Sandra Guaita s'ha convertit, des de fa poc més d'un mes, en la futura alcaldable del PSC de Reus per a les eleccions municipals de l'any vinent. L'abril del 2021 va deixar l'Ajuntament de Reus per centrar-se en el seu càrrec de diputada al Congrés, i ara torna a la política reusenca per preparar els comicis. El salt a Madrid el va fer l'any 2019, provocant una primera renúncia a les tasques que desenvolupava a la capital del Baix Camp.

 

Els socialistes encaren l'embat electoral amb les expectatives altes i s'imposen el repte d'aconseguir l'alcaldia de la ciutat per encapçalar-ne el govern. Ho fan després d'un mandat en el qual han criticat la política de l'equip de Carles Pellicer, però amb el qual també han pactat en matèries com les infraestructures. Un àmbit en el qual, precisament, han destacat la presència de Guaita al Congrés dels Diputats.

 

La trajectòria política, Reus - Madrid - Reus

— Encapçalareu la llista del PSC a Reus després de deixar de ser regidora fa un any i mig i de dos anys al Congrés dels Diputats. Què podeu aportar, de l'experiència a Madrid, a la llista electoral?

— El que et permet la política estatal és créixer molt com a persona. La política municipal em va aportar moltíssimes coses, perquè et permet la política en contacte directe amb el ciutadà. Però també en política municipal has de parlar amb les diferents administracions per aconseguir que els diners vinguin a la teva ciutat.

 

Això Madrid t'ho permet, et permet créixer, conèixer gent i tenir contactes, i és el que me n'emporto, la capacitat de parlar amb altres administracions. Al pressupost general d'aquest any hi ha l'estació de Bellissens i la intermodal, o les inversions a l'aeroport, a l'N-420 o al Centre de Lectura.

 

— Des que vau deixar l'Ajuntament heu seguit connectada, a la política municipal de Reus, o torneu a agafar rodatge ara?

— Que jo deixés la regidoria i anés exclusivament a Madrid no era un afany d'oblidar-nos de Reus. Era una manera que hi hagués una persona més treballant per Reus. Tenim sis regidors a la ciutat i una setena persona, que sóc jo, que treballa per la ciutat des d'una altra perspectiva.

 

— I ara, seguireu sent diputada fins a les eleccions, o també més enllà?

— De moment ens hem marcat el calendari fins a les eleccions, i fins llavors seguiré sent diputada a Madrid. No crec que resti a la ciutat, al contrari, hi aporta. Ara mateix tenim per objectiu aconseguir l'alcaldia, i quan s'aconsegueixi, ja decidirem què fem.

 

— Pel que fa al Congrés, a quins àmbits de treball us heu estat dedicant?

— Jo, com que vinc de l'àmbit universitari i de recerca, sóc portaveu adjunta d'Universitats i Recerca i també sóc vicepresidenta de la comissió d'Indústria, Comerç i Turisme. Va ser important per nosaltres pel pes que tenen els tres àmbits a la nostra demarcació, no només a Reus.

 

També estic a Transició Ecològica, perquè la indústria del nostre territori hi va molt vinculada. A banda, també porto els temes de Benestar i Polítiques de Protecció Animal.

 

Cap a la futura campanya electoral

— Hem de preveure que seran les grans línies de la campanya electoral a les municipals?

—Tenim eixos que considerem molt importants per Reus, i un és l'àmbit comercial com a referent que hem sigut i que ara no som, i ho volem recuperar. Òbviament, l'àmbit industrial també és molt important, i tot això s'ha de treballar en coordinació amb la transició ecològica.

 

— Quan es va anunciar el canvi al capdavant de la llista es va explicar que la llista encara s'està treballant. Serà una llista diferent de la que havia d'encapçalar Andreu Martín?

— La llista no l'he pensat, perquè crec que és moment de definir el projecte. Hem de plantejar un projecte transformador, que la gent hi vegi esperança i hi cregui. Això ho fem amb gent del partit, però també amb interlocutors externs.

