Reus para el cop de l'emergència social i allarga el pla de xoc fins al setembre

La situació segueix sent preocupant, però la xarxa ha superat el col·lapse inicial | Es preveu tancar l'actuació d'urgència a l'octubre
Els punts de distribució de la xarxa d'aliments de Reus han pogut superar el possible col·lapse | Laia Solanellas

La xarxa de distribució d'aliments de Reus ha superat el col·lapse de fa un mes i mig. Se segueixen registrant més famílies necessitades cada setmana, però l'increment comença a ser menor. Fa tres setmanes eren més de 1.600 les famílies que havien hagut de recórrer a l'entramat que formen Càritas, el Banc dels Aliments i diverses parròquies de la ciutat.

El sistema de suport alimentari, que fa anys que funciona, atenia, abans de l'esclat de la Covid-19, més de 900 famílies. Amb l'arribada de la pandèmia i les mesures que es van prendre al respecte es van sumar, a aquesta xarxa, més de 600 famílies, un increment sobtat que va col·lapsar-la.

El menjador social és un dels punts de distribució d'aliments de Reus | Laia Solanellas

El pla de xoc alimentari s'allarga fins al setembre

En aquell moment, des del govern local es va anunciar un pla de xoc alimentari. El consistori va anunciar que destinaria 150.000 euros del Pla de Reactivació Econòmica i Social a l'adquisició de cistelles de menjar i productes de primera necessitat, una partida que s'havia previst que servís per cobrir les necessitats fins a finals d'aquest mes de juny.

La cuina del menjador social no para de treballar en tot el matí. | Laia Solanellas

Ara, veient que la situació segueix sent greu, «tenim el plantejament fet fins a finals de setembre», explica a TarragonaDigital Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus. S'han constituït dues xarxes diferents, la que ja funcionava abans de la pandèmia, i la que s'ha hagut d'activar arran de la Covid.

Els aliments o les cistelles Covid es distribueixen a través dels mateixos canals —el menjador social de Càritas, diverses parròquies de la ciutat i punts nous com La Palma—, i des del consistori, apunta Vilella, «treballem perquè, de cara a l'octubre, puguem tornar a unificar-ho en una sola xarxa». 

La xarxa de distribució d'aliments de Reus ha superat el col·lapse, però segueix atenent cada dia més famílies | Laia Solanellas

L'increment de famílies necessitades es comença a reduir

Actualment, el volum de famílies que cada setmana s'han d'incorporar a aquesta xarxa continua creixent, però a un ritme menor. Montserrat Vilella recorda que, fins fa tres setmanes «s'incorporaven a la xarxa 100 famílies cada setmana»; «fa quinze dies se n'hi van sumar 45 i la setmana passada, 26».

Apunta, també, que hi ha començat a haver les primeres altes; és a dir, famílies que han deixat de necessitar aquesta xarxa de suport. Majoritàriament, exposa, perquè han aconseguit cobrar l'ERTO al qual els havia situat l'empresa on treballaven. Ni l'Ajuntament ni les entitats implicades, però, abaixen la guàrdia.

Tota ajuda és bona en aquests moments. | Laia Solanellas

Vilella explica que «el primer impacte social de la Covid-19 i la parada que va provocar sembla que ha arribat al punt més alt; segueixen entrant famílies, però no de la manera exponencial com ho feien, no n'entren gaires i en surten algunes». Subratlla, de fet, que l'augment o disminució del nombre de famílies necessitades no es pot controlar, però sí que es pot fer front a la demanda de cobrir les seves necessitats bàsiques.

L'emergència social és un dels efectes de l'emergència sanitària. | Laia Solanellas

Tant el consistori com les entitats implicades subratllen que no s'ha solucionat la situació d'emergència. S'ha pogut superar un possible col·lapse, però segueix havent-hi més famílies necessitades que a principis d'any. Una part del que s'ha distribuït a través de la xarxa alimentària ha vingut de les donacions privades, una font de recursos que, alguns membres de les entitats del tercer sector temen que es pugui reduir les pròximes setmanes o mesos.

És per això que insisteixen que, encara que hagi pogut passar la pitjor part del que s'ha viscut fins ara en aquest sentit, la situació no s'ha solucionat. «Segueix havent-hi més persones i més famílies avui que a principis d'any, i la situació de llavors ja no és desitjable; no hi hauria d'haver ningú en aquesta situació», sentencien.

Els menús s'han seguit distribuint, adaptant-se a les mesures sanitàries | Laia Solanellas

Comencen a repartir-se les targetes moneder municipals

Una feina que es fa a través de la xarxa de distribució d'aliments i, per tant, de voluntaris. En molts casos, tal com també havien explicat les entitats durant el confinament, es tracta de persones grans que entraven dins de la població de risc i, per tant, es van haver d'adaptar noves dinàmiques per mantenir la seva activitat.

«Als voluntaris no els podem demanar més com a societat», sentencia Vilella. Els casos de necessitat a causa de la Covid «ja estan tots valorats pel que fa a la prescripció social». De les més de 600 famílies en aquesta situació, 168 rebran la targeta moneder que ja s'ha començat a repartir.

Cada dia es fa repartiment d'aliments. | Laia Solanellas
 

Ha de servir perquè les famílies beneficiàries puguin adquirir menjar i altres productes de primera necessitat. Les que han quedat descartades, segons es va explicar quan es va anunciar la mesura, són aquelles famílies que ja compten amb alguna altra targeta similar, sigui d'alguna altra institució com la Generalitat, sigui d'alguna entitat com la Creu Roja.

"Atenció: Adif es posiciona sobre l'estació de Bellissens de Reus" "El Museu de Reus renova una exitosa exposició amb l'arribada de Sant Pere"