Ana Martínez: «L'escola inclusiva és una utopia»

Una de les impulsores de l'Associació Todos En Azul afirma que s'han penjat 76 pictogrames al barri de Torreforta per ajudar a entendre l'entorn a les persones amb autisme

Publicat el 04 d’octubre de 2019 a les 08:13
Ana Martínez és Integradora Social i Educadora i és una alma mater de l'Associació Todos En Azul. És una de les impulsores d'aquesta iniciativa sense ànim de lucre que s'ha fet molt popular a Tarragona i que té per objectiu millor la qualitat de vida de les persones amb autisme. En aquesta entrevista desgrana el projecte que porten entre mans i exposa quin és el seu punt de vista sobre l'escola inclusiva i quina és la tasca que s'hauria de fer d'Ensenyament. 
 
- Què és Todos en Azul?

- Todos En Azul en una associació sense ànim de lucre, que col·labora en l'expansió d'un projecte que ja està i s'està fent a altres llocs, com Alcobendas (Madrid), Manises (València), Platja d'Aro o Navarra. L'objectiu és cobrir un espai que ara com ara no és accessiblement cognitiu, és a dir, que no és entès per un col·lectiu de persones. Volem facilitar en el possible la vida de les persones amb TEA (Trastorn del Espectre Autista) i incloure el sistema de comunicació a l'entorn social. A les escoles ja treballen amb aquest Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació (SAAC) i a algunes cases també, així que cal cobrir la zona intermitjana i altament visitada. Nosaltres estem en contacte amb l'ARAASAC, el Portal Aragonès on es va crear aquest sistema adaptat per aquest tipus de necessitat.

- Per què han escollit aquest nom?

- Jugant amb les inicials del TEA, que és el que simbolitza tot plegat. Recordo estar asseguda en un banc, pensant i pensant i de cop i volta em va venir al pensament "Todos En Azul". Posar el nom a alguna cosa pot semblar una cosa sense importància però és amb el que estaràs identificat. Són detalls i s'han de cuidar.

- Quins projectes tenen entre les mans?

- El projecte inicial és posar pictogrames als Barris de Ponent, com són El Pilar, La Floresta, l'Albada, La Granja, Icomar, Campclar, Riuclar i Torreforta. Val a dir que han sortit projectes paral·lels, com ara un concert solidari a la Pobla de Mafumet, en el qual, com a mínim, després d'aquesta col·laboració també posarem pictogrames en aquest municipi. També va sorgir la col·laboració de l'AD Torreforta, un club de bàsquet que entre altres coses portarà la nostra iniciativa (pictograma i dossier amb el projecte) a tots els partits que facin aquesta temporada. Hi ha alguna coseta més, però fins que no es porti a terme, no podem explicar-ho.

- Com poden ajudar els pictogrames a les persones amb TEA?

Els pictogrames són un Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació (SAAC), això no ho podem oblidar.  Aquest sistema es treballa a les escoles d'educació especial i a les cases. No tots ens comuniquen de la mateixa manera i cadascú té les seves necessitats. Moltes persones amb TEA necessiten imatges per poder entendre el seu entorn i col·locar pictogrames al carrer, completaria un àmbit molt important de les seves necessitats que han de cobrir.

[blockquote]"Moltes persones amb TEA necessiten imatges per poder entendre el seu entorn i col·locar pictogrames al carrer, completaria un àmbit molt important de les seves necessitats"[/blockquote]
- Com es finança el projecte?

- L'associació ara mateix es finança amb les donacions de diferents òrgans públics i privats i de les persones que volen donar un cop de mà. Aprofito per dir, que els impulsors en donar-nos una bona empenta, van ser els de MésKpàdel Tarragona. Els hi estem molt agraïts perquè van organitzar un torneig solidari, en el qual, va participar moltíssimes persones i van col·laborar diferents entitats, empreses i persones que aquell dia van compartir el seu temps i col·laboració amb nosaltres.
 

Un pictograma penjat en una farmàcia del barri de Torreforta Foto: Todos en Azul


- Quants diners han invertit fins ara en el projecte dels pictogrames?

- Hem col·locat 76 pictogrames als comerços de Torreforta, i cada pictograma ens costa 1,80 euros. Bon material i molt bon preu val a dir. A banda d'això, hem de comptar amb tot el material que es necessita per fer aquest petit gest, com és l'adhesiu, díptics, cartells, dossiers, entre altres. Tot el tema informatiu és bastant car. Ara que hem acabat el primer barri, hem de parar i fer una anàlisi de tot plegat, perquè segur que hi ha coses que podem millorar o canviar.