 

Quan hàgim definit el projecte, llavors veurem quines persones l'han de liderar. L'equip està cohesionat i treballa molt bé, i probablement hi haurà gent a la llista, però també n'hi pot haver de fora.

 

— Igual que plantegeu un projecte que transformi Reus, el govern actual considera que és precisament el que s'ha estat fent els darrers anys i encara ara. Hem d'entendre que no hi esteu d'acord?

— El que veiem quan parlem amb la gent del carrer, als barris, a les entitats, etcètera, és que Reus és grisa. No ho diu només el PSC, és grisa en el sentit que no hi ha un projecte de ciutat que sigui engrescador i transformador. Quan preguntem quin ha sigut el projecte municipal que ha transformat la ciutat, ningú anomena un projecte de l'alcalde Pellicer.

 

Això no vol dir que jo digui que Pellicer no ha fet res, vol dir que la ciutadania no ho percep com a tal. I sí, jo penso que no ho ha fet. Que el govern ha fet coses?, home, porten dotze anys governant, si no haguessin fet res seria un problema.

 

El que diem és que no creiem que hagin fet projectes importants a la ciutat o, almenys, els que la ciutat necessitava en un moment d'especial dificultat. La pandèmia i la crisi han sigut globals, i hi ha hagut Ajuntaments que han posat tota la maquinària a treballar i estan transformant àmbits d'actuació. El de Reus considerem que s'ha quedat aturat.

 

Els projectes transformadors per Reus

— Per concretar, podríeu dir-me alguns projectes que s'han fet o engegat i veieu positius, i alguns que creieu que no s'haurien d'haver fet?

— Per mi és complicat dir-te projectes que realment hagin transformat aquesta ciutat. Accions de govern que l'han perjudicat, sí que en veiem. El Mercat del Carrilet n'és un exemple, però també el projecte de barri que es vol construir. El mercat és el pulmó del barri, i si el reforces, reactives tota una zona on també pots reactivar altres coses.

 

Per exemple, les polítiques de seguretat, les de convivència, les d'ocupació... El que ha passat aquí és que s'ha dit una cosa, després la contrària i després una tercera totalment diferent. Això porta inseguretat al barri en el sentit que no se sap cap on el vols portar.

 

— Un altre dels grans projectes del mandat és la vianalització del raval de Santa Anna, i s'han anunciat reformes al carrer Ample i al passeig de Mata. Com el veieu, aquest plantejament de reforma urbanística?

 

— És obvi que Reus és una ciutat molt còmoda, hi podem fer una mobilitat sostenible i respectuosa, i s'ha de treballar en aquesta línia. S'ha de pacificar la ciutat, s'han de prioritzar els vianants i s'ha de reforçar el transport públic. Si s'ha de fer només a través de vianalitzar la ciutat o hi ha altres mecanismes és el que estem treballant nosaltres.

 

Més enllà del projecte que posis sobre la taula per pacificar una zona, el que és important és la col·laboració amb els veïns, i no s'han sentit gaire escoltats. Jo crec que tots anem en la mateixa direcció, la de pacificar el centre de Reus i fer-lo més sostenible. I de fet, estem parlant de la part central, que és on és fàcil fer-ho. Falta veure com fem això fora del centre.

 

— Un altre dels àmbits que es plantegen com a clau del futur de la ciutat és l'habitatge. Com creieu que s'hauria d'abordar?

— Jo recordo que, quan vaig entrar de regidora l'any 2011, l'alcalde va dir que modificaria el POUM, i dotze anys després, no s'ha modificat. És una manera de transformar la ciutat que ajuda a les polítiques d'habitatge. Hi ha hagut Ajuntaments que han col·laborat amb la Generalitat o han fet convenis amb bancs i s'han cedit pisos, i aquí no s'ha fet.

