Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Un passeig per Ulldemolins i la Vall del Silenci

Una passejada pels carrers, les ermites, els boscos i el paisatge d'Ulldemolins i la Serra del Montsant.
L'església i el campanar d'Ulldemolins, al centre del poble. | Isma Llanes

 

Després d'haver repassat la importància de l'arquitecte renaixentista d'Ulldemolins Jaume Amigó, de qui enguany n'hem commemorat els 500 aniversari del seu naixement i de fer un exhaustiu viatge sentimental per tot el que la localitat del Priorat ens ofereix per menjar i beure, TarragonaDigital.com tanca el seu tríptic dedicat a Ulldemolins amb una passejada pels seus carrers, les seves ermites i les rutes pels boscos, carenes o fondalades que l'envolten. O, simplement, badar una estona contemplant el seu paisatge privilegiat entre la Serra del Montsant.

 

El Montsant, sempre visible des dels carrers airejats del poble. | Isma Llanes

 

Excursions, passejades i estampes d'Ulldemolins

 

Tantes ermites conviden a caminar. | Isma Llanes

 

Tots els carrers d'Ulldemolins duen, en aquest cas, al Montsant i a la Serra de Llena. | Isma Llanes

 

Ulldemolins domina el centre de la vall que formen el Montsant i la Serra de Llena. Al mig com un punt de fuga, sempre hi veiem el campanar renaixentista de Jaume Amigó. L'església és dalt de tot, magnífica i neuràlgica. A partir d'ella s'esllavissen tot de carrers costeruts i endreçats que baixen fins als camins i carreteres. Quan t'hi fixes una mica, des de qualsevol punt, observes una inclinació, primer lleu, després més important. La gent del poble se'n fot: «No cal pas anar a Itàlia si aquí a Ulldemolins hi tenim una torre de Pisa!». Amb la referència del campanar, voltem pel poble i els encontorns, descobrint paisatges increïbles, tribunes on gaudir de privilegiades vistes al Montsant o senzillament estampes que queden en el record.

 

El banc de l'olivera

El banc, per seure una estona a pensar. | Isma Llanes

  

Com aquell banc del sinofós de Mallorca, una olivera al sortir del poble ens convida a seure-hi, per contemplar l'espectacle calcari que la natura ens ofereix. Deu ser el banc més ben posat de Tarragona. S'hi pot badar llargament. Però també convida a l'activitat. Des d'aquí veiem totes les nostres possibilitats, podrem pujar a les carenes per ataüllar el poble des de dalt, baixar a les Cadolles Fondes, anar d'ermita en ermita. Un pla de batalla.

 

Un museu de metal·lúrgia rural

 

Metal·lúrgia moderna en aquesta magnífica barana. | Isma Llanes

 

El taller del ferrer, una visita inesperada. | Isma Llanes

 

Una sorpresa al mig del poble, al carrer Major. Un antic taller de ferreria on van a parar encluses, rasclets, motlles i ferradures. Fins i tot una bicicleta de l'any de la picor. Testimonis materials del rovell d'uns altres temps, quan els tractors no havien arribat fins aquest extrem del Priorat i cada feina requeria el disseny i fabricació artesanal d'una eina específica. Demaneu a l'Oficina de Turisme que us hi deixin passar, i respirareu encara l'olor del ferro barrejat amb el terròs.

 

Pintures bizantines en un santuari urbà

Tenim la clau del Santuari de la Mare de déu del Loreto. | Isma Llanes

 

El Santuari, per dins. Amb els frescos de l'ortodox xilè. | Isma Llanes

 

Fora de la ruta de les ermites del terme, dins del poble i just al costat de l'escola hi trobem un altre santuari, el de la Mare de Déu de Loreto, que resulta espectacular. De factura barroca, façana pulcra i ornamentada, a les parets interiors presenta uns frescos a l'estil bizantí que el xilè Juan Etxenique hi pinta des de 1991, animat per Mossèn Roig, el rector d'Ulldemolins.

 

La font del saüquer

El saüquer de Fontalba, arbre monumental. | Isma Llanes

 

Un rierol anomenat Teix passa per la vora del poble. Abans hi havia la font de la vila. Ara hi queden dos enormes i espectaculars pollancres, una bassa que es coneix com la Cadolla de les Olletes i, sobretot, el saüquer de Fontalba, un arbre monumental inventariat per la Generalitat i que fa una obra deliciosa, sota la seva capçada d'onze metres d'alt.

 

El congost de Fraguerau

Un pontet cuqui sobre el Teix, en una fondalada al terme d'Ulldemolins | Isma Llanes

 

Baixant, baixant per la vall del Montsant, veiem com l'erosió del riu va dibuixant les muntanyes i creen un pas natural i estret cap a l'altre costat, cap a les Garrigues i la Plana de Lleida. També hi ha una ermita romànica—a Ulldemolins sempre hi ha una ermita més— aferrada un barranc del congost. És l'ermita de Sant Bartomeu, vinculada a la llegenda de Fra Guerau que dóna nom a aquest paratge. La roca hi adopta formes capricioses i arrodonides. L'obaga i la humitat omple el paratge de vegetació abundosa i exuberant. En el punt on la natura hi ha excavat amb més gràcia, hi ha esculpit piscines naturals que sempre tenen aigua i es coneixen com les Cadolles Fondes, amb les cingleres a banda i banda. Un lloc ideal per acabar una excursió al bo de l'estiu i la calor.

 

Els tres jurats

Vista de les carenes del Montsant, s'observa el campanar tort. | Isma Llanes

 

Són formacions naturals de conglomerat de més de 30 metres d'altura, esculpides per l'erosió del vent i l'aigua als vessants del Montsant. Hi pugem. Com des d'altres observatoris que envolten Ulldemolins hi podem contemplar tota la vall i el poble. Si tenim sort també és un punt d'observació de tota la riquesa ornitològica del Montsant.

 

Ermita de Sant Antoni

L'ermita de Sant Antoni, abans de Santa Bàrbara. | Isma Llanes

 

Sota uns plàtans enormes, envoltats de pícnics i fonts d'aigua fresca, l'ermita de Sant Antoni, a deu minuts en cotxe d'Ulldemolins. Enganxada a la roca, abans oferia culte a Santa Bàrbara. Una ermita de butxaca, petita i emblanquinada, datada del segle XV, amb arcs apuntats i un campanar d'espadanya que, si ens hi fixem, veurem que està fet amb el coronament d'una antiga bomba.

 

Ermita de Santa Magdalena

L'elegant façana clàssica de la Catedral del Montsant. | Isma Llanes

 

La joia de la corona, l'ermita a què els ulldemolinencs li tenen més estima. Hi pugen a fer els aplecs, les graellades i les celebracions. Construïda a imatge de l'església gran del poble pel mateix geni renaixentista de Mossèn Jaume Amigó fins i tot s'ha conegut aquesta bella edificació com La Catedral del Montsant. Per sota, les línies netes de l'estil clàssic es tornen una mica més truculentes. A la cripta s'hi conserven unes pertorbadores pintures murals datades al segle XVII, en molt bon estat de conservació i un Crist jacent del qual es diu que el va portar a coll-i-bè des de Roma fra Llorenç Julià, el fundador de l'ermita.

 

Les pintures barroques a la cripta de Santa Magdalena | Isma Llanes

 

El campanar d'Ulldemolins sempre en acompanya de fons. | Isma Llanes
Comentaris