El màxim representant del modernisme català i un dels arquitectes més excepcionals i reconeguts internacionalment va néixer a casa nostra. D'això en fa més de 170 anys i, independentment de si va ser a Reus o a Riudoms, el més important és que, un 25 de juny, el Baix Camp va donar la 'benvinguda' a un geni, a qui va veure créixer i a qui va inspirar amb els seus paisatges, fins que els camins professionals el van estirar cap a Barcelona, a la cerca d'èxits i oportunitats. Antoni Gaudí.

Les seves obres plasmen una visió única de la natura, la geometria i l'espiritualitat i, sumat al segell propi del 'trencadís', configuren un univers creatiu que atrau visitants d'arreu del món. Divulgar la seva obra i gaudir del seu patrimoni és, de fet, la motivació que va portar a la creació de l'associació d'Amics de Gaudí de Reus, que enguany celebra ja set dècades d'existència, des del març del 1955.

El seu aniversari gairebé coincideix en temps amb el pròxim Any Gaudí, que es commemorarà el 2026 amb motiu del centenari de la mort de l'arquitecte. Al llarg d'aquest any ja estan fent petites celebracions, com un concert a la Prioral de Sant Pere el passat 10 de juny, que els agradaria repetir anualment com un acte de record fixat al calendari reusenc, i altres propostes que vindran, a més de les habituals conferències, excursions i sortides que organitzen per als socis i sòcies i poder compartir aquesta amistat fonamentada en Gaudí.

Va ser, precisament, en l'últim dinar de l'associació el mes de març, que va tenir lloc al Círcol de Reus, que es va presentar el projecte principal de cara a l'any vinent: els Amics de Gaudí volen construir una escultura d'Antoni Gaudí d'adult i col·locar-la a la ciutat. La seva voluntat és configurar un punt de trobada cultural i turístic, un emplaçament simbòlic on la ciutadania, i també els visitants, puguin fotografiar-se amb l'estàtua de l'arquitecte.

Un Gaudí adult i a mida «real»

La idea de construir aquesta escultura sorgeix de Maite Gaudí, presidenta de l'entitat reusenca i familiar de l'arquitecte, perquè la ciutat tingués una figura a mida real i en la seva aparença d'adult, ja que fins al moment només existeix "El Gaudí Nen", d'Artur Aldomà Puig, ubicada al carrer de l'Amargura des del 2002. Més de vint anys després, hi haurà una nova, que serà obra de l'escultor i joier Joan Serramià.

"Em va agafar per sorpresa", expressa l'artista que ja va esculpir l'escultura de Gaudí que hi ha Riudoms, o la de Josep Maria Jujol a la Rambla de Tarragona. També, explica que, tot i tenir molt al cap la 'imatge' de l'arquitecte, Antoni Gaudí era una persona que mai es deixava retratar i, per tant, hi ha molt poques fotografies, gairebé totes són una mica de perfil i encara de jove. "El retrat de Llorenç Matamala és el que tenim tots en ment", afegeix.

Aquest mateix estiu començarà a treballar en l'escultura per a Reus, que vol que "estigui a l'altura" de les expectatives que es puguin generar. En qüestions més tècniques, apunta que "les escultures de bronze a l'exterior s'han de fer una mica més grans, proporcionalment, per tant, si Gaudí feia 1,70 m, l'obra farà 1,90 metres aproximadament". Així mateix, la seva proposta planteja els peus del campanar de la Prioral de Sant Pere, el carrer de les Peixateries, com a ubicació.

"Vaig estar setmanes buscant el lloc, a la plaça del Mercadal no hi ha cap racó i és incompatible amb tota la seva activitat, en canvi, aquesta ubicació sembla que la guardessin per a una escultura de Gaudí, és un punt emblemàtic màxim", descriu Serramià. Des de l'Associació Amics de Gaudí de Reus, defensen aquesta idea i així ho han transmès a l'Ajuntament, de qui esperen el consens de totes les parts (Urbanisme, Via Pública, Cultura, alcaldia...).

Detalls de l'escultura

L'entitat pretén que l'estàtua estigui acabada el dia del centenari de la seva mort, és a dir, el 10 de juny del 2026, i treballen per fomentar la motivació de l'escultor i aconseguir els reptes econòmics, que sempre resulta la part més complicada. Com detalla Lluís Serna, membre dels Amics de Gaudí, "l'escultura serà tota en bronze i la base els agradaria que fos de la mateixa pedrera d'on treuen les pedres per a la Sagrada Família, de manera simbòlica per lligar la figura de Gaudí amb la seva obra pòstuma".

