragona, així com la Diputació de Tarragona, figuren entre el llistat de pobles i ciutats de la nova eina que analitza a fons les finances locals catalanes: l'Observatori de les Finances Locals. Aquesta plataforma, impulsada per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i desenvolupada per Polis, una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, neix amb la voluntat de posar a l'abast de les administracions i la ciutadania informació detallada i precisa sobre la situació econòmica de les entitats locals, un tema cada cop més rellevant donada la conjuntura socioeconòmica actual.
L'observatori pretén donar visibilitat a les problemàtiques que afecten les finances municipals, incidint en l'impacte de tres grans factors: l'increment dels preus de l'energia, motivat per la pandèmia de la Covid-19 i agreujat per la guerra a Ucraïna; l'augment dels interessos del deute, que ha colpejat durament les administracions més endeutades; i, finalment, l'increment dels salaris del personal públic, acordat per l'Estat i que ha suposat una càrrega addicional per als pressupostos locals.
A les dades, es posa de manifest que els municipis petits i mitjans, com Valls, són especialment vulnerables a aquestes pressions financeres, atès que el cost per habitant de serveis com l'energia és més elevat en comparació amb ciutats de més grandària com Tarragona o Reus, on la concentració de població permet reduir aquests costos. En aquest sentit, l'eina ofereix una anàlisi comparativa que permet visualitzar l'evolució de les despeses i els ingressos dels ajuntaments, fent servir dades d'execució pressupostària recollides tant per l'Estat com per la Generalitat.
Pel que fa a l'energia, les dades mostren que el cost dels subministraments energètics ha experimentat un increment de gairebé el 50% entre 2019 i 2023. Un altre aspecte clau que s'analitza és l'increment de la despesa en personal, que ha estat de gairebé un 50% en la darrera dècada. Aquestes pujades salarials, sovint aplicades amb caràcter retroactiu, han posat en dificultats molts ajuntaments, especialment els de mida mitjana i gran, com Reus i Tarragona, que gestionen plantilles nombroses i ofereixen una àmplia varietat de serveis públics.
L'Ajuntament de Tarragona duplica la despesa energètica
Entre 2021 i 2023, coincidint amb la sortida de la pandèmia i l'esclat de la guerra d'Ucraïna, l'Ajuntament de Tarragona gairebé ha duplicat la despesa en energia. Així, el consistori tarragoní va destinar 3,9 milions en aquest capítol el 2021, una factura que es va disparar fins als 7,8 milions del 2023. El mateix ha passat amb els interessos bancaris, que l'any 2021 van suposar una despesa d'1,1 milions, una xifra que el 2023 es va multiplicar per dos, situant-se en 2,14 milions.
Finalment, el capítol de despeses de personal ha tingut un creixement sostingut entre els anys 2018 i 2023, passant dels 52,7 milions d'euros als 66,2 milions. Aquest increment es deu, bàsicament, a l'augment en les retribucions dels funcionaris municipals marcades des del govern espanyol per pal·liar els efectes de la inflació.
66,2 milionsÉs la quantitat que destina l'Ajuntament de Tarragona a les despeses de personal
La factura en els salaris es dispara a la Diputació de Tarragona
La Diputació de Tarragona tampoc escapa a l'increment de costos que han patit les administracions locals en els darrers anys. En aquest sentit, l'ens supramunicipal també ha vist com la factura energètica s'incrementava, passant dels 733.000 euros l'any 2020, el de l'esclat de la pandèmia, als gairebé 1,3 milions de l'any 2023.
Els interessos bancaris no és una de les despeses més importants de l'ens supramunicipal, ja que és una administració molt sanejada i el 2023 es van destinar 307.000 euros a aquesta partida. Tot i això, l'increment ha estat substancial respecte dels anys 2021 (20.814 euros) i 2022 (3.065 euros).
Finalment, tal com passa amb la majoria d'administracions, el capítol de despeses de personal ha anat incrementant-se progressivament en els darrers anys. En el cas concret de la Diputació de Tarragona, s'ha passat dels 47,6 milions de l'any 2018 als 61,6 milions de l'any 2023. Un cop més, aquest augment deriva majoritàriament dels increments salarials dels treballadors públics decretats pel govern espanyol.
Els interessos es disparen a l'Ajuntament de Reus
En el cas del municipi de Reus, la comparació entre l'exercici del 2019 i el del 2023 evidencia un fort impacte, principalment, en els interessos del deute, ja que s'han vist incrementats en un 482,3% (dels 265.595 euros als 1.546.453 euros). Pel que fa a l'energia, els costos han pujat un 61,3% (de 2.719.085€ a 4.386.181€) i, quant als salaris, aquests han incrementat fins als 42.726.461 euros, és a dir, un 23,1% més que les xifres del 2019 (34.704.350€).
En la factura energètica, la comparació entre el 2018 i el 2023 suposa un increment del 69%, però el creixement interanual mitjà és d'un 13%, tenint en compte el fort augment en els costos que ha tingut lloc en els dos últims anys (3.507.658 i 4.386.181 milions). Pel que fa als interessos, aquests van disminuir a Reus, entre el 2018 i el 2019, per incrementar-se més del doble el 2021 (+124%), continuar pujant el 2022 i disparar-se el 2023 fins als 1.546.453 milions (+150%). En l'àmbit salarial, els costos s'han anat incrementant progressivament, any rere any, a raó d'un percentatge mitjà del 5,4%, entre el 2018 i el 2023. El diferencial entre els cinc anys suposa un augment d'un 30,6% (de 32.709.350 a 42.726.461 milions).
