I va ser tornant de França que va acabar l'últim any a la URV. "Un divendres em graduava i el dilluns començava a treballar al Celler de Capçanes. Vaig començar fent tasques d’ajuda a l’exportació, després de 3 anys a l’empresa vaig passar al departament Tècnic com a enòloga i directora tècnica fins avui en dia".
L'Anna està molt contenta al Celler Capçanes, i tot i que li donen molta llibertat, el seu somni seria muntar un celler i poder vinificar i embotellar el raïm de casa seva.
- Som en un sector on hi ha poques dones al capdavant de cellers... ¿ho podem canviar?
- Crec que sí que es pot canviar. Però crec que és més una qüestió d’educació. És a dir, per exemple en el món laboral de l’enginyeria hi ha més homes enginyers perquè a la universitat ja en són més estudiant aquesta carrera. Hauríem de canviar primer la visió dels estudis per a homes o per dones… a la meva classe érem 4 noies i 12 nois, evidentment al món laboral finalment hi haurà 4 enòlogues i 12 enòlegs… Ens ho hem de creure una mica més, però malauradament ens ho hem de treballar molt més i hem de demostrar molt més que ells… és la realitat. També costa més que et preguin seriosament sent dona i jove…
Anna Rovira, enòloga, als cellers Capçanes Foto: Cupatges
- A les cooperatives la presència femenina encara és més residual... Com a enòloga en cap d'un celler cooperatiu, ¿què en pots dir? ¿S'albiren canvis en aquest sentit?
- Com ja he dit, al començament és complicat sent jove i dona, has de demostrar moltíssim per a guanyar-te el respecte dels socis i companys. Finalment, avui dia, a la feina jo em sento molt respectada i valorada així que no em puc queixar. I realment, si tinc la posició que ocupo, és gràcies al fet que algú (gerent, president, junta…) va apostar i confiar en les meves possibilitats.
[blockquote]"Al començament és complicat sent jove i dona, has de demostrar moltíssim per a guanyar-te el respecte dels socis i companys"[/blockquote]
- La revista alemanya Genuss Magazin t'acaba d'atorgar el primer lloc al "Female Winemaker of the Year 2019", ¿reivindica't una mica no?
- Si filem una mica més prim, m’hagués agradat saber que aquesta categoria de premi també existeix per a l’enòleg (masculí) i no solament per a la dona enòloga. A mi m’agradaria competir “contra” tothom, no només entre les dones! No crec que ningú pugui distingir entre un vi fet per dones o homes… Així i tot, és un bon reconeixement del qual n’estic molt agraïda.
- A part de les 7 medalles d'or i 3 de plata que heu obtingut al celler... Com està la salut dels vins de Capçanes?
- Els vins de Capçanes pateixen els canvis de cada collita -com tots-. Tenim collites que han estat molt bones i d’altres més difícils. Sempre intentem interpretar i extreure’n el millor de cada una d’elles creant vins de qualitat el més regulars possible. És una feina d’interpretació -de la collita- i traducció -a elaborar el millor vi possible-.
- Cap on creus que anem com a país vinícola?
- Crec que estem elevant moltíssim la qualitat dels vins. Cada vegada hi ha més competència bona, però entre tots podem posicionar Catalunya al mapa. Quan vas a les fires Europees i veus que la gent només coneix certes regions vitícoles fa que me n'adoni que ens queda molt per a fer…
El Perfil
-El vi del qual et sents més orgullosa?
- Mas Donis rosat! Per mi és el més complicat de fer! I no sempre surt com a mi m’agradaria…
- Una varietat de raïm...
- La Garnatxa negra, es poden fer tantes coses!!! Té tant de potencial!
-Recomana'ns un vi que no sigui teu...
- Molt difícil, és que m’agraden tants… impossible!
- I un escumós?
- El Rosat Reserva d’AT Roca. És la meva debilitat! Reconec que no sóc molt coneixedora d’escumosos i sempre tiro cap els que m’agraden.
-El teu plat preferit...
- Qualsevol mena de peix al forn o marisc!
- Un restaurant...
- Algun de Cambrils!
- Un llibre...
- Qualsevol de Mikel Santiago. Els seus thrillers em fan passar molt bones estones.
- Un desig...
- Sembla un tòpic, però demano salut per a tothom!
