omença l’any 2019 i amb ell, un període de campanya electoral constant per part de totes les forces politiques locals per obtenir uns bons resultats locals als comicis de maig, que hauran de decidir quins seran les alcaldesses i alcaldes dels nostres municipis.

Al Vendrell el mateix dia primer de l’any ja podíem llegir les primeres entrevistes als caps de llista del PSC i PDCAT als diaris digitals, i he de suposar que en breu, trobarem entrevistes com aquestes, a tots els diaris de tots els que es postulen per governar el nostre municipi. Jo per la meva part, escric aquestes línies per dir les meves primeres impressions sobre tot el que he vist i sobre el que ha passat fins ara al municipi.

No em puc resistir a dir la meva sobre aquesta entrevista als dos caps de llista del PSC i PDCAT, i tot i que no vull entrar a fons sobre el que han dit, per que en lines generals han dit el de sempre, encara que si crec , desprès de llegir-les, que he trobat interessant que per una banda la senyora Serramià del PDCAT digui que “Una de les formes que considera oportuna per combatre la desafecció política, és el fet de rendir comptes davant la ciutadania”, mentre el senyor Martínez del PSC ens digui en la seva entrevista, “Que han reduït el deute de l’ajuntament per sota del cent per cent”.

Aquestes dues qüestions entenc que estan  lligades i per aquest motiu les trobo destacables. Totes dues afirmacions, em porten a pensar que d’una banda es parla de passar comptes i d’altra es parla de mirar cap endavant amb el deute, mentre que mai han explicat perquè l’ajuntament va fer fallida. Hem hagut d'aguantar sis anys de serveis retallats, d’inversió zero i de pujades d’impostos per part d’un governants que mai han explicat com ho van fer per portar-nos a la ruïna. I ara que diuen que ho han arreglat, s'omplen la boca parlant de passar comptes sense haver explicat res.

Mirant el llegat d’aquest govern que finalitza el seu mandat el maig de 2019, ens trobem un municipi empantanat. Ens deixen les obres del carrer Doctor Robert y les obres del FEDER, totes dues tancades amb projectes que no queda massa clar que la gent estigui d’acord tal com han estat redactats. Ens deixen una empresa mixta d’aigües que s’ha de constituir o que possiblement es constitueixi, sobre una base jurídica en la qual no tots estan d’acord, per que no ho veuen massa clar.

Ens deixen un municipi amb el deute reduït, però sense explicar com van portar-lo a la ruïna. Ens deixen una escola de música per pagar, unes obres que tenen un cost de mes de dos milions d’euros i si perdem el judici, potser haurem de pagar 30 milions. Ens deixen sense pressupostos participatius, una promesa que tan sols han tastat els que viuen a les platges. Ens deixen amb un transport públic deficitari per manca de recursos i de ganes de treballar dels dos regidors que van portar aquesta regidoria. Ens deixen un transport ferroviari pitjor, amb unes infraestructures en condicions pitjors i amb menys trens del que teníem quan va començar la legislatura.

Ens deixen amb una empresa de neteja viària que té un contracte acabat per l’ajuntament a l’any 2016 i que presta servei de forma forçada. Desprès de dir no a la municipalització del servei el gener de 2017, no han estat capaços de fer el concurs public. Ens deixen amb uns servies sanitaris deficitaris, mai van estar per la feina de treballar per arreglar aquest problema; ho haguessin fet el CAP del Botafoc ja estaria en funcionament i cal dir que si s’està construint, és gràcies a l’empenta de la societat civil i de l’oposició.