Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

L'Hospital Sant Joan nega afectació als pacients per l'aturada de l'accelerador

La decisió s'ha pres, afirmen, sense alterar els tractaments | Asseguren que es tornarà a posar en marxa quan ho requereixi el nombre de pacients
Imatge d'arxiu de l'Hospital Sant Joan | Isma Llanes

 

Dissabte passat era el sector professional qui posava el crit al cel per l'aturada d'un accelerador lineal de l'Hospital Sant Joan —ubicat a l'hospital antic—, i aquest dilluns s'hi sumava, també, el PSC de Reus, carregant contra els càrrecs polítics responsables de la decisió. La presidenta del Grup Salut i del consell d'administració de l'Hospital, Noemí Llauradó, considera que «s'ha creat un alarmisme innecessari amb afirmacions que no se sostenen en una base ni fonament real».

 

Llauradó afegeix, de fet, que «crear confusió en aquest tema només fa que comprometre el prestigi dels professionals de l'Hospital», i que «és decebedor que en temes tan sensibles es vulgui aprofitar per fer política, amb un interès partidista, sense tenir en compte el malestar que genera entre eels pacients». Per aclarir per què s'ha decidit fer aquesta aturada i què suposa, TarragonaDigital.com ha entrevistat el doctor Joan Borràs, cap de servei i director de l'Institut d'Oncologia, conegut popularment com el servei d'Oncologia de l'Hospital Sant Joan. El doctor Borràs explica quin impacte té aquesta aturada i les motivacions que han portat a dur-la a terme en un servei «bàsic» en el tractament contra el càncer, però prefereix no entrar en l'anada i tornada d'acusacions i declaracions.

 

El doctor Joan Borràs argumenta l'aturada de l'accelerador lineal | Isma Llanes

 

—Què és un accelerador lineal?

—Un accelerador lineal és un tractament clàssic de radioteràpia que consisteix en radiar un tumor per esterilitzar-lo, per destruir-lo. És un tractament local, però a diferència de la cirurgia, que també ho és, pot agafar un marge més ample, i per altra banda, avui en dia té l'avantatge que s'associa als altres tractaments de càncer, que són la cirurgia i la quimioteràpia, perquè entre tots, amb una estratègia dissenyada, tractem el càncer.

 

—A Reus n'hi ha tres, d'equips d'aquests, un dels quals s'ha decidit aturar; durant la resta de l'any, amb quina freqüència funcionen?

—Abans de res m'agradaria afegir que dins de la nostra àrea de tractament hi ha un quart accelerador lineal que està a Tortosa, perquè vam ser els primers innovadors a fer aquesta unitat satèl·lit, a Europa vam ser els primers, només es feia a Estats Units. Això evita que 300 pacients de les Terres de l'Ebre hagin de desplaçar-se una mitja de vint viatges mantenint la qualitat perquè la planificació i l'estudi es fa al centre de Reus.

 

—I pel que fa a les màquines de l'Hospital Sant Joan?

—Els dos que hi ha a l'Hospital Sant Joan han estat funcionant a un rendiment ple, que vol dir que tots dos tenen dos torns al dia, un de matí i un de tarda, i que tracten una mitja d'uns 60 pacients al dia cada un. El tercer accelerador, que és del que estem parlant, sempre ha funcionat només amb un torn i els darrers mesos només funcionava cinc hores, perquè nosaltres constantment ens ajustem a la demanda. El malalt mai ha d'esperar, però si la demanda augmenta, augmentem la disponibilitat, si la demanda baixa, l'anem reduint en aquell accelerador, perquè és menys funcional tenir-lo lluny.

 

Imatge d'arxiu de l'Hospital Sant Joan | Isma Llanes

 

—I és per això que s'ha tancat?

—Aquest tancament es va proposar dins un pla d'empresa, d'estalvi, fa un parell d'anys, i tancar-lo suposava, en aquell moment, un impacte sobre els pacients i sobre la referència de l'Institut d'Oncologia; era inacceptable i ho vam deixar clar i ens hi vam oposar des del punt de vista professional i, finalment, se'ns va haver d'escoltar. El que ha passat ara ha estat una barreja de la proposta que tenia la direcció però només si nosaltres ho vèiem bé.

 

Per nosaltres, el que ha primat és que s'ha reduït molt el nombre de pacients que hi havia, i per nosaltres ha tingut més un avantatge funcional i operatiu que no econòmic, perquè nosaltres per cap preu, ni per un euro ni per 100.000 farem res que pugui condicionar la qualitat del malalt. Teníem tretze pacients allà —a l'antic Hospital Sant Joan—, quan aquí en tenim 60 per màquina.

