Cada cop més, els fabricants lluiten per oferir-nos cotxes polivalents. Esportius animals a la vegada que dòcils i civilitzats urbans, espaiosos i familiars a la vegada que aventurers fora de pista, ecològics a la vegada que emocionants... i la llista podria seguir. 

Avui us presento un cotxe polivalent diferent. No sé si us heu trobat en el moment de plantejar-vos la compra d'un segon vehicle per sortir el cap de setmana a la vegada que necessiteu un utilitari pels dies de cada dia. Us agrada gaudir de les carreteres, dels paisatges, aneu tot sovint a visitar indrets magnífics per omplir l'Instagram i el bagul de records. Heu mirat i potser el vostre pressupost es queda curt per accedir a una marca prèmium que pugui acabar d'amanir l'experiència al complet amb tocs d'exclusivitat. I si tan sols en compreu un que pugui satisfer ambdues necessitats?
 
En pujar a l'Audi A3 Cabrio s'ha resolt un problema que jo no tenia. Tenir un compacte pràctic per entre setmana i una autèntica màquina de sensacions i exclusivitat pels caps de setmana. La unitat provada va molt equipada i també té un preu molt elevat, al voltant de 60.000 euros però us el podeu fer a mida des de 34.000 euros.

Us el presento. L'A3 ha estat recentment renovat, es tracta de la rentada de cara de la tercera generació del compacte de segment C d'Audi. En aquest cas, el Cabrio pren de base la versió Sedan de l'A3, decisió que trobo molt encertada, perquè un descapotable que pren de base un compacte, per mi perd tota emoció (amb perdó del Golf mk1 i algun altre model mític). En canvi, els que es basen en un cupè marquen unes línies que ja marxen del clàssic utilitari. El disseny és extraordinàriament bonic, com a mínim a mi m'ho sembla. Potser esperava més millores a l'interior, però el volant opcional amb base plana i el digital cockpit ja fan que el disseny jugui en una altra lliga. I què dir del pack exterior S-Line? Mireu les imatges i jutgeu vosaltres mateixos. Que consti que Audi no m'ha pagat ni un pèsol per dir això, ni per embadalir-me davant d'ell mentre m'espera aparcat. Hi ha cotxes que giren caps i n'hi ha que no.

El motor és un benzina TFSI 2.0 de 190 cavalls, amb el canvi S-Tronic i tracció quattro. El màxim al qual podem optar si tenim recel a passar d'A3 a S3. Que dir d'aquesta combinació mecànica? Que us ho passareu bomba, que el canvi i els modes de conducció us mantindran a ratlla quan ho necessiteu i que el consum no se us sortirà de mare en conducció normal.

Per fer la prova i coincidint que dissabte hi feia bon temps, vaig decidir anar al Delta de l'Ebre, convençut que si anava a un grapat dels llocs més macos de la zona, alguna bona foto faria del Cabrio. No espereu un repàs històric i emblemàtic de la zona. L'objectiu: oblidar-se de tot i gaudir del dia, de la bellesa del paisatge i del cotxe. Amb alguna cançó de Leonard Cohen, potser.

Sortint des de Barcelona (vosaltres podeu sortir d'allà on vulgueu, evidentment) vaig posar Deltebre al navegador. Un cop allà, seguint les indicacions que hi ha pel poble, vaig estacionar davant el Centre d'Informació, per conèixer on es pot accedir amb cotxe i on valia la pena passar el dia. En marxa. Capota fora (amb un botó l'operació es fa en 18 segons i podent circular fins a 30 km/h) i primera foto de la ruta.
 
Vaig muntar el deflector, que tapa les dues places posteriors però millora molt el confort. Primer vaig posar rumb a la Bassa de les Olles, direcció l'Ampolla. Circular entre els camps d'arròs amb el cel com a sostre és una passada. Es pot aparcar davant el restaurant Lo Goleró, just després d'una petita pista de sorra, ben llisa. Podem passejar per la vora del mar fins a la Gola de la Bassa de les Olles, però abans l'A3 demana la segona foto, aprofitant que la pista s'uneix amb la platja, amb l'Ampolla i Cala Maria de fons.
 
