ARA MATEIX

❗️ Un miler de persones celebren una 'rave' a tocar de les vies de l'AVE a Alcover

El Cineclub del Centre de Lectura: 50 anys de cinema independent a Reus

L'espai es va estrenar el 4 de desembre de 1969 amb 'Los Olvidados', de Luis Buñuel
Cronograma amb totes les projeccions del Cineclub del Centre de Lectura | Jordi Olària Gras

 

El 4 de desembre de 1969 va arrencar la trajectòria del Cineclub del Centre de Lectura de Reus. Enguany es commemoren els 50 anys d'una proposta que, sobretot durant les primeres dècades, va tenir molta tirada. El seu director, Venanci Bonet, recorda que tot plegat va començar amb Los Olvidados, de Luis Buñuel.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

«Els primers anys del Cineclub, el material cinematogràfic era del recentment creat Cinema d'Art i Assaig i després, pel·lícules de cinema de l'est proporcionades per la Federació Espanyola de Cineclubs», explica Bonet. «Hi havia presentacions i col·loquis, però no eren convencionals». A finals dels seixanta i principis dels setanta, el cineclub va néixer com un fet cinematogràfic, també d'activisme social i polític.

 

«Com que ens trobàvem en ple franquisme, el que més es tocava eren els fets polítics i socials, era la manera d'expressar-ho públicament quan no es podia expressar enlloc més». Aquesta característica va fer que tingués, els primers anys, molta acceptació. Venanci Bonet s'hi incorpora l'any 1973, i des de llavors s'hi ha mantingut implicat.

 

Venanci Bonet, director del Cineclub del Centre de Lectura | Jordi Olària Gras

 

Després del franquisme, se centra en el fet cinèfil

«Entrat en democràcia ens vam centrar en el fet estrictament cinematogràfic i cinèfil», admet. Tot i la bona acceptació dels primers anys, el Cineclub ha viscut moments de tots colors. «Hi ha èpoques daurades com els anys 80, que teníem accés a molts títols tant d'estrenes que no tenien cabuda a la nostra ciutat com clàssics, i va tenir una revifalla molt forta».

 

La característica constant d'aquest espai és el perfil de pel·lícules que s'hi projecten, des de fa 50 anys. «Teníem una característica, que presentàvem pel·lícules que no tenien cabuda a les sales comercials, i sempre en versió original». En una època en la qual no era tan habitual com ara, i en la qual, a Reus, hi havia diversos cinemes, el Centre de Lectura va mantenir la finestra del que es pot anomenar cinema independent.

 

Grâce à Dieu (Gràcies a Déu), de François Ozon, és una de les projeccions més recents | Jordi Olària Gras

 

El Cineclub del segle XXI

També avui en dia «es projecten pel·lícules contemporànies que no tenen cabuda als circuits comercials». A més, els dimecres es programen dos cicles alternats, cada quinze dies es projecta una pel·lícula de cinema negre i, al següent, un clàssic del cineclubisme, mentre que els divendres es manté l'activitat habitual del Cineclub.

 

«El públic dels dimecres és diferent del que ve divendres, el dels dimecres sol ser gent més gran», apunta el director de l'espai. «A la dècada dels 2000 hi va haver una davallada, però vam resistir i continuem», explica satisfet. La tecnologia ha evolucionat amb el pas dels anys, i de les pel·lícules de cel·luloide s'ha passat als DVD que, quan no es compren per part del Cineclub, la mateixa distribuïdora els les facilita.

 

Pel que fa a les pel·lícules, com qualsevol altre gènere artístic, pot reflectir la societat contemporània. Venanci Bonet assegura que és així, i posa d'exemple una projecció recent: «L'altre dia vam passar Gràcies a Déu, del François Ozon, i era un cas real de pedofília a l'Església francesa».

 

El Centre de Lectura ha homenatjat els 50 anys del Cineclub amb dues exposicions | Jordi Olària Gras

 

La commemoració del 50 aniversari

Enguany, la temporada del Cineclub ha reflectit el mig segle d'història que acumula. «Hem fet dues exposicions, una dedicada al cartellista Macari Gómez Quibus, i ara tenim l'exposició dels 50 anys del Cineclub». A més, però, «està previst fer un curs de llenguatge cinematogràfic, més presentacions i xerrades fins al maig, quan acabi la temporada».

 

El perfil de públic, conclou Venanci Bonet, és força fidel. Des dels inicis del Cineclub que va atraure «gent jove i gent més madura», que comparteixen una alta fidelitat amb aquesta proposta. També actualment, sobretot durant la programació habitual, els divendres a les nou del vespre, al Teatre Bartrina, les projeccions les segueixen els habituals de l'espai, que segueixen representant, assegura, diferents franges d'edat, una característica que permet garantir la pervivència d'aquesta oferta emblemàtica.