 

De fet, es van prometre mil pisos quan tothom sabia que era impossible, i es van prometre sense cap rubor. I acabaràs i, d'aquests mil, no en tindràs cap. Hi ha un marge de maniobra molt important, i nosaltres ens hem estat reunint amb Ajuntaments que han treballat molt bé aquest àmbit.

 

La relació amb la Generalitat i l'Estat

— Dieu que la ciutadania us transmet que Reus és una ciutat grisa. Quin marge de maniobra té un Ajuntament per despertar aquesta ciutadania?

— Hi ha diverses coses importants, i una és que la nostra societat civil és hiperactiva en el bon sentit. Hi ha entitats empresarials, culturals, socials... Tothom s'implica, i si els escoltem i col·laborem amb ells, podem fer un projecte comú.

 

El que no pot ser és que diguis que fas un projecte participatiu i t'hi participin tres persones i mitja. La societat civil de Reus no és així, sempre que se'ls ha demanat alguna cosa, s'hi han implicat; l'orgull reusenc no és una cosa etèria, la gent el sent de debò. És cert que hi ha hagut una pandèmia, però han sigut dos anys, i hi ha hagut dotze anys d'aquest govern.

 

— Considereu que s'ha perdut la referència en l'àmbit comercial. De nou, quin marge de maniobra té, un govern municipal, en un sector privat com aquest?

— Per posar un exemple, hi havia i hi ha ajuts estatals per modernitzar i reactivar mercats municipals. Nosaltres vam demanar que es demanessin fons per al Mercat del Carrilet perquè, no només amb finançament municipal, el barri es reactivés. Seria una manera de reactivar el comerç d'una zona de la ciutat, i òbviament que després hi ha la resta de sector privat que hi ha de col·laborar.

 

També pots fer servir Redessa per ajudar el teixit empresarial i industrial de la ciutat, pots buscar fons europeus més enllà dels que venen de l'Estat. Hi ha ciutats que ho estan fent, però aquí, no. És evident que després s'hi ha d'implicar l'àmbit privat, però si a la gent li poses facilitats per fer les coses, o els ajudes i els acompanyes, en tenen ganes.

 

— L'Ajuntament i la Generalitat, durant bona part del mandat, han estat governats pels mateixos partits. Com us expliqueu que no hagin avançat projectes com el desdoblament del CAP Sant Pere o una hipotètica reforma de l'estació d'autobusos?

— Pensem que, totes aquestes coses, són qüestió de voluntat política. Quan nosaltres governàvem també ho féiem al Parlament. Quan passa això has de ser conscient que tu ets alcalde o alcaldessa de la ciutat, i has de fer reclamacions a qui faci falta.

 

Aquí Reus ha perdut pistonada perquè no han sigut capaços de reclamar a la Generalitat accions que els pertocaven. Parlem d'accions que se'ns va dir que s'havien inclòs a pressupostos de la Generalitat i mai s'han executat. El CAP Sant Pere i l'estació d'autobusos en són exemples, però també el carril bici i la vorera de la carretera de Cambrils.

 

No només ho ha reclamat l'Ajuntament i els grups municipals, sinó que també s'ha votat al Parlament i al final resulta que es fa d'una altra manera. Has de tenir capacitat, encara que sigui al teu mateix partit polític, d'anar-hi a reclamar el que s'ha aprovat. Igual que amb el dispensari del barri Gaudí, que hi donava un bon servei.

 

Si en pandèmia s'havia de tancar, mira, no ho poso en dubte, però ara els veïns fa temps que ho reclamen. I no són inversions milionàries, no estem dient de fer un hospital, parlem d'un dispensari. Tot això és mancança de lideratge polític.

 

— Per tant, s'ha de buscar la responsabilitat en la Generalitat?

— Jo no ho entenc, però assumeixo que la Generalitat té molts projectes a molts llocs. El que passa, i jo ho he vist a Madrid, és que aquells que persisteixen i no paren, són els que al final, se'n surten. Ja entenc que a Catalunya hi ha gairebé mil municipis, però és que Reus n'és la desena ciutat.

