Doctor Antoni Castro: «Ara és un moment molt perillós, perquè et pots confiar massa»

El director de Medicina Interna de l'Hospital Sant Joan exposa la situació actual i el futur immediat que s'espera
El doctor Antoni Castro exposa com s'ha gestionat, a la ciutat i al territori, l'epidèmia de coronavirus | Laia Solanellas

 

L'actual situació de pandèmia actual evoluciona i canvia cada dia, però sembla que la pitjor part, des del punt de vista de les xifres generals, ja hauria passat. TarragonaDigital ha volgut constatar-ho amb el director de Medicina Interna de l'Hospital Sant Joan i degà de la Facultat de Medicina de la URV, el doctor Antoni Castro.

 

 INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del TarragonaDigital on comentem entre tots les notícies de Tarragona! El grup us encantarà: us informareu i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

 

La situació actual permet començar a veure la llum al final del túnel, però precisament per això és perillosa. Tal com destaca el doctor Castro, precisament un excés de confiança podria ser molt greu, especialment en una situació en la qual s'ha decretat l'aixecament parcial del confinament.

 

Castro explica com s'ha organitzat l'Hospital Sant Joan i la sanitat reusenca per fer front a aquesta epidèmia. Repassa també l'inici del brot de Covid-19, moment que va arribar quan no tot estava preparat per combatre'l de la millor manera possible. El coronavirus pot marcar un abans i un després en l'àmbit sanitari si, quan passi, apunta, es fa una reflexió de com s'ha gestionat tot plegat.

 

La pitjor part ja hauria passat

—En quina situació es troba l'Hospital Sant Joan?

—Està en una situació peculiar, perquè hi ha molt poca activitat de la que seria activitat prèvia al brot epidèmic, l'activitat convencional, que s'ha reduït molt, només es fa allò que és urgent, i la major part de l'Hospital està destinada a la Covid-19. Sembla un hospital monogràfic perquè la immensa majoria dels pacients que tenim són del brot epidèmic.

 

—Això es deu haver produït per la reducció de l'activitat social i perquè es va ajornar tota l'activitat que no era urgent; hi ha hagut més factors?

—És així, esperàvem que això tindria una durada limitada; si teníem confiança amb les mesures de confinament, calia esperar que a mitjà termini, després d'unes setmanes, la situació s'haurà controlat i es podrà tornar a fer l'activitat programada que hi havia.

 

Com que no sabíem com evolucionaria, i quan vam veure que anaven arribant més pacients i necessitàvem organitzar-nos per poder-los atendre correctament, vam suspendre l'activitat no urgent. A poc a poc aquest escenari anirà canviant, i ara ja estem començant a pensar com reprendrem aquesta activitat programada d'aquí a uns dies.

 

La situació actual a l'Hospital Sant Joan permet ser moderadament optimista | Laia Solanellas

 

—Podem dir que ha passat la pitjor part?

—El pitjor era que cada dia teníem més pacients que entraven per la porta i la corba epidèmica pujava. Els últims dies hem observat que la corba s'aplana i que estem en una fase d'estabilització, i que potser comença a davallar discretament; no és una sensació d'un sol dia ni de dos, però sembla que aquest punt màxim ja l'hem superat i que ara atenem la fase estable de l'epidèmia.

 

És un element molt positiu perquè vol dir que, a partir d'ara, cal esperar la fase de descens, que serà més o menys llarga, i en aquesta fase, el sistema de Salut, els hospitals, no treballen tan tensionants com treballaven al principi. Això permet treballar amb més tranquil·litat i organitzar-se millor.

 

En el nostre cas no vam arribar en cap moment al punt del col·lapse, perquè a la província de Tarragona, el brot s'ha comportat de manera molt diferent de com s'ha comportat i es comporta a altres zones de Catalunya.

 

«Ara és un moment molt perillós»

—Això se sap a què es deu?

—Segur que hi ha molts elements que ho expliquen, probablement, el més important és que, al nostre territori, el risc de contagi és inferior al que pot haver-hi a una gran ciutat on s'agafa el metro i hi ha un volum d'aglomeracions més difícil de corregir. Aquesta circumstància no es dona al nostre territori, i això possiblement ha fet que la incidència del brot aquí ha sigut diferent.

 

Quan es va aplicar el confinament, estava en una fase que podríem dir que era una mica més dolça que la que tenien a altres llocs de Catalunya, i això també fa que el confinament hagi tingut un impacte més contundent, més intens, ha sigut una mesura molt útil per aturar la cadena de contagi.

 

—Ara es recupera l'activitat laboral i es torna al primer model de confinament; podem tornar a portar el sistema sanitari a una situació d'estrès o tensió altra vegada?

—Es van prenent decisions sense saber abans què podia passar, el virus és nou, i sí que tenim l'experiència de la Xina, Corea o Itàlia, però en les decisions que anem prenent sempre hi ha incertesa. A tots ens fa por que ara, quan comencem a afluixar les mesures de contenció que hem adoptat, el brot pugui reprendre.

 

Som en aquesta fase de disseny; el discurs ha canviat, ara comencem a parlar d'estabilització, de llits lliures, que hi ha més altes que ingressos, i ja comencem a parlar del disseny del pla de desconfinament.

 

—Pel que comenteu, sembla que podem començar a ser, si no optimistes, almenys menys pessimistes, hi ha risc d'abaixar la guàrdia?

—Sí, no la podem abaixar. Per fer un símil futbolístic, quan et confies et marquen gol. Ara és un moment molt perillós, perquè et pots confiar massa; hem de mantenir molt el nivell d'alerta, procurar no fer cap pas en fals i prendre les decisions adequades, i aprofitar el que sabem que ens està funcionant molt bé, que és el confinament. És important que la gent, si surt a comprar, vagi protegida amb mascareta per no contagiar, més que per no contagiar-se. És molt important, ara, fer-ho més bé que mai.

