Acte solemnement institucional aquest matí a la Casa Canals de Tarragona. El suport dels Jocs mediterranis ha obtingut el suport d'alcaldes i regidors de les quinze seus que tenen previst acollir aquest esdeveniment esportiu el 2017. Tots ells han acordat signar un manifest que directament insta el govern espanyol a «evidenciar el seu compromís ferm amb els Jocs mediterranis Tarragona 2017 i incloure en els pressupostos generals de 2016 la partida necessària per complir amb el pressupost d'inversions dels Jocs contemplat en el Pla Director dels Jocs i aprovat pel CIJM».

A banda dels ajuntaments d'Altafulla, Cambrils, Castelldefels, Calafell, Constantí, el Morell, el Vendrell, la Pobla de Mafumet, la Selva del Camp, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca també hi han assistit representants dels consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp, de les diputacions de Tarragona i de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Tarragona i de la Generalitat. Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona, s'ha excusat en la seva assistència però ha manifestat el seu suport al manifest. Un consistori, recordem, que s'ha replantejat acollir els Jocs d'hivern de 2026.

Manifest de suport als Jocs mediterranis Tarragona 2017.

Ballesteros es mostra «optimista» i «sense imaginació»

En l'atenció posterior als mitjans, l'alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros ha destacat la «transversalitat política malgrat els canvis de govern als ajuntaments». Segons Ballesteros, aquesta seria una «oportunitat», en plena crisi humanitària a la Mediterrània, per «intensificar el diàleg amb l'Àfrica i l'orient proper» i per això considera que els Jocs «són una necessitat, és més important que mai, no els fallarem».

Davant les preguntes dels periodistes sobre plans alternatius en cas que l'Estat no doni la partida de 14,7 milions d'euros que haurien de servir per pagar la remodelació del Nou Estadi, un centre aquàtic i la pista d'atletisme, l'alcalde s'ha mostrat «optimista» i no ha volgut avançar esdeveniments. «No m'ho vull ni imaginar», ha dit, «jo crec que l'Estat no dirà que no». Amb la vista posada en dijous amb l'avaluació prevista a Pescara per part del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, ha assegurat que «els Jocs es faran» malgrat que no contemplen des del comitè organitzador fer uns jocs més austers. El termini per prendre decisions, però, no s'allargarà fins a finals d'any, a l'espera d'un possible canvi de govern a Madrid. Davant el mur amb què es troben actualment per part de l'executiu espanyol, acceptarien una «fórmula garantista» que permetés fer arribar aquests diners entre l'any actual i el 2017. Tot i així, ha recordat la carta de garanties financeres de l'Estat que, segons ha dit, «sense ella no ens hi haguéssim presentat».
 
Un projecte «d'interès per a tot el territori»

L'acte de suport als Jocs ha servit també per fer visible la voluntat de la resta de municipis que formen part de l'organització dels Jocs. Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms i vicepresident de la Diputació de Tarragona, ha assegurat que la institució provincial «acredita que és un projecte d'interès de tot el territori». En la mateixa línia apuntava Joaquim Nin, el delegat del Govern de la Generalitat, responent a les acusacions de l'executiu espanyol que no s'estaven organitzant bé aquests Jocs: «s'estan fent raonablement bé i generen il·lusió», ha dit. Finalment, Josep Salom, diputat delegat de la Diputació de de Barcelona en esports ha destacat la potenciació turística que, segons ell, suposarien aquests Jocs per a tot el país: «allò que és bo pel país, és bo per Barcelona».

Els patrocinis «avancen a bon ritme»

Una altra de les fonts de finançament que darrerament s'ha posat en dubte és la que prové de patrocinis i donacions. L'alcalde de Tarragona ha firmat, però, que en l'últim mes s'ha aconseguit «entre sis i set contractes» que es faran públics properament. Patrocinis «importants», segons ha dit, i per tant que indiquen un «bon ritme» en la gestió municipal d'aquesta part dels Jocs. En la mateixa línia del discurs inicial, Ballesteros no s'imagina no arribar a la xifra de trenta milions en total que havien de provenir d'aquesta via.