L'escultura, a més, serà un homenatge al projecte pendent que volia fer i mai va arribar a ser realitat a la ciutat de Reus: la reforma del Santuari de Misericòrdia. Joan Serramià explica que, després d'unes setmanes rumiant les diferents opcions, "perquè Gaudí pugui estar content des d'allà on estigui", se li va ocórrer que el faria treballant en la maqueta del Santuari, per la "devoció que ell tenia a Misericòrdia, que li hauria fet il·lusió fer la restauració del temple i en va fer un esbós, però no li van acceptar".

A partir d'aquests esbossos, Serramià construirà tridimensionalment la 'maqueta' en la que hauria treballat; la figura de Gaudí, vestit amb americana -tret habitual en aquella època-, anirà acompanyada d'alguns estris i mobles del seu taller, com un cavallet i un banc que són estrictament d'estil gaudinià. "Es podria fer un Gaudí plantificat o assegut, però posar-lo en acció li dona un valor afegit", assegura l'escultor que va ser alumne del reusenc Ramon Ferran. Des de l'associació, també, refermen la voluntat que estigui col·locada arran de terra "per donar una imatge de proximitat i facilitar la presa d'imatges artístiques, documentals, grupals o els populars selfies".

Mecenatge i suport ciutadà

Amb aquest horitzó, l'entitat es troba en el 'camí' de trobar vies per finançar l'escultura. Aquesta tindrà un cost d'uns 50.000 euros i, ara com ara, ja superen els 15.000 en donatius a través de la campanya de mecenatge que han impulsat. Fins al moment, compten amb El Círcol i la Fundació el Círcol, la Diputació de Tarragona i RFL com a mecenes i confien que empreses emblemàtiques de Reus també es prestin a col·laborar, especialment, aquelles que tinguin algun vincle amb Gaudí.

Des dels Amics de Gaudí, acreditaran la participació en el projecte de cada persona amb un diploma que inclourà un motiu inspirat en Gaudí, l'emblema de l'associació, el nom del mecenes i un dibuix de la futura escultura. També, en el cas d'aportacions superiors a 1.000 euros, quan l'estàtua estigui enllestida, faran entrega d'una litografia exclusiva de l'obra, signada per l'escultor Joan Serramià.

Paral·lelament, Lluís Serna apunta que perceben "bona sintonia" amb l'Ajuntament i assegura que estan esperant que avanci el projecte abans de considerar quin finançament invertir-hi. "Al final, es tracta de sumar esforços entre tots, com ja va passar amb les escultures més emblemàtiques que tenim a Reus, que es van promoure en moments econòmicament complexos, com la del Prim o la del Condesito", explica.

Any 2026: un segle sense Gaudí

L'escultura és el projecte principal dels Amics de Gaudí reusencs, però continuen treballant en altres iniciatives com concerts de música clàssica, exposicions, conferències, excursions... "Per exemple, estem en contacte amb centres excursionistes del territori per fer alguna sortida de descoberta als llocs de la natura on es va inspirar per a les seves formes arquitectòniques, com ara la pedrera del Castell d’Escornalbou o la zona del Mas de la Calderera de Riudoms", relata Serna sobre com l'art modernista -i en especial totes les obres d'Antoni Gaudí- prenia formes de la natura.

A Reus, on preveuen organitzar actes fins a finals del 2026, volen involucrar també l'Institut Gaudí o l'Escola d'Arquitectura per aconseguir "un projecte transversal i participatiu perquè la gent l'honori i el recordi, amb activitats divulgatives i amb una envergadura prou digna, però que no comporti gran cost per als participants", exposen. De cara a un nou Any Gaudí -ja es va celebrar el 2002-, en conversa amb TarragonaDigital, tant Lluís Serna com Joan Serramià descarten aspectes com el debat pel seu lloc de naixement o qüestionaments com si era masó o prenia drogues.

Referma l'escultor que, sigui veritat o no, "així s'ha creat un mite d'un individu que simplement era un home de la terra amb una cultura catalana brutal i una gran fe". "Tampoc hem de caure en debats estèrils i parlar de qualsevol cosa menys de la seva arquitectura i els detalls hiperbòlics de la seva obra", lamenten des de l'entitat i atribueixen aquest fet al desconeixement que hi ha sobre la seva obra i el reconeixement que encara li manca.

"Hem d'estar contents perquè el vam tenir aquí, va diversificar la seva vida entre Reus i Riudoms i finalment, la seva carrera professional va ser a Barcelona i ningú diu que era d’allà", reivindica Serna, qui afegeix que cal reconèixer l'obra que té a Tarragona perquè deixi de passar desapercebuda i per a "potenciar que les noves generacions s'impregnin d'aquest personatge il·lustre", conclou.