ÚLTIMA HORA

Tsunami Democràtic dona per assolides les tres jornades de protesta que havia convocat

EN DIRECTE

Els Mossos carreguen contra els manifestants que tallen l'AP-7 a Girona

Reus, estiu i terrasses: una relació d'amor-odi

Part del veïnat de les zones de la ciutat amb terrasses està molest amb l'incivisme dels usuaris | Els espais són un gran atractiu durant els mesos de calor
Només algunes de les terrasses de la plaça del Mercadal obren en horari nocturn | Jordi Olària Gras

 

Amb l'estiu i la calor intensa, el paisatge dels carrers més cèntrics de Reus es repeteix cada vespre amb les terrasses dels bars plenes de gent. És habitual anar a una terrassa a l'estiu per estar a la fresca a Reus amb els amics i que estigui plena de gent, però aquesta imatge va acompanyada de rebombori, pèrdua d'espai a les places i en moltes ocasions brutícia, un fet que molesta al veïnat d'algunes zones de la ciutat.

 

 

Soroll, pèrdua d'espai i brutícia, principals problemes

A la plaça del Castell, a Peixateries Velles, a la plaça del Mercadal o als carrers del barri de Santa Anna, per exemple, no és estrany asseguren els veïns, que a l'estiu hi hagi molt soroll i sobretot brutícia causada pels usuaris de les terrasses, un fet que s'accentua principalment quan arriba el vespre. Una situació que, alguns dels veïns consultats per aquest mitjà, asseguren que arriba a ser molesta.

 

Tot i que les opinions en aquest sentit són molt diverses, de vegades, clients, restauradors i veïns estan en conflicte per qui n'és el responsable, d'aquestes situacions. Un dels espais on s'accentua aquesta dinàmica és en aquest conjunt entre la plaça del Mercadal i les Peixateries Velles. La zona és plena de locals, la majoria dels quals, amb terrasses. Escenes similars, però, es poden trobar també en espais com el Carrilet, o qualsevol altra plaça o passeig amb certa concentració de terrasses.

 

 

Terrasses del carrer de la Mar de Reus | Jordi Olària Gras

 

Un grup de joves que freqüenta algun dels establiments del centre comenta que «de vegades no ens adonem que podem molestar als veïns». Expliquen que a l'estiu s'estan fins tard a les terrasses i confirmen que criden i fan soroll, encara que «ens veiem obligats a apujar el to de veu per parlar per la quantitat de gent que també fan soroll».

 

Aquest grup de joves estan de vacances i, per tant, «som aquí fins tard», manifesten i reconeixen que ho fan involuntàriament, que quan se n'adonen o el personal del local els adverteix que criden massa, abaixen el to de veu, «ens sap molt de greu». A aquest fet també se li suma la brutícia que poden implicar les terrasses, com per exemple els terres bruts o enganxifosos a causa de les begudes que vessen, també gots de plàstic o moltes burilles, afirmen.

 

Es tracta d'unes actituds incíviques amb les quals part del veïnat de la zona consultat assegura que conviu a disgust. També hi ha qui considera que, més enllà de l'incivisme dels clients i de la responsabilitat que puguin tenir els locals d'oci i de restauració, caldria revisar si el servei de neteja viària és suficient o prou eficient en aquestes zones.

 

 

Terrasses d'un dels laterals de la plaça del Mercadal | Jordi Olària Gras

 

Els locals relativitzen la situació

Responsables d'alguns dels locals del centre de Reus relativitzen aquestes situacions. Expliquen que, en bona part dels casos, el mateix personal del local vetlla perquè no hi hagi un excés de soroll ni altres conductes incíviques. «Els que a l'estiu tenim més gent a la terrassa que al local hi estem molt a sobre, ens passem l'estona fora», argumenten.

 

Apunten, també, que hi ha un cúmul de situacions que provoca les molèsties. «A l'hivern potser a les onze ja no et queda ningú, i ara la terrassa no queda buida fins que tanques», expliquen, i afegeixen que «a més coincideix amb l'època de tenir les finestres obertes». Recorden que la darrera reforma horària municipal els va retallar l'hora de tancament.

 

Van passar de poder tancar a les tres a haver-ho de fer a les dues precisament, remarquen, per minimitzar aquestes situacions. En general coincideixen que «els veïns no se'ns queixen, i hi ha hagut èpoques en què ho han fet, i ens hem implicat en trobar solucions als problemes». 

 

Imatge de la plaça del Castell, amb cinc locals amb terrassa | Jordi Olària Gras

 

Qui és el culpable, la clientela o els locals?

Sovint s'assenyala als locals d'oci com a responsables, tot i que les molèsties són causades per la clientela. L'Adrià Vilalta viu a la plaça de la Farinera i quan obre les finestres explica que sent el soroll de dues terrasses. Expressa que «la culpa és directament del client perquè el local té el seu dret a posar una terrassa».

 

«Amb les finestres obertes el soroll molesta, però no em resulta un calvari que no em deixi descansar», manifesta Vilalta. Proposa que els locals prenguin mesures per intentar reduir el soroll, malgrat que «la culpa sempre ha de recaure sobre el client» afegeix. En matèria de brutícia explica que, als matins de cap de setmana, la plaça de la Farinera «està plena de begudes i el terra està enganxós, m'agradaria que es controlés més perquè crec que no es fa cap acció directa per netejar-ho».

 

La normativa de les terrasses a Reus

L'Ajuntament de Reus regula les terrasses a través de l'Ordenança de Via Pública, excepte els horaris, que van lligats al decret d'alcaldia corresponent. L'Ordenança tracta totes les terrasses per igual, estiguin situades en una vorera, en un passeig o en una plaça, i només estipula delimitacions de l'amplada que poden ocupar en el cas de les voreres.

 

La plaça del Mercadal compta amb terrasses a tots quatre laterals | Jordi Olària Gras

 

En alguns establiments, l'espai que ocupa la terrassa varia entre estiu i hivern. Des de l'Ajuntament de Reus s'apunta que caldria estudiar cas per cas, perquè pot ser que durant l'hivern no s'utilitzi tot l'espai disponible. Si n'ocupessin més del compte, «se'ls requerirà que adaptin la superfície i se'ls podria sancionar». Les delimitacions que figuren a la normativa fan referència a la llargada de la terrassa, en paral·lel a l'establiment, i també a l'amplada en el cas de les voreres.

 

A les voreres de menys de dos metres i mig d'amplada no s'hi poden instal·lar terrasses si no és amb una autorització excepcional posterior a un informe dels serveis tècnics i sempre que no representi un obstacle per a la circulació de vianants.  En el cas de les voreres de més de dos metres i mig, la terrassa ha de deixar almenys la meitat de la vorera lliure per al pas de vianants. En el cas de voreres de més de cinc metres, aquest espai reservat és d'un terç.

 

No és permesa «la col·locació de jardineres ni d'arbustos» per delimitar una terrassa, i l'Ordenança detalla quins materials poden utilitzar-se per a la instal·lació de l'espai, que sempre s'ha de poder desmuntar. També acota les mides dels para-sols i la seva alçada, però no el perímetre que poden ocupar les terrasses situades, per exemple, en una plaça.

 

La normativa estableix que es permetrà «l'ocupació del tram de sòl situat davant del mateix establiment». S'afegeix que «l'ocupació d'altres zones diferents serà sempre provisional i estarà sotmesa a la possible sol·licitud d'aquest espai per part d'altres interessats». Especifica, també, que no es podran ocupar entrades d'immobles o sortides d'emergència.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris
Reus , Tarragona , Espa,*na .