- Les administracions els ajuden?

- No hi hem tingut contacte, en general. De moment creiem que és massa aviat per aquest projecte que acabem de començar.

- La setmana passada van començar omplir Torreforta de pictogrames, deia que n'han penjat 76. Quants en volen penjar als barris?

- A poc a poc i amb bona lletra. Hi ha molta feina a fer abans de col·locar pictogrames i donar cap xifra respecte a això.

- Quants diners necessitarien per portar a terme el seu projecte a tota la ciutat?

- No en tinc ni idea. És massa aviat per fer aquest càlcul, encara que sigui aproximat. Anem pas a pas.

- Des de l'associació, que demanarien al govern municipal?

- Al govern municipal, al mes de juliol d'enguany els vam demanar, a través d'una moció, que es fessin càrrec de posar pictogrames a les zones públiques, amb el corresponent càrrec econòmic i de la col·locació amb tot el que comporta. Han de tenir en compte una alçada d'1,20 m en un lloc visible, sense cap cartell al voltant i res que distorsioni la imatge que es vol representar. Per altra banda, personalment demano que el dia que es dugui a terme, tinguin cura a l'hora de fer-ho, i si existeix algun dubte, abans de fer res, que ens ho consultin.

- I al Govern de Catalunya?

- Aquí no hi hem arribat tampoc. Però ja que tinc aquesta oportunitat, estaria bé que tant el Govern com els Ajuntaments simplement ho fessin. És una necessitat com moltes altres, com les d'adaptar l'entorn a les persones amb mobilitat reduïda, sistemes d'àudio per a les persones sordes, etc. No estem adaptant l'entorn social a les necessitats, a vegades, irreversibles de les persones, i les persones som el més important juntament amb la terra.

[blockquote]"No estem adaptant l'entorn social a les necessitats, a vegades, irreversibles de les persones, i les persones som el més important juntament amb la terra"[/blockquote]
- Per vostè, l'escola inclusiva existeix?

- Per mi personalment és una utopia. Hi ha milers de coses que s'han d'arreglar abans de dir que l'escola inclusiva existeix. Ara com ara, a les escoles ordinàries segueixen passant episodis d'assetjament escolar. Nens i adolescents que pateixen diferents problemes educatius, psicològics i socials. Els criteris sobre l'educació i sobre els valors de les persones no és una condició prioritària i això és bastant incoherent, ja que a vegades no es treballa de la millor manera. La societat exigeix resultats, estadístiques i pensem que hem de respondre a aquestes qüestions però deixem de banda l'educació de la persona que tenim al davant. Està molt bé la innovació, saber fer funcionar les noves tecnologies, fer projectes, presentar documentació, fer reunions, però la pràctica, a vegades, deixa molt a desitjar.
 

Ana Martínez, al centre, amb membres del col·lectiu Todos En Azul i pares de nens autistes. Foto: Jonathan Oca


- Des d'Ensenyament creuen que es fa el possible perquè sigui una realitat o només és una declaració d'intencions?

- Veig la paraula Ensenyament i m'imagino un edifici ple de gent davant d'un ordinador. Ignoro si hi ha responsables de fer un seguiment "in situ" a les escoles, que es dediquin a anar tres o quatre vegades durant la setmana, durant tota la jornada laboral, parlar amb el personal, si estan a les classes, i preocupant-se del que realment és necessari. No sé si existeix aquesta figura, però en els anys que porto en el món de l'educació no he conegut ningú amb aquest perfil.

[blockquote]"Veig la paraula Ensenyament i m'imagino un edifici ple de gent davant d'un ordinador"[/blockquote]
- Què vol dir amb això?

- Que per fer una feina ben feta, considero que una de les coses essencials és la implicació en la teva feina, conèixer que s'està fent realment, quines necessitats existeixen i quines són les possibles solucions i escollir la millor. Però si realment no et mulles, tens una bona oratòria, presentes documentació quan te la demanen, és molt fàcil que sembli que estàs fent les coses bé, i realment el que fas és fer més gran la pilota. Les coses són més complicades que tot això, en soc conscient, però tenim persones per sobre nostre que en lloc de col·laborar, fan que la feina deixi de tenir el sentit que tenia i es prometia al principi. A vegades, les coses no són el que semblen.