La perimenopausa és el procés natural pel qual el cos transita a la menopausa com a fi de l'etapa reproductiva. Els múltiples símptomes de cada dona són tant similars com diversos, tenint en compte que pràcticament un 50% de la població mundial -d'uns 8.000 milions- els transitarà en un determinat moment de les seves vides.
Aquesta complexitat és la 'realitat' que la fotògrafa reusenca Meritxell Perpinyà Masip va decidir representar -literalment i metafòricament- mitjançant una cinquantena d'imatges en blanc i negre. El projecte "ha trencat un silenci interior imposat per una societat plena de prejudicis sobre els temes que envolten la menopausa", conclou l'autora després de nou mesos de feina tractant una etapa tan estigmatitzada de la dona.
Una altra de les reflexions de Perpinyà Masip és l'associació 'social' entre l'envelliment i "l'absència de plenitud i bellesa". Precisament, la sèrie fotogràfica, que ha estat exposada recentment al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, és també un viatge d'honestedat i autoacceptació. I, com per qualsevol fotògraf, el repte començava en l'autoexposició: posar-se davant la càmera, és a dir, l'autoretrat.
La reusenca ha exposat recentment al Pati Llimona de Barcelona Foto: Meritxell Perpinyà Masip
Escoltar l'instint i fer front als propis prejudicis
El format que inicialment havia previst Meritxell Perpinyà Masip per a "Perimenopausa", el foto-llibre, està encara dins un calaix esperant que arribi el seu moment. El que també feia temps que estava clar al seu cap, però, era la idea de retratar el seu cos nu i mostrar les afectacions més evidents del canvi de cicle biològic que estava vivint. En el seu cas, explica, "la flacciditat i la sensibilitat de la pell".
Aquest procés de coneixement i observació personal va trobar els seus 'tempos' per materialitzar-se en el marc del treball final del màster en Nova fotografia documental que estudiava. "L'autoretrat sempre és més complicat que retratar algú altre perquè al final qui s’exposa ets tu mateixa i, al final, les limitacions i els prejudicis els tens igual que la resta de persones", valora la reusenca.
Afegeix, alhora, que "tenia molt clar el tema, què sentia i què volia explicar". La següent dificultat va ser triar quines fotografies ho podrien transmetre. Dues imatges van ser el detonant: unes fulles de magnòlia i un nu complet de tronc del seu cos. La fotògrafa va veure entre elles, una al costat de l'altra, una lectura clara i així va sorgir la connexió entre les diferents parts del cos (ventre, cames, coll, mans, cara, esquena...) i els elements naturals (fulles, arbres, flors vives i marcides, paisatges...).
Les tres fulles de magnòlia van ser determinats per establir la connexió amb la natura Foto: Meritxell Perpinyà Masip
Aquest vessant 'simbòlic' de les fotografies pretenia plasmar com "els elements naturals mostren aquest envelliment que nosaltres també patim, però en temps diferents", descriu Meritxell Perpinyà Masip. Al mateix temps, reconeix que és molt instintiva a l'hora de fotografiar i totes les de la natura estan capturades -algunes en analògic- al llarg d'un recorregut de 4 km que camina habitualment entre Reus i Almoster. "És una manera de combatre l'insomni, cansar-se abans d'anar a dormir", apunta sobre les passejades, que també van servir d'inspiració.
Donar veu des d'un punt autobiogràfic
La societat actual està acostumada a parlar de l'envelliment, però no a veure'l enlloc. Més enllà de la vida 'real', l'audiovisual ha silenciat històricament les persones a partir d'una determinada edat. I, sobretot, la invisibilització recau en les dones.
Malgrat que la fotògrafa exposa que el comentari públic pràcticament no li ha arribat, assegura que li hagués agradat tenir un espai de debat, la possibilitat de fer "una xerrada després de l'exposició on parlar amb la gent". La perspectiva feminista que 'abraça' tots els seus treballs permetria que la conversa sobre la perimenopausa derivés en altres temes de discussió.
És un projecte molt íntim i personal; així mateix, és un projecte acadèmic, però sempre el va pensar per compartir perquè "la fotografia normalment es fa per ensenyar-la", evidencia Perpinyà Masip. Tot i ser autobiogràfic, a més, moltes dones se l'han fet seu i s'han sentit identificades amb la reusenca, qui, amb tot, conclou: "és el meu procés, no parlo ni d'altres dones ni per altres dones".
Un dels reptes del projecte fotogràfic era enfrontar-se a l'autoretrat Foto: Meritxell Perpinyà Masip
Visibilitzar des de l'objectiu
De les51 imatges que formen part de "Perimenopausa", una trentena es van exposar a la ciutat comtal, i altres fragments han "tret el cap" també al 30 minuts de TV3 i en un foto-assaig d'El País Semanal. Una repercussió o ressò mediàtic que no era buscat; més aviat, considera fer difusió una conseqüència de la seva passió per la fotografia.
A més, l'autora de l'exposició destaca el fascinant procés d'edició i selecció un cop ja té les instantànies, així com l'exhaustiva documentació que acompanya qualsevol treball, principalment aquells amb temàtiques més socials. Sense oblidar, en aquesta ocasió, la intensitat de les sessions d'autoretrat.
A partir d'ara, voldria que la mostra fotogràfica fos itinerant i "com més a prop de casa, millor", expressa en una aposta per la proximitat humana i territorial. Explica, també, que aquest projecte va tenir la seva llavor en "Som així!" el 2014, quan va començar a treballar el retrat femení.
Pròxims projectes
De forma paral·lela, la fotògrafa continua retratant l'envelliment de les dones, fent sessions amb gent propera i gent desconeguda; i investiga sobre un episodi històric al Montsant per recuperar el paper de les dones de l'època. Tot plegat sense cap projecte tancat i sense expectatives. "M'interessen molt aquests treballs més tranquils i reposats", descriu.
En el seu horitzó està molt present el foto-llibre, en què insistirà fins que sigui una realitat, tot i que sense pressa. Assenyala que aquest el dedicarà a la seva filla perquè, durant el procés creatiu, "va ser conscient que no havia viscut la menopausa de la seva mare ni la seva àvia, perquè abans s'amagava molt més; i així la seva filla tindrà un 'document'" sobre la seva experiència.
Preguntada sobre la valoració 'a posteriori' un cop ja tancada i compartida l'exposició "Perimenopausa", Meritxell Perpinya Masip reconeix estar "molt satisfeta i orgullosa perquè fa 10 anys no ho hauria fet". Garanteix que l'edat 'ajuda' en aquest sentit, ja que el que diguin els altres importa cada vegada menys.