La de Mas Mainer és una de les promocions amb habitatge de protecció oficial més avançades

Torna a créixer la demanda de pisos públics a Reus després de cinc anys a la baixa

La reactivació del sector de la construcció hauria d'incrementar un parc d'habitatge públic escàs i saturat

L'any 2019 ha tornat a créixer la demanda de pisos de protecció oficial a Reus. Es tracta d'una tendència que havia anat a la baixa des de l'any 2014, quan es van registrar 411 sol·licituds. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Habitatge, el 2019 es va tancar amb 358 noves sol·licituds. Una xifra que situa la quantitat de sol·licituds actuals en 3.159 a la capital del Baix Camp.

A tot el Camp de Tarragona hi ha, actualment, 10.533 famílies que han demanat un habitatge de protecció oficial, una xifra que fa dos anys que torna a créixer després d'haver disminuït els dos anys anteriors. Reus és la ciutat de l'àrea metropolitana on més ha crescut la demanda d'habitatge públic.

Tot i la tendència, Tarragona encara és el municipi on més famílies volen accedir a un habitatge protegit. Són 3.737 malgrat la reducció de les sol·licituds registrades l'any passat, que van passar de les 389 del 2018 a les 286 del 2019. La tendència general dels darrers anys, a totes dues ciutats, és a l'alça, acumulant any rere any més sol·licituds pendents de resoldre's.

La falta de construcció d'habitatge públic n'incrementa les sol·licituds pendents

Una de les circumstàncies que hi influeix és la gairebé nul·la construcció d'habitatge protegit. En tot el Camp de Tarragona només es van acabar set habitatges de protecció oficial durant el 2019, cap durant el 2018, dos el 2017 i cap al 2016. L'any 2015, amb 46,  va ser l'últim amb desenes si no centenars de domicilis públics acabats, una dada que havia arribat als 268 l'any 2012.

En el cas de Reus, l'any passat s'hi van acabar els únics set habitatges del Camp de Tarragona, igual que els dos del 2017. L'any 2015 se'n van acabar 46 i el 2012, 114. Unes xifres que ara, i de manera força recorrent s'han convertit en una qüestió de ciutat. L'habitatge ja s'ha tractat diverses vegades al plenari municipal, per exemple.

Principalment a causa de la situació actual del parc públic. Compta amb 160 habitatges, una quantitat insuficient per resoldre la situació actual segons ha denunciat repetidament l'oposició municipal; una realitat que el govern no nega. La qüestió s'ha anat repetint especialment aquest primer any de mandat.

Durant la campanya electoral, Carles Pellicer va prometre incorporar 1.000 pisos al parc d'habitatge públic local. Si bé el govern ha insistit que no parlaven només de nova construcció, sinó també de pisos buits en mans de bancs o particulars, la tendència de construcció no acompanya el seu compromís.

Pel que fa a l'obra en marxa, a Reus es van començar a construir dos habitatges de protecció oficial l'any 2018, i 28 més l'any 2019. En tots dos casos, els únics de tot el Camp de Tarragona. Feia sis anys que això no passava a la capital del Baix Camp, des que l'any 2012 se'n comencessin a construir 60.

L'habitatge protegit, no només de nova construcció

La línia de treball que planteja el govern de Reus és la d'incorporar habitatge protegit a través de promocions de nova construcció, però no només així, tal com explica la regidora d'Habitatge, Teresa Pallarès. Una altra línia de treball és comprar pisos buits en mans de bancs.

Un primer intent en aquest sentit va quedar frustrat després que no es poguessin adquirir els pisos del carrer de Joan Coromines. Amb tot, la represa de les promocions privades també portarà habitatge públic a la ciutat. Projectes com els de la plaça de la Sang, l'antiga Coromina, el Forn de Soto o Mas Mainer han fet tornar a aixecar grues a Reus.

Amb implicació directament municipal hi ha l'antiga Hispània, on el govern hi ha dibuixat un projecte urbanístic que compta amb un aparcament subterrani i equipaments municipals, o el barri del Carme. En aquest cas, i en col·laboració amb l'Incasòl pel que fa a la gestió de la Generalitat, s'havia plantejat cedir els solars públics a promotors privats perquè hi aixequessin blocs de pisos.

Uns habitatges que, a priori, s'haurien d'acabar gestionant sota criteri públic. Tot plegat ha quedat, ara, a l'espera de quin impacte acaba tenint la crisi sanitària i econòmica. Com en la resta de projectes compromesos pel govern municipal, les grans obres han quedat aturades per prioritzar les actuacions contra la situació actual.


Comentaris
Josep
Que alguien me explique quién comprarà estos pisos, ¿la gente del PARO?, ¿los de los ERTES?, suponiendo que lo hayan cobrado, ¿es que la gente no sabe que nos quedan 10 años de miseria?, ¿que estamos como en el año 39, empezando a reconstruir el pais y los políticos tirando de mentiras para no perder la silla y cobrar del mambo?, lo cierto es que no escarmentamos. La gente necesita de la mentira y el político se aprovecha.