 

El CAP Sant Pere, l'estació d'autobusos, el dispensari, la carretera de Cambrils... Són coses que fa molts anys que es reclamen, i has de tenir certa incidència política a Barcelona per poder-ho fer. I en canvi després, bé que reclamem coses a l'Estat i amb molta vehemència.

 

Ja em sembla bé que reclamis a l'Estat amb aquesta vehemència, però espero que també l'apliquis per reclamar a la Generalitat. Ja vam veure, a la moció sobre el carril bici i la vorera, que es van quedar amb el primer 'no', i no entenem aquesta submissió.

 

L'entesa política i el Pla Estratègic

— Tenint en compte la valoració que feu del govern i els darrers mandats, de quina manera us plantegeu el pròxim, pel que fa a entendre's amb aquests partits?

— Nosaltres volem guanyar les eleccions i liderar el projecte, i llavors, qui s'hi hagi de sumar, que s'hi sumi. Volem liderar-ho per fer aquest canvi. Que ells han tingut problemes?, sí, no dic que no, però governar és enfrontar-te a aquests problemes.

 

Reus és una ciutat molt gran i hem de ser capaços de carregar-nos les coses a l'esquena i tirar endavant. La gent espera que el govern i l'alcalde o alcaldessa tiri endavant aquesta part de la ciutat. Ells no ho han pogut fer en dotze anys, però nosaltres pensem que podem fer-ho.

 

I hi ha reclamacions de ciutat que s'han de fer com a Ajuntament, no com a govern municipal. I aquí, totes les forces que vulguin sumar amb nosaltres, benvingudes seran.

 

— Per concretar, quan us referiu a transformar la ciutat, a què us referiu, quins són els principals àmbits d'actuació?

— Hi havia eixos en els quals, com a ciutat, érem referents, com el cultural, el comercial o el sanitari. Que el govern actual tingués unes altres prioritats no ho critiquem, el que critiquem és que no n'hagi tingut. Nosaltres volem recuperar línies estratègiques com el comerç o la indústria.

 

O la cultura, que aquests anys ha tirat per les entitats i l'Ajuntament ha de ser-hi al costat. I també altres eixos que poden ser més nous, com el model de sostenibilitat o d'innovació. Reus pot liderar això perquè, a més, serveix per a l'objectiu principal, que és que la ciutadania visqui millor.

 

— El govern ha posat molt d'èmfasi en la planificació a llarg termini, i l'exemple principal és el Pla Estratègic Reus Horitzó 32. Creieu que s'ha plantejat com tocava i us el faríeu vostre, si governéssiu?

— Nosaltres sempre hem pensat no només en avui, sinó en què volem ser d'aquí a deu o vint anys. Considerem que s'havia de fer un pla estratègic, perquè l'últim era el nostre, fet fa dotze anys. I encara hi ha accions que es podrien dur a terme i no s'han fet.

 

El que veiem és que la societat civil ha estat poc interpel·lada, en la redacció del pla. Has de tenir les teves línies clares, però has de poder incorporar-ne propostes. Necessitem un pla estratègic? Sí. S'ha fet de la millor manera? Probablement no, ha faltat escoltar i implicar la ciutadania, al pla i en altres àmbits.

 

— Per tant, us el faríeu vostre, si governéssiu el pròxim mandat, o en canviaríeu algunes línies de treball o objectius?

— Òbviament, ens tornarem a asseure, mirarem quines opcions de millora hi ha i tornarem a parlar amb la ciutadania. Un pla estratègic no ha de ser una llosa que et cau al damunt i és inamovible. Si per transformar la ciutat s'ha de transformar el mateix pla, s'ha de poder fer.

 

Això no vol dir que hàgim d'entrar a estripar-ho tot, al contrari, entrarem a construir. Si hi ha una base que serveix, s'ha fet de manera participada i la ciutadania se la sent seva, perfecte. Però també hem de ser capaços de modificar les coses que veiem que no funcionen.