 

El doctor Joan Borràs explica a TarragonaDigital.com què implica aturar l'accelerador lineal | Isma Llanes

 

—I s'han reubicat, aquests tretze pacients?

D'aquells tretze pacients, sis acabaven en pocs dies el tractament, i es pot comprendre que entre aquests 60 llocs per màquina hi havia l'espai suficient per acollir els set restants. A més, naltros sabem, amb més d'una setmana de temps, els pacients que hauran de ser tractats amb l'accelerador. Per tant, nosaltres ja sabem quins pacients estan dins el protocol d'atenció i sabem si, tard o d'hora, hauran de passar per l'accelerador.

 

Si secundàriament contribuïm, com també fem amb les quimioteràpies, en una millor gestió econòmica, ho fem. Si nosaltres tenim un tractament que val 2.000 euros i un altre en val 500 i és igual de bo i es pot demostrar, és natural que defensem el segon, però no per l'Hospital, pel sistema. L'estalvi ha de ser fruit de la gestió, de la bona gestió, però mai de la retallada pura.

 

L'antic Hospital Sant Joan de Reus, en una imatge d'arxiu. | TarragonaDigital.com

 

—Voleu dir que es donaven les condicions per tancar l'accelerador?

—Aquesta vegada ens ha interessat a tots dos, però hem posat dues condicions: una, que aquest tancament no sigui un tancament sinó una aturada totalment reversible i que pot ser reversible d'un dia per l'altre, perquè té un manteniment permanent. I posem una data, que és el 30 de setembre, que és orientativa, perquè potser a meitats d'agost l'hem d'obrir, i no sé què farem si al setembre no tenim els pacients, però malauradament, crec que abans del 30 de setembre ens pot passar que l'hàgim d'obrir.

 

Tant de bo no l'haguéssim d'obrir, perquè vol dir que no hi ha càncer, però els malalts hi són i malauradament hi seran, i posem aquesta data més com una previsió nostra, per als nostres tècnics, perquè tothom estigui preparat, però també tot està preparat per si hem de córrer. Imaginem-nos que s'avaria un accelerador de l'Hospital Sant Joan, el de l'Hospital antic es pot obrir tres hores, quatre, cinc o deu, ho anirem esgraonant en funció de la demanda. La condició era esta, que la perspectiva no fos la d'un tancament irreversible, i que en cap moment cap pacient que estés en disponibilitat de tractar-se s'hagués d'esperar ni un dia.

 

El doctor Joan Borras, cap de servei i director de l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Sant Joan | Isma Llanes

 

—Per tant, aquesta aturada no ha suposat ni cancel·lar ni ajornar visites?

—En absolut, en absolut; s'han aplicat els mecanismes d'organització interna. Encabint-los aquí de manera raonable no cal que cada dia es desplaci un metge o un altre, que és la situació final que tindrem en aquest projecte. Quan nosaltres vam dissenyar la instal·lació de radioteràpia vam fer tres búnquers, i ara només se'n fan servir dos. De cap manera s'ha considerat, per qüestions tècniques, traslladar aquest accelerador —el de l'antic hospital—, el que sí que sabíem era que aquest forat que ja tenim fet, i que és un avantatge, perquè fer un búnquer a un hospital que ja està fet és un problema; nosaltres el tenim, només cal entrar-lo, muntar-lo i calibrar-lo.

 

El nostre projecte és que aquest accelerador amb el qual ara fem de més i de menys, entrarà en un possible obsoletisme en dos, tres o quatre anys. Nosaltres tenim plantejat sol·licitar al Departament de Salut i al CatSalut, perquè els pertoca a ells, el finançament per substituir aquest accelerador del qual estem parlant per un de nou d'última generació que vindrà directament; i només tancarem l'altre quan el que substituirem estarà aquí instal·lat, i per tant, no hi haurà un espai de temps sense tractaments. Aquell, en la mesura que fa de sobreeixidor, pot anar 'a tope', a mínims o no anar en funció de les necessitats.

 

 

—Pel que fa a les dues màquines que hi ha a l'Hospital Sant Joan, tenen marge per absorbir més pacients?

—Sí, hi ha marge gràcies a la previsió que tenim amb set o quinze dies d'antelació. Sabem que ocuparem tots els espais que ens permet el sistema i ho podrem gestionar; podrem decidir amb quinze dies d'antelació que tindrem un problema perquè no ens cabran els malalts i activar el retorn a l'altre.

