Nes a l'escola

Les AMPA de Reus rebutgen l'adscripció única a secundària

Generalitat i Ajuntament la consideren positiva i asseguren voler-la treballar | Les famílies la consideren una imposició

Les escoles públiques de Reus i, sobretot, les AMPA, no veuen amb bons ulls l'adscripció única a secundària que es vol aplicar a Reus el curs 2021-2022. La mesura es va anunciar com una eina per combatre la segregació escolar, però les famílies critiquen que no se les hagi tingut en compte a l'hora de decidir aplicar-la. Els centres educatius, menys hostils, apunten que no es pot entendre com l'única mesura per solucionar la situació.

Fa gairebé dos anys que l'Ajuntament de Reus va encarregar un estudi sobre la segregació escolar a la ciutat. Els seus resultats no es van conèixer fins al maig del 2019, i va quedar palès que la capital del Baix Camp viu un problema de segregació escolar. La situació afecta, de diferent manera, bona part de tot el mapa educatiu de la ciutat, i de fet no només passa a Reus.

L'adscripció única a secundària

Una de les mesures que s'ha anunciat, ja d'aplicació per al pròxim curs 2020-2021, és la reducció de ràtios a P3 per equilibrar el volum d'alumnes de les escoles de la ciutat. L'anunci va anar acompanyat d'una mesura que entrarà en vigor el curs vinent, l'adscripció única a secundària. Actualment, cada escola té assignats dos instituts de referència entre els quals les famílies decideixen a quin faran la secundària els alumnes.

El canvi que es vol implementar és que cada centre de primària tingui un sol institut de referència i, per tant, tots els seus alumnes vagin al mateix centre. La voluntat, segons s'ha exposat, és combatre la segregació escolar, i de fet no és la primera vegada que s'anuncia. Fa dos anys també es va fer aquest pas, però es va acabar fent marxa enrere.

Ara, segons explica el regidor d'Educació de Reus, Daniel Recasens, s'ha informat de la intenció del departament d'Ensenyament precisament per poder treballar l'aplicació de la mesura amb la comunitat educativa. Remarca que és la conselleria qui té la competència per aplicar-la, però assegura que es vol fer tot el possible dins del marge de maniobra de la regidoria i de l'Ajuntament.

Les AMPA s'hi oposen

La regidoria va convocar, fa unes setmanes, les AMPA de la ciutat per exposar-los aquesta mesura. Bona part dels col·lectius de pares i mares d'alumnes de les escoles de Reus s'hi oposen. Algunes denuncien que «s'ataca el dret a decidir de les famílies, si a P3 podem triar entre diverses escoles, però no podem fer-ho a secundària?», es pregunten.

Altres apunten que, l'adscripció única, pot acabar provocant l'efecte contrari al que es persegueix. Senyalen que, la zona sud de Reus, no té la mateixa distribució d'escoles i instituts que la resta de la ciutat, i consideren que pot incrementar-hi la segregació. És per això que estan recollint suports a un manifest que s'oposa a l'aplicació de la mesura tal com s'ha anunciat.

Recorden que va ser precisament la manera com es va voler aplicar fa dos anys el que va fer que les famílies s'hi oposessin, i no s'estan de recordar, tampoc, que l'actual regidor ocupava aleshores una cadira al cantó oposat de la taula, com a membre d'un dels col·lectius de pares i mares. Reclamen que s'obri una taula de diàleg per poder-ne parlar tant amb la regidoria com amb el departament.

Daniel Recasens i Jean-Marc Segarra, dempeus al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus
Daniel Recasens, regidor d'Ensenyament, i Jean-Marc Segarra, director territorial d'Ensenyament, durant la roda de premsa de presentació   | Jordi Olària Gras

«Continuarem treballant-hi»

Recasens defensa que, precisament per anunciar-la amb un any de marge, es volia acabar de perfilar l'adscripció única a secundària «amb tots els agents implicats». «La reunió que vam fer amb les AMPA és justament per encetar aquest treball; en aquell moment, les famílies ho veuen com una mena d'atac, i el que encetàvem nosaltres era la possibilitat d'anar-ne parlant», es defensa.

Recorda que no és l'Ajuntament de Reus qui impulsa la mesura, ni qui té la potestat per aplicar-la o no. «La indicació que teníem des del departament és 'això s'aplicarà tal dia', i els vam demanar més temps per fer tot aquest procés, sobretot per recollir l'impacte de la mesura; no és una decisió nostra, volem treballar perquè l'afectació sigui la més positiva i no la més negativa».

Tot i l'oposició que ha generat l'anunci entre les AMPA, assegura que «continuarem treballant-hi». Tot i no ser-ne l'impulsor, el govern de Reus sí que hi dóna suport, «és una mesura que ens sembla bona per la lluita contra la segregació; no és l'única ni té efectes a curt termini», admet. Un dels punts d'acord és l'impacte desigual que l'adscripció única a secundària pot tenir a diferents zones de Reus.

Conseqüències de l'adscripció única a secundària

«Hi haurà unes zones on probablement hi haurà un efecte més positiu i unes altres on encara no els podrà tenir; en aquestes zones on l'efecte és minorat, intentarem veure com hi podem atacar amb altres mesures». Afegeix, de fet, que «si deixem d'aplicar aquesta mesura perquè no incideix prou en un espai, el que fem és deixar d'incidir en altres espais on sí que hi pot incidir».

Un altre dels arguments en contra és el dels germans en diferents centres. Es pot donar el cas que hi hagi un germà cursant ESO a un institut que quedi fora de l'adscripció de l'escola on el seu germà petit faci primària. Situacions com aquesta, assegura el regidor, són les que volen treballar amb la participació de la comunitat educativa.

Manté, amb tot, que cal tenir una visió general; «la mesura no pensa en deu famílies o en una determinada escola i, per tant, la situació de segregació obliga a fer-hi alguna cosa». En aquest sentit, afirma que «el fet que no hàgim comunicat exactament quina és l'adscripció és, justament, perquè tal com hem dit hi estem treballant».


Comentaris