L’Ajuntament d’Altafulla penjarà diumenge al balcó del consistori les banderes republicanes espanyoles i estelades per commemorar el 82è aniversari de la II República Espanyola. L’acte se celebrarà diumenge 14 d’abril a les 11 a la plaça del Pou d’Altafulla. Aquestes dues banderes es penjaran al balcó del consistori, no als pals on estan penjades tant la senyera com la bandera espanyola, i seguiran penjades després de l’acte.

Des del govern municipal d’Altafulla (AA, SI i CiU) han afirmat que «amb aquest acte simbòlic volen fer un reconeixement als drets civils, socials i democràtics que es van aconseguir des de la pau i el diàleg amb la instauració a l’Estat espanyol de la II República (1931-1939) el 14 d’abril de 1931, que enderrocà el règim de la Restauració borbònica iniciat amb l'arribada al tron d'Alfons XII, i que acabà el 28 de febrer de 1939, el darrer any de la Guerra Civil, quan els governs de França i del Regne Unit reconeixien l'Espanya del general Franco després que capitanegés a partir del 18 de juliol de 1936 la insurrecció militar que inicià la guerra civil més cruenta de la història contemporània d'Espanya. A finals del 1939, Manuel Azaña dimití com a president de la República i el govern republicà va haver d'exiliar-se a França per l'ocupació franquista de Catalunya. L'1 d'abril Franco donava per finalitzada la guerra i la República».

 

La commemoració del 82è aniversari de la proclamació de la II República el 14 d'abril pretén, segons el govern municipal de l’Ajuntament d’Altafulla, recordar i reconèixer la proclamació de la República com a «fita històrica en el recobrament de les llibertats nacionals i democràtiques del poble de Catalunya».

Des del punt de vista del govern de l’Espanya Republicana, des del consistori s'apunta que «es van assolir també grans reformes de país com ara la Reforma de l'exèrcit, per la qual els oficials i generals que no volgueren jurar fidelitat a la República podien retirar-se. Era una reforma necessària per a professionalitzar l'exèrcit, racionalitzar els ascensos i reduir l'excessiu nombre de caps i oficials. Anà a càrrec de Manuel Azaña, cap de govern i ministre de la guerra; la Reforma agrària que tingué per fita crear una àmplia capa de petits i mitjans propietaris que posés fi a l'estructura latifundista espanyola. Aquest projecte va topar amb l'oposició dels grans propietaris i amb la manca de recursos per a les expropiacions, i les Reformes socials, que van millorar la situació laboral dels treballadors, tant del proletariat industrial com de la pagesia. També intentaren reformar l'educació centrant-la en l'ensenyament primari, es crearen les Missions Pedagògiques i es va suprimir l'obligatorietat de la formació religiosa a les escoles».

 

L'Ajuntament d'Altafulla apunta que «aquest reconeixement també es fa extensible a totes les persones que van lluitar pels valors democràtics i a totes aquelles que endeguen accions encaminades a la recuperació de la memòria històrica. Per la seva banda, la República Catalana va donar lloc a la recuperació de la Generalitat com a instrument de l'autogovern de Catalunya, fet que va obrir "un període de llibertat democràtica" i avenços en el grau de sobirania del poble català que es va reflectir en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932, aprovat per les Cortes Espanyoles. Entre els principals avenços que va aportar, també es destaca que la República va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret al vot, el matrimoni civil i el dret al divorci».