 

—Seria viable afegir torns a les màquines que hi ha a l'Hospital Sant Joan?

—No; podries afegir mitja hora o una hora per dos pacients, però no ho faries si saps que, a més, d'aquí a dos dies tindràs lloc. Pensem que obrim a les 7.30 h i tanquem a les 22.30 h. En un moment donat podries posar dos o tres malalts més, però si detectem que hi ha una corba ascendent en el nombre de malalts, activarem el retorn.

 

—I el retorn és, pràcticament, immediat?

—Sí, perquè cada dia estem a sobre que l'altre estigui operatiu.

 

El doctor Joan Borràs explica l'aturada de l'accelerador lineal | Isma Llanes

 

—La decisió heu comentat que s'ha pres, primer, perquè es podia assumir des de l'Hospital Sant Joan, i segon perquè suposa agilitzar la gestió. Quin estalvi pot suposar?

—Nosaltres hem volgut fugir del 'morbo', si se'm permet la paraula, de tot això, sabent que era un estalvi i que això estava bé. L'estalvi és el personal tècnic que hi ha allà, i ens comenten que és un estalvi d'uns 20.000 o 30.000 euros, que és una xifra que, com tot, suma, però no solucionarà el problema de l'Hospital. Això és una aportació que, encara que l'Hospital estés bé de diners, tenim l'obligació de fer amb tot el que no afecti el malalt. Tot el que sigui eficiència i estalvi, ens permet invertir.

 

—Com és, llavors, que s'ha decidit fer ara i no fa dos mesos o d'aquí a dos mesos?

—Perquè en aquell moment, que també se'ns ha demanat alguna altra vegada, condicionava la qualitat assistencial; per tant, no podíem assumir els pacients des d'aquí perquè al cap de cinc dies tindríem espera. Tot i que ara és un mes que està molt ple, després els metges d'oncologia, els cirurgians que operen, els quiròfans de Joan XXIII i d'aquí van a menys ritme i es generen menys malalts.

 

Això és una hipòtesi de treball que pot ser equivocada, i per tant, si ens hem equivocat, ho corregirem. Es fa ara, també, perquè tenim menys metges i menys físics, i per tant, si s'han de desplaçar menys a l'altre hospital, si es poden discutir aquí les coses o si han d'anar a visitar un pacient a planta... és totalment funcional i operatiu. En oncologia no hem tingut mai llista d'espera i en presumim, d'això.

 

Imatge d'arxiu de l'Hospital Sant Joan | Isma Llanes

 

—Per resumir-ho i concloure: l'aturada s'ha fet quan ha baixat el nombre de malalts i s'està preparat per tornar-ho a obrir quan convingui?

—Quan convingui, i previsiblement perquè sabem que tornarà a pujar aquesta demanda cap a final de setembre.

 

—A què es deu aquesta baixada de demanda?

—Entenem que és circumstancial, sabem que, no tan al juliol, però sí a l'agost i el setembre, hi ha una lleugera baixada; nosaltres irradiem uns 1.800 malalts l'any, i de vegades pot ser que, més que baixada de malalts, s'han fet tractaments que són més curts, que no duren 25 dies. L'altra qüestió és que, en alguns tumors, hem decidit com a protocol d'actuació, començar primer amb quimioteràpia i fer la irradiació quan s'ha acabat; des que implantem el nou protocol, aquests tractaments de càncer de mama ens baixaran la demanda, però ens tornaran a augmentar d'aquí a cinc o sis mesos més del compte, és a dir, hem d'estar preparats per aquestes oscil·lacions.

 

TarragonaDigital.com entrevista el cap de servei i director de l'Institut d'Oncologia | Isma Llanes

 

Tractem 1.800 pacients i que, en un moment donat, en aquell accelerador n'hi hagi vint o cap, és una diferència tan petita, que no es pot considerar que hi hagi una baixada de tractaments. Nosaltres hem vist que hi havia la possibilitat de tractar-ho tot a l'Hospital Sant Joan; com que tampoc sabem ben bé el que està passant, per això hem d'estar preparats per tornar a obrir.

 

—I per tant, les crítiques pel tancament de l'accelerador...

—No hem tancat un accelerador, l'hem aturat. Al marge de les interpretacions o de les voluntats que no sé qui pugui tenir. Nosaltres ja ens hi vam oposar —al tancament definitiu— i ens tornarem a oposar-hi perquè, per damunt de la qualitat assistencial del malalt, no hi ha cap argument.

Comentaris