+150%Els interessos del deute s'han disparat en els últims anys a l'Ajuntament de Reus
Els interessos i els salaris tensen les finances a l'Ajuntament de Valls
En aquest context socioeconòmic, l'Ajuntament de Valls coincideix en el fet que l'encariment dels preus de l'energia, l'augment dels salaris dels treballadors municipals i els interessos del deute han tensat els comptes locals dels últims exercicis.
11.315.243 eurosLa despesa dels salaris a l'Ajuntament de Valls és una de les partides més elevades del consistori.
Segons expliquen des de la regidoria d'Hisenda de la capital de l'Alt Camp, aquest context es veu agreujat per "la falta d'autonomia municipal en aquest àmbit, com s'està evidenciant en la pujada imposada i generalitzada de la taxa d'escombraries", a més de patir d'un malfinançament crònic de l'Estat envers els ajuntaments. "Són dos problemes de fons que s'afegeixen al problema estructural que té l'administració local i que comporta una situació financera dura, més enllà del sanejament que avui dia té l'Ajuntament de Valls en matèria fiscal", exposen fonts municipals a TarragonaDigital.
A tall d'exemple, l'any 2018 les arques públiques del consistori vallenc contemplaven una despesa de 846.141 euros en concepte d'interessos de deute, mentre que els comptes de 2023 van patir un encariment substancial en aquesta mateixa partida fins a arribar a la xifra d'1.316.727 milions. El mateix cas es replica en el cost energètic que ha d'afrontar l'Ajuntament de Valls anualment. Fa cinc anys, la partida era de 166.643 euros, mentre que en l'exercici de l'any passat la despesa es va elevar fins als 284.442.
Finalment, la partida de despesa dels salaris dels treballadors municipals, una de les més elevades de l'administració local, també reflecteix aquest augment del cost. L'any 2018 es van destinar 9.048.408 euros, mentre que els comptes de 2023 recullen un encariment del cost fins a arribar a la xifra d'11.315.243 milions.
Dades destacades al Baix Camp
D’una banda, el Consell Comarcal del Baix Camp va patir una pujada en la factura energètica l’any 2022 (57.732 euros), malgrat la qual s’han reduït els costos un 7%, si es comparen les xifres del 2018 (41.959 euros) i el 2023 (39.045 euros). També, s’han anat reduint els interessos del deute, amb un decreixement significatiu, entre el 2018 (649 euros) i el 2019 (0 euros). En canvi, els salaris es van anar incrementant progressivament fins al 2022, una mitjana d’un 6% i, posteriorment, el 2023 es van reduir un 5%. Així, el diferencial entre el 2019 i el 2023 evidencia un creixement del 21% pel que fa als sous del funcionariat comarcal (dels 4.134.523 als 5.024.751).
D’altra banda, com a comarca, l’energia al Baix Camp es va encarir un 64% entre el 2021 (6.589 euros) i el 2023 (10.823.167 euros); els interessos han patit diverses oscil·lacions, amb un fort increment (+176%) entre el 2022 (842.610 euros) i el 2023 (2.329.459 euros); i, en el cas dels salaris, l’increment ha estat progressiu, amb un creixement interanual mitjà d’un 4%.
Municipis petits com l’Albiol, l’Aleixar o Alforja, segons l’Observatori de Finances Locals de l’AMC, haurien invertit 0€ en interessos en alguns exercicis. Així mateix, molts d’ells van viure un impacte considerable l’any de la pandèmia -en els tres àmbits: energia, interessos i salaris-, però abans i després s’han mantingut en xifres estables, tot i els augments de costos energètics entre el 2022 i el 2023.
Destaquen, a més, increments elevats pel que fa als impostos l’any 2023 -respecte de l’any anterior- en municipis com Botarell (+7.874%), Les Borges del Camp (+3.585%), Riudoms (+1.042%) o Mont-roig del Camp (+550%). Entre les xifres facilitades, crida l’atenció, també la impactant reducció dels impostos que va fer Castellvell del Camp dels 11.137 euros, el 2021, als 5.335€, el 2022, i 1.999€, el 2023; i com Pratdip es va recuperar d’una pujada molt significativa interanual 2021-2022 en el preu de l’energia, per reduir costos l’any passat (de 63.614€, el 2021, a 93.151€, el 2022, a 27.724€, el 2023).
Una eina útils per a les administracions locals
L'Observatori, a través d'informes detallats elaborats amb l'assessorament d'experts com la catedràtica d'Hisenda Pública Núria Bosch, es proposa ser una eina útil per a la presa de decisions en l'àmbit local. Aquest recurs, que es nodreix de dades oficials i públicament accessibles, permetrà a les entitats locals identificar àrees de millora i gestionar de manera més eficient els seus recursos financers, en un moment en què el finançament local es troba sotmès a una pressió creixent.
Amb aquesta iniciativa, es vol donar resposta a la necessitat de transparència i control sobre les finances municipals, garantint que tant les administracions com la ciutadania tinguin una visió clara dels desafiaments financers que afronten les institucions locals en un escenari de dificultats econòmiques creixents.