Albert Cabestany (Tarragona, 1980) ha dit prou. El pilot de trial ha fet públic aquest dijous que es retira de la competició després de 22 anys com a professional. El tarragoní afirma que se sent orgullós del que ha aconseguit. El campió del món de trial indoor i estatal l'any 2002 destaca que ha hagut de competir contra el millor pilot de la història i que això l'ha fet millorar. "Cabe", com li diuen familiarment, està decebut pel tracte rebut per part de l'Ajuntament de Tarragona. 

- Com definiria la seva carrera?

- Jo crec que com a exitosa. Estic molt satisfet del que he aconseguit. Hem de tenir en compte que he viscut una època complicada perquè m'ha tocat conviure molts anys amb el Toni Bou, que és el millor pilot de tots els temps. Si mires tots els campionats del món que té, això malauradament ha fet que no tingui tants mundials com m'hagués agradat però estic content. Ara bé, tot això és circumstancial i m'he de quedar amb el fet que he fet una bona feina, he treballat de valent i amb molta il·lusió. Marxo del trial satisfet perquè he fet les coses bé i el nivell ha sigut bo fins a l'últim moment, i l'únic negatiu és que m'hauria agradat fer algun any més. És complicat quan estàs al davant, fent-ho bé i deixar-ho perquè no tens els mitjans per seguir donant el millor de tu mateix. 

- El motiu de la seva retirada ha estat, com comentava en el vídeo on explicava que ho deixa, la manca de recursos per seguir competint.

- Aquest any 2018 ja hem participat en el mundial i en el campionat d'Espanya amb recursos molt limitats. L'any 2017 no va ser el que jo hagués desitjat, no va anar del tot bé i vaig tenir l'opció de fitxar per Beta per treure'm l'espina. Vaig provar la moto, m'hi vaig trobar molt a gust però la veritat és que les condicions eren molt justetes. Tots hem donat molt de si, el meu pare m'ha ajudat desinteressadament, hem anat rascant d'aquí i d'allà i hem anat molt més a competicions d'aquí de casa i no tant a fora com fèiem abans. Així i tot, quedar cinquè del món, fent podis, doncs no està malament. Pensava que després de fer aquest pas endavant i de tots aquests sacrificis, que s'adonarien que calia millorar les condicions però és molt difícil. Un cop et rebaixes a aquests nivells, costa molt reenganxar a la situació que hauria de ser.

- La vida del pilot de trial és molt costosa?

- Al final no es tracta de molts diners. Necessites una bona base de mitjans, que és un bon equip i una bona moto que t'ho han d'aconseguir perquè ningú pot anar amb una moto de sèrie al mundial i fer-ho bé. Després necessites la base tècnica i la quantitat de diners suficients per poder anar vivint. El que sí que està clar és que no et retires i pots estar uns anys de relax sense fer res.

- És molt sacrificat ser pilot de motos?

- Tot ho és quan busques l'excel·lència i donar el millor de tu mateix. Qualsevol esport o professió a la que et dediques, si vols donar el màxim, ho has de treballar. Has d'estar les 24 hores del dia per això, evidentment amb els teus moments de relax però sabent quina és la meta.

- El final de la seva carrera potser no és el somiat.

- Per una part sí, en l'aspecte que ho deixo estant a un bon nivell i fent-ho bé. Sempre ho havia somiat així. Fent la conya amb la persona que sempre m'acompanya a les competicions, sempre em deia que fins als 40 ho faria bé al mundial i m'he quedat tan a la vora que m'ha quedat un mal regust de boca. Per nivell hauria d'estar al mundial però no ha pogut ser. No em puc queixar, han estat 22 anys, moltes coses bones, no tot és perfecte però he d'estar satisfet i orgullós del que he aconseguit.

[blockquote]"Per nivell hauria d'estar al mundial però no ha pogut ser"[/blockquote]
- Quina és la victòria més especial durant aquesta llarga i exitosa trajectòria?

- És evident que el Munda de trial indoor del 2002 va ser un moment importantíssim. Més que res perquè hi havia el Doug Lampkin, que ningú el podia guanyar. Trencar aquella barrera i fer veure a la resta de pilots que era factible va ser important. A partir d'aquí, saber mantenir la constància després d'haver guanyat, i valorar i entendre que un segon lloc és bo i treballar per un segon lloc o un tercer i no desanimar-se, crec que demostra que el dia a dia l'he viscut i ho he fet amb ganes.
 