Havia començat la ruta amb el climatitzador activat, que té funció de memòria quan tanques o obres la capota. És a dir, si l'havia posat a 22 graus amb la capota posada i decideixo obrir-la, faci el que faci amb el climatitzador (com si l'apago), en tornar-la a tancar, torna als 22 graus. Bé doncs en anar al descobert l'aire calent prové majorment de les cames, creant una sensació molt agradable de confort, però a mesura que s'acostava al migdia, vaig apagar el climatitzador, feia un dia magnífic. 

Per fer la tercera foto i abans de dinar, vaig voler anar a veure la desembocadura, a Riumar. Davant dels vaixells turístics i les palmeres, amb un descapotable em vaig transportar a Louisiana i als aiguamolls del Riu Mississipí, a petita escala.
 
Quan va ser l'hora de donar la volta vaig decidir fer una foto per mostrar com d'útils poden ser els sistemes d'assistència d'aparcament i com n'és d'útil una càmera per veure el que les alertes acústiques no poden transmetre. Tot i que no sóc tan maldestre amb els límits de la carretera vaig fer-ne una dramatització, molt vistosa.
 
Després de la visita a la zona de Riumar amb els diferents miradors i les vistes a la mort del riu vaig anar Poblenou del Delta, travessant el riu a Deltebre per Lo Passador.
 
A l'hora d'aparcar a Poblenou del Delta vaig decidir utilitzar el sistema d'aparcament automàtic. Les voreres són altes i amenacen les llandes de 5 radis en V de 19 polzades. L'excusa va resultar en un aparcament ràpid i eficaç. En altres intents a vegades li costa identificar la plaça i no passa a efectuar la maniobra. Si tenim a cotxes darrera esperant, és qüestió d'anar per feina. No he analitzat a fons aquests sistemes però em dóna la sensació que els que vaig provar al Mini 4 portes i al Ford Focus trobaven millor els espais entre cotxe i cotxe.

Després de dinar i tornar a descapotar l'A3 vaig posar rumb al trabucador, per veure la posta de sol, però abans, pel camí vaig veure la Sèquia de l'Ala, entre els arrossars. Una imatge magnífica. I una sensació de calma i llibertat.
 
Després de l'aturada ja només quedava recórrer el Trabucador i cercar un lloc bonic per veure la posta de sol. Curiós veure el navegador al Digital Cockpit amb més aigua que terra.
 
Un cop més, es tracta d'una pista de sorra, però llisa com cap n'he vist a Catalunya, a estones sembla que circulem per asfalt. A les vores s'ha de vigilar no encallar el cotxe, ja que hi ha zones on la sorra no és humida i compactada. Va ser on vaig decidir provar el sistema quattro per maniobrar sense fer marxa enrere. Espectacular la tracció a les quatre rodes, la potència i l'efectivitat.
   
Finalment ja només quedava posar la capota i tornar a casa, de nit, ben il·luminats pels fars LED i guiats pel navegador.

Un cop al Vallès, fent balanç de la ruta, el cotxe indicava que havia fet 444 quilòmetres, durant 7 hores. El consum mitjà de gasolina del motor TFSI va ser de 7,3 litres als 100 quilòmetres. N'homologa 6,3, però pel tipus de ruta i anant amb la capota retirada, m'esperava un consum més elevat. Prou bé, i és que un motor de benzina relativament gran és més estalviador que un de petit en situacions com ara incorporacions, augmentar el ritme en autopista o realitzar avançaments. Mentre el petit l'has de forçar, el gran t'ho resol amb una punteta de gas. Ara bé, si ens posem a foc en un circuit, la nostra cartera no ho explica.

En definitiva, i per resumir la ruta: compradors de l'Audi A3 Cabrio, us envejo. I envejo encara més els vostres caps de setmana. Gaudiu!