Aquesta mateixa setmana, fa cinc anys que va començar la pandèmia per la Covid-19 i que es va declarar l'estat d'alarma a l'Estat espanyol i, precisament, cal remuntar-se al 18 de març del 2020 pel que fa a la sentència que ha ratificat, aquest 11 de març, el Tribunal Suprem en què es condemna un veí de Montbrió del Camp, l'Albert Baiges, per un delicte d'injúries contra la Corona.
En un tuit publicat llavors a l'actual xarxa X, el montbrionenc expressava: "En serio. Tallem-li el coll a aquest fill de puta, estem tardant. #coronaciao", acompanyat per una imatge del rei Felip VI; fet que el Jutjat Penal de l'Audiència Nacional va resoldre com a delicte d'injúries contra la Corona, el març del 2022, i el va condemnar a una multa de 720 euros. Com va exposar elDiario.es, el tuit era una resposta a un discurs de Felip VI en ple confinament i va tenir poca repercussió -el seu perfil tenia 168 seguidors- fins que es va iniciar la causa judicial.
Amb la condemna, per tant, es considerava que la conducta de Baiges no quedava emparada per la llibertat d'expressió i va arribar després que es declarés inconstitucional el delicte d'injúries en el cas de Valtònyc i que el Govern central es comprometés a derogar les penes de presó, arran del cas de Pablo Hasel, però que finalment havia quedat en un calaix.
Per la seva banda, la defensa va argumentar que el tuit era una crítica a la monarquia i no una incitació a l'acció concreta de decapitació. L'Audiència Nacional ho va desestimar, assegurant que hi havia voluntat d'injúria i, ara, gairebé cinc anys després, el Tribunal Suprem ha resolt que el tuit "va anar molt més enllà de la legítima aportació personal a un debat polític sobre la monarquia com a forma d'Estat", segons dicta la sentència, recollida també per elDiario.es.
Qüestionar la inviolabilitat del rei
Així mateix, el TS refereix que els jutges han pres especialment en consideració que la "càrrega pejorativa" de l'insult "fill de puta" adreçat a les autoritats públiques "no té empara en la jurisprudència més recent de la Sala" del Tribunal Suprem, ni en termes de "crítica ni de llibertat d'expressió". En aquest sentit, l'acusat argumenta que "no pot ser que una institució monàrquica i borbònica com la que tenim pugui tenir una llei d'inviolabilitat i que no se li pugui dir res al rei, mentre la gent s'està barallant per poder viure i treballar al lloc on ha nascut".
La lluita, segons Baiges, és que passi el mateix que amb la crema de fotografies del rei, que abans era un delicte i el Tribunal Europeu de Drets Humans ja va sentenciar que quedava emparat en la llibertat d'expressió i, per tant, ja no ho és. "Jo no em defenso a mi, sinó el dret que qualsevol persona li pugui dir alguna cosa al rei; sinó la llibertat d'expressió queda reduïda a la mínima", assenyala.
En la mateixa línia, s'han expressat, arran de la sentència del Suprem, Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista i el col·lectiu que defensa l'absolució de Baiges, que han convocat una concentració per al pròxim dissabte 22 de març, a les 11 hores, a la plaça del Mercadal de Reus. L'objectiu de la manifestació és donar suport al veí de Montbrió i rebutjar la monarquia.
"L'únic delicte és el d'haver desitjat acabar amb la monarquia, per bé que s'agafen a una suposada ofensa a la institució, pel fet de demanar que per esdevenir República s'empri el mètode tradicional francès", rebaten en un comunicat a les xarxes socials. En el mateix text, critiquen que el Codi Penal contempli aquests delictes d'injúries a la institució monàrquica i refermen que "no s'aturaran" en la lluita per la "dignitat de la classe treballadora" davant els "privilegis" i "sobrecost" de la Corona.
«La sentència estava escrita»
Ambdós col·lectius ciutadans consideren el cas com un exemple de "repressió política" contra les persones independentistes i assenyalen el "greuge" del procés judicial iniciat fa més de tres anys. Per la seva banda, Albert Baiges recalca que "hi ha unes despeses que s'han d'efectuar i tenim una caixa de resistència que ha contribuït a pagar els costos de representació, delegació, apoderats, etc; però també s'han de valorar els costos físics i psicològics d'amics i familiars".
"Hi ha molts factors i molta gent implicada en tot el procés", afirma. I aquest es podria allargar fins a 12 o 13 anys, ja que encara han de valorar amb els representants legals quins són els passos a seguir, però podrien recórrer la resolució i arribar al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg.
Més enllà de la sentència, Baiges considera que "ja estava escrit abans de publicar el tuit" i que van "aprofitar el moment de repressió" com a càstig per la seva activitat de militància, com a persona vinculada als moviments socials i a l'esquerra independentista, pel qual ha participat en diverses manifestacions al llarg dels anys. "No m'ho esperava, però no em va sorprendre", expressa i concreta: "van muntar un operatiu al voltant d'una anècdota, d'un tuit van fer una notícia i van crear l'Operació Krona".
Un judici parcial
El veí de Montbrió del Camp considera que, en obrir la causa judicial, van "voler demostrar que tenia la capacitat i els seguidors per portar a terme un acte així (instigar a la decapitació del rei), que tenia influència sobre la gent; i, per això, a partir d'una piulada, van fer un auto de 50 pàgines amb la gent amb qui interactuava, contestava i repiulava". Amb tot, reconeix que "ell tampoc va saber estar callat i va continuar responent".
Tanmateix, recorda que el van "condemnar perquè anés al cap de dos anys a l'Audiència Nacional a Madrid i el van tenir un any i mig acusat per apologies al terrorisme i injúries a la Corona, és a dir, amb la llosa de la possibilitat d'estar de 6 a 8 anys a la presó; però després es van desdir i van dir que l'apologia al terrorisme havia sigut un error informàtic i no procedia".
Assegura, precisament, que un dels jutges que van resoldre la condemna era Marchena, qui va ser president del tribunal durant el Procés i un dels protagonistes enfrontats als líders independentistes. "La judicatura és hereva d'un estat feixista i la parcialitat d'aquest jutge va quedar més que demostrada", conclou l'acusat.