- I l'espina clavada?

- Tampoc sabria dir-ne alguna. Estic satisfet amb tot el que he aconseguit. L'espina, però en to de broma, és el fet de trobar-te amb el Toni (Bou) perquè sense aquesta hegemonia segurament tindria algun títol més però no és cap problema, ans al contrari.

- Imagino que coincidir amb Toni Bou també era una font de motivació extra per a tots els pilots.

- Crec que ens ha fet millorar a tots, ha fet pujar el nivell de l'esport. A vegades sap greu que, com que ha guanyat tant, no es valori el que fa perquè sembla fàcil i no es valora el gran esforç que fa per aconseguir-ho i alhora el de la resta de pilots que competim. Hi ha molta feina, molt esforç i sacrifici darrere de tot això i la gent no n'és conscient.

[blockquote]"Hi ha molta feina, molt esforç i sacrifici darrere de tot això i la gent no n'és conscient"[/blockquote]
- El futur d'Albert Cabestany seguirà estant vinculat al món del motor?

- Sense dubte que sí. Amb l'experiència que he agafat, tots anys al mundial i les experiències viscudes, crec que ara és el moment de retornar això. Tinc molt feedback de la gent que em demana que si faré cursets, formació o alguna escola però faci el que faci, segur que estarà vinculat amb el món del trial. Ara ho he d'acabar de perfilar bé i buscar el motiu per fer-ho perquè el que està clar és que sempre he buscat la motivació del que he fet, i és el que vull fer.

- La intenció és fer-ho a casa, a Tarragona, o a Barcelona?

- Doncs aquest any he començat una col·laboració amb el circuit de Castellolí, vàrem començar a parlar i vàrem iniciar una relació per fer-me càrrec de la secció de triali aquests ho acabarem de parlar i materialitzar i veure que si pot fer. És un indret fantàstic, a prop de Barcelona, i crec que és una alternativa important. Però avui no vull tenir massa pressa en saber què vull fer, perquè ho vull fer amb ganes i treballar-ho.
 
- Deu haver rebut moltes trucades i mostres de suport per la seva retirada.

- Estic rebent molts missatges a través de les xarxes socials. És un constant. Rebo fotos de la gent que recorden algun moment especial i estan sent uns dies mot emotius per les mostres de suport.

- El món del trial està prou valorat o és un esport considerat de segona fila?

-L'oferta esportiva que tens actualment és exagerada. És evident que l'esport rei és el futbol. En motos ho és MotoGP i nosaltres, els pilots de trial, el que hem intentat sempre és fer créixer l'esport però, segur que en aquesta mateixa situació s'hi troben molts esportistes, com els que juguen al ping-pong, els de la natació i a molts d'altres que en diuen minoritaris. Al final, però, no ho fas per ningú, ho fas per tu mateix i és la fórmula perquè funcioni. Òbviament ens agradaria treballar en altres aspectes perquè l'esport creixi, crec que hi ha potencial, és molt maco i cal fer un pas endavant important.

- Li faria il·lusió que l'Ajuntament de Tarragona reconegués la seva trajectòria professional amb algun acte?

- La veritat és que en els últims anys l'Ajuntament ha estat bastant decebedor en aquest aspecte, s'han portat molt malament amb mi i estic molt decebut. No espero res. Ja han demostrat com són i no em preocupa gaire el que faci o pugui deixar de fer l'actual govern de Tarragona, a dia d'avui.

[blockquote]"La veritat és que en els últims anys l'Ajuntament ha estat bastant decebedor en aquest aspecte, s'han portat molt malament amb mi"[/blockquote]
- Quin missatge enviaria a la canalla i als joves que es dediquen o es volen dedicar al trial?

- El missatge jo sempre l'he tingut molt clar. El primer que han de fer és gaudir. Si de ben petit ja és fer bé les coses, tant en el món del trial com en altres esports, perquè molts pares els pressionen, rarament funciona. Si t'hi fixes, la gent que triomfa és gent que l'apassiona el que està fent. Això és el que han de fer, buscar el què els apassioni i després ja vindran les hores de sacrifici, d'entrenament i de treball. Sobretot que busquin la seva passió. I han de recordar que tot i fer alguna cosa que els apassiona,  ja és prou dur a vegades i per això han de trobar allò que els emociona.