L'Audiència de Tarragona ha començat a jutjar quatre dels vuit acusats pel cas del parc Central de Tarragona després de 30 anys. La majoria dels advocats han demanat que s'anul·li el procediment en la vista de qüestions prèvies d'aquest dilluns perquè al·leguen s'han vulnerat drets fonamentals com el de ser jutjat en un termini raonable, per dilacions indegudes i per la prescripció dels delictes. La instrucció va arrencar el març de 1997, però les primeres diligencies ja s'havien arxivat el 1994. Estan investigats l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona (CIU), Àngel Fernández, els empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero per un delicte continuat de tràfic d'influències i el lletrat Enric Llobet per blanqueig de capital.
Així mateix, estaven investigats Isidoro Prenafeta, que va morir aquest agost, així com dos empresaris més, que també van morir. Pel que fa a l'exalcalde de Reus, Miquel Colàs, ha quedat exclòs provisionalment de la causa atès que no es troba en les condicions "adequades" per la seva avançada edat.
La fiscalia va començar a investigar el cas l'any 1994, tot i que aquest mateix any es va arxivar. L'any 1995, es van tornar a reobrir les diligències, però fins al març del 1997 no va arrencar la instrucció, que van culminar el 2016.
Peticions de penes
La fiscalia demana una pena de quatre mesos d'arrest major, vuit anys d'inhabilitació especial per càrrec públic i una multa de 2.406.000 euros per a l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández. Així mateix, sol·licita una pena de quatre mesos d'arrest major, vuit anys d'inhabilitació especial per càrrec públic i una multa d'1.800.000 per als empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero. Per Enric Llobet, li fa la mateixa petició però amb una multa de 360.000 euros.
Antecedents i fets del cas Parc Central
Segons explica el ministeri públic en el seu escrit d'acusació - de més de 100 fulls i amb una causa que consta de 30.000 folis- Contisa va subscriure amb la companyia MundoBrokers la compra dels terrenys, coneguts com "els terrenys del gas" per 120 milions de les antigues pessetes –quan la compra del terrenyrondava els 850 milions–. MundoBrokers havia subscrit un contracte d'opció de compra amb l'empresa Gas Tarraconense S.A i a Hermanos S., als quals pertanyien aquestes finques.
En aquell context, l'any 1989, es va produir una moció de censura de Joan Miquel Nadal (CIU) contra el socialista Josep Maria Recasens. Amb el canvi de govern municipal, Àngel Fernández, un dels acusats, ,es va encarregar de la regidoria d'Urbanisme a partir de 1992, després de ser regidor de Personal i Interior. El 19 de novembre de 1990, l'Ajuntament de Tarragona i Contisa van acordar un conveni urbanístic, a través del qual la companyia a canvi de diverses contraprestacions per un valor de 600 milions de pessetes obtenia l'informe favorable de la Comissió d'Equipaments Comercials. El ple del consistori va ratificar-ho el desembre del mateix any. Aquestes negociacions les van dur a terme el mateix alcalde i Fernández. Finalment, la companyia Contisa va abandonar el projecte l'estiu del 1991.
L'acord urbanístic
El 26 de març de 1993 l'Ajuntament de Tarragona i la companyia Erosmer València van subscriure un altre conveni urbanístic. Segons recull el fiscal, la Comissió d'Equipaments Urbanístics Comercials va informar favorablement del projecte presentat per Iberica de Centres Comercials el juliol de 1993, que es va aprovar el 2 d'agost. Metspor, S.l. va vendre els terrenys a Eurosmer Valencia el 24 de setembre de 1993 per un import de 1.337.880.000 de pessetes.
Aprovació de la llicència
El ple de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar definitivament el 3 de maig de 1993 la reparcel·lació del PERI Gas presentada per Erosmer València SA. El 29 de juliol, Luis Valero- un altre dels investigats, que va morir el setembre de 2011- va presentar la sol·licitud de llicència municipal per a la construcció d'un centre comercial abans de presentar el projecte d'urbanització i l'estudi de detall, indica el fiscal. "Aquesta sol·licitud de llicència d'edificació, abans de seguir els tràmits anteriors procedents, tenia per objecte aconseguir que se li permetés iniciar les obres abans, evitant les dilacions ordinàries dels tràmits anteriors que exigien el sotmetiment a informació pública i diversos informes preceptius", recull l'escrit de la Fiscalia.
"Per això era necessari que des de l'Ajuntament s'afavorís aquesta il·legalitat: que per part d'Àngel Fernández s'arribés a atorgar la llicència d'obra subjecta a condició d'aprovació dels tràmits preceptius previs i que, malgrat no haver estat aprovats, no es prengués cap iniciativa de paralització de les obres iniciades a l'empara d'una llicència ineficaç", afegeix el fiscal.
A més, el ministeri públic argumenta que els tècnics municipals en els seus informes ja van deixar constància que calia una aprovació prèvia dels "instruments urbanístics abans de la concessió de llicència d'edificació". L'aparició de les restes arqueològiques "d'importància inqüestionable" va obligar Erosmer Valencia S.A. a presentar un projecte de conservació. Les obres d'excavació dels terrenys es van iniciar l'agost de 1995 per Cafisa. El 10 d'octubre es va fer oficialment l'acta de replanteig i inici d'obres per part d'aquesta companyia. El novembre de 1995, van començar els conflictes entre Decotasa i Carbonell Figueras, "que havien vist reduïda l'edificabilitat del projecte per part de l'Ajuntament".
Les obres van continuar executant-se sense llicència. El 29 de gener de 1996, amb Josep Anton Burgasé (PSC) com a regidor es va denegar la llicència d'activitat sol·licitada per Erosmer València. L'empresa va presentar una nova sol·licitud i, finalment, el maig de 1996, es va concedir. La construcció del centre comercial es va adjudicar per la promotora a la companyia Cleop, que al desembre del mateix any va incórrer en suspensió de pagaments. El centre comercial es va inaugurar el maig de 1997.