 

L'Hospital Sant Joan ha reaccionat canviant tota l'organització interna per fer front al coronavirus | Laia Solanellas

 

L'Hospital Sant Joan durant l'epidèmia

—Pel que fa a l'organització interna de l'Hospital Sant Joan, com s'ha adaptat al brot epidèmic?

—L'Hospital ha canviat molt, hi ha hagut una estreta col·laboració de tots professionals que hi treballen en un sol sentit, el d'unir esforços per lluitar contra el brot epidèmic, i dins de la desgràcia, ha estat la part que en podem dir bonica.

 

És un orgull dedicar-te a aquesta professió sanitària quan veus que tothom respon de la manera que respon, des del personal d'infermeria i auxiliars d'infermeria al personal de neteja, o veure com metges de diferents especialitats com són internistes pneumòlegs, principalment, anestesistes, cardiòlegs...

 

Tot el personal de la casa treballant colze a colze per intentar fer front a la tensió que es vivia en aquell moment, i ens en podem sentir orgullosos tots plegats, perquè malgrat tot, tenim un personal sanitari que sap reorganitzar-se amb rapidesa.

 

Tots tenim diferents àmbits d'expertesa i s'han fet servir tots per al mateix. I aquí cal afegir-hi també el personal de gestió, les compres, intentar aconseguir aquell material del qual no en tenim prou, veure com s'ha bellugat la maquinària per intentar resoldre els problemes i com s'ha treballat de manera tan coordinada és un fet per destacar.

 

—Com s'han gestionat, dins d'aquesta coordinació, els equips de l'Hospital Sant Joan i del Centre Mèdic Quirúrgic?

—Doncs aquí tenim el CMQ, que fa anys que té experiència en l'atenció de malalts, i tenir la possibilitat de disposar d'un centre com aquest, et dona molt més joc a l'hora de prendre decisions, de sectoritzar pacients, i molta més capacitat de resolució. No és només l'edifici, sinó el personal que hi treballa.

 

—Pel que fa a especialitats que, a priori, semblen menys lligades a l'efecte de la Covid-19, quin paper han jugat?

—Doncs mira, per exemple el personal de traumatologia s'ha dedicat, entre altres, a ajudar els metges de la Unitat de Cures Intensives a fer els canvis posturals dels pacients. Quan tens un pacient intubat, amb les vies i la maquinària d'una UCI i l'has de canviar de posició per posar-lo per exemple de cap per avall, com requereix una modalitat de respiració assistida que s'ha vist que va molt bé als pacients, tenir la sort de poder fer aquests canvis de postura tenint traumatòlegs que tenen expertesa per fer-ho ha estat molt interessant.

 

Tenim oftalmòlegs passant visita amb geriatres, endocrinòlegs, cirurgians passant visita amb nosaltres, tothom s'ha bellugat. Els otorrinolaringòlegs, per exemple, s'han dedicat també a la recollida de mostres, a fer frotis nasals als pacients i al personal sanitari, perquè en teníem de simptomàtics.

 

Els que no pertanyien directament a medicina interna, pneumologia o cures intensives, tots han tingut un paper en aquesta crisi, i gràcies a tots ens n'estem sortint. I destacar especialment el personal d'infermeria, que està fent una feina molt noble, i veure que la gent treballa amb una rialla d'orella a orella i amb optimisme, i atenent amb gran professionalisme als pacients, emociona.

 

El doctor Antoni Castro és director de Medicina Interna de l'Hospital Sant Joan i degà de la facultat de Medicina de la URV | Laia Solanellas

 

L'impacte del coronavirus a l'Hospital Sant Joan

—Quina afectació ha tingut, sobre el personal sanitari, el coronavirus?

—El personal sanitari també és ciutadà, i s'ha pogut contagiar com ho ha fet qualsevol persona, a casa seva, a través d'un membre de la família, i per tant, dins de la plantilla, hem tingut alguns casos, però és difícil saber si s'ha contagiat a l'hospital o no.

 

No ha estat una situació que ens hagi posat entre l'espasa i la paret, hi ha hagut casos, però no ha sigut un problema que ens hagi tensionat. Ho hem anat resolent, hem anat substituint les persones que queien, i aquells que ho van fer al principi s'han pogut anar reincorporant.

 

—Com ha anat, fins ara, l'adquisició de tests i d'equips de protecció, n'hi ha hagut prou?

—A tots ens hauria agradat que n'hi hagués hagut més. Potser quan acabi tot serà l'hora de reflexionar sobre què ha funcionat i què no. La sensació inicial sí que va ser una mica d'agafar-nos amb certa desprotecció pel que fa als EPI. Els malalts també entraven de pressa a cures intensives, i tot i que vam duplicar-ne la capacitat, necessitàvem més respiradors, i ja heu vist que empreses com SEAT han hagut d'acabar fabricant-ne.

 

No ha estat la situació que ens hauria agradat; dit això, és una qüestió que s'haurà d'analitzar a posteriori, nosaltres hem treballat  de la millor manera que hem pogut, i de vegades s'ha hagut de recórrer a la col·laboració ciutadana, que ens ha ajudat moltíssim a resoldre aquest problema, des de la pagesia que ens donava les seves mascaretes fins a la indústria química del voltant que ens fabricava plàstics per poder-nos posar a sobre.

 

Ha funcionat més tot aquell que no hi estava directament implicat que no pas tota la indústria directament implicada, que es trobava sense estocs. Tot això ha sigut molt més suportable pel personal sanitari, i els estem immensament agraïts.