La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, ha visitat, aquest dimecres 30 de juliol, l'Ajuntament de Reus per mantenir una trobada institucional amb l'alcaldessa Sandra Guaita, a què també ha assistit la delegada territorial del Govern a Tarragona, Lucía López Cerdán. La mobilitat, les infraestructures i les polítiques d'habitatge han sigut els eixos de la reunió.

La consellera Paneque ha refermat que "aquestes són qüestions estructurals de govern" i Guaita ha afegit que "es tracta de projectes importants en l'àmbit de la seva conselleria que tindran un gran impacte a la ciutat". Per això, l'alcaldessa ha remarcat la "importància de tancar un calendari per als projectes prioritaris i no deixar-ho a futur".

Així, s'han destacat projectes conjunts com la nova estació d'autobusos, el futur tramvia del Camp de Tarragona, l'estació intermodal; els solars destinats a habitatge social que l’Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat en el marc del seu Pla 50.000 habitatges i el projecte en què treballa el consistori reusenc per presentar al Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029.

La segona fase del TramCamp

Quan fa tan sols unes hores que FGC ha adjudicat el subministrament i manteniment de set combois del futur tramvia del Camp de Tarragona, en concret, per a la primera fase del projecte, que unirà Cambrils, Salou i Vila-seca; la consellera Sílvia Paneque ha afirmat que el Govern està treballant per complir amb el calendari anunciat.

A més, ha garantit que el departament de Territori continuarà apostant perquè el TramCamp assoleixi la segona fase, que implicarà les ciutats de Reus i Tarragona, perquè "és el que realment donarà sentit a tot el projecte i on s'abastarà la massa crítica d'usuaris" i ha recalcat especialment el "braç" del tramvia que arribarà fins a l'aeroport de Reus, com a punt clau de tot plegat.

Ha detallat, alhora, que ara mateix s'estan responent a les al·legacions presentades i es preveu que l'últim trimestre d'aquest 2025 puguin tenir enllestits els informes de declaració de l'impacte ambiental per començar la licitació dels projectes constructius. Encara que no ha volgut determinar uns terminis clars, ha assegurat a Sandra Guaita que al llarg del 2026 estarà tot a punt per anar a licitació i redacció dels projectes, ja l'any 2027, i que, llavors, començarà aviat a ser una realitat.

"Vull transmetre la determinació del govern vers la segona fase, perquè sinó el projecte quedaria a mitges", ha conclòs Paneque. "Hem de ser conscients del salt qualitatiu que suposarà per als municipis: ens situarà a nivell de ciutat europea i ens connectarà amb el territori, econòmicament i pels vincles emocionals que tenim", ha reivindicat Guaita, tenint en compte que la segona fase impactarà directament a la capital del Baix Camp.

Millora de les infraestructures i la mobilitat

En clau metropolitana, ha insistit que el Govern de la Generalitat continua treballant en la proposta de l'estació intermodal a Vila-seca, perquè "té un llarg treball al darrere, ha comptat amb un ampli consens territorial i és amb el que treballa el Ministeri", i és la que s'està prioritzant actualment, però això no contravé la possibilitat d'una futura estació a l'Horta Gran, a Tarragona.

Això sí, ha deixat clar que l'executiu "s'allunya d'aquells projectes que confronten interessos" i ha defensat la importància de "pensar en el benefici del conjunt de la població". Ha apuntat, al mateix temps, el compromís de millorar les freqüències en la mobilitat a la capital tarragonina i ha aprofitat per reafirmar que "només tindrem una mobilitat efectiva si és sostenible, pública i fiable".

Al seu torn, l'alcaldessa ha recordat la visita, el passat mes de juny, del secretari de Mobilitat i Infraestructures del Departament de Territori, Manel Nadal, per posar èmfasi en la necessitat imperant de millorar les infraestructures de la ciutat i del territori. En aquest sentit, Sílvia Paneque ha anunciat que el conveni urbanístic regulador de la nova estació d'autobusos i l'entorn del Carrilet se signarà la pròxima tardor i que, llavors, es podrà donar un calendari tancat d'actuacions i més detalls del projecte per a la infraestructura.

Altres qüestions 

Una altra de les prioritats tant del govern reusenc com de l'executiu català són les polítiques d'habitatge, amb un ferm compromís que es tradueix en un programa d'habitatge públic que preveu construir 50.000 pisos socials fins al 2030, en què la Generalitat finança els projectes a canvi dels terrenys cedits pels ajuntaments. Paneque ha indicat que "es resoldran totes les qüestions jurídiques i urbanístiques que afecten alguns dels 670 solars per desencallar-los, que puguin entrar en la convocatòria i optar als diferents mecanismes de finançament".

Com ha expressat, la voluntat és que "tot allò edificable pugui ser una realitat i es converteixin en cases". En el cas de Reus, que ha posat a disposició del Govern quatre solars, ha agraït la col·laboració de l'Ajuntament i espera que, a partir d'octubre o novembre, estiguin enllestits els primers plecs d'adjudicació per caminar cap al 15% d'habitatges públics. "Manca oferta i això és el que fa tensar l'habitatge", ha evidenciat.

D'altra banda, Sandra Guaita ha assenyalat la prioritat de l'Ajuntament de "desenvolupar econòmicament i socialment la zona sud de Reus", objectiu amb què plantegen la proposta que es presentarà al Pla de Barris i Viles 2025-2029. Prenent el fil, la consellera de Territori ha exposat que "l'alcaldessa té molt clar quin projecte vol desenvolupar a Reus" i que, a partir del 30 de setembre, els tècnics avaluaran els projectes presentats i a finals de desembre es notificarà la resolució de la convocatòria.

A més de celebrar que, vint anys després, s'hagi donat l'impuls definitiu al Pla de Barris -es va aprovar aquest dimarts al Parlament-, Sílvia Paneque ha respost altres qüestions als mitjans de comunicació, com ara que el Govern es manté invariable pel que fa al futur parc natural de les Muntanyes de Prades i que "treballaran amb l'Ajuntament de Cornudella de Montsant per si es pot reconduir la situació", és a dir, el seu rebuig a formar-ne part.