La UNESCO va declarar l'art de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l'any 2018, gràcies a la proposta conjunta de vuit països europeus -entre els quals, Espanya-, i, des d'un municipi del Baix Camp, Mont-roig del Camp, es va mostrar suport unànime a la candidatura que reivindica aquestes construccions populars molt habituals al Mediterrani.
De fet, aquest patrimoni és molt rellevant a Mont-roig, tant per la seva quantitat, perquè es tenen catalogades un total de 141 barraques, com per la diversitat d'estils i formes que presenten; a més del bon estat de conservació en què es mantenen fins als nostres dies.
Entre els centenars que s'han identificat al terme municipal, n'hi ha cinc que van ser declarades per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zona d'interès etnològic, el 2016. Eren les primeres construccions d'aquestes característiques reconegudes amb aquesta catalogació i es tracta de les barraques dels Lliris (B3), de l'Espiral (B4), dels Comuns del Pellicer (B6), de Miquel Terna (B9) i d'en Jaume de la Cota (B11).
Aquestes van ser escollides per motius de conservació, singularitat o monumentalitat i estan situades al voltant de l'eix de la carretera T-310, que uneix Mont-roig del Camp amb Pratdip, i per tant són accessibles en cotxe, a peu o amb bicicleta. La gran majoria del centenar de barraques estan incloses en el POUM i estan declarades per l'Ajuntament com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Resistir al pas del temps «sense pegament»
Per definició, les construccions de pedra seca són aquelles en què s'han apilat les pedres sense cap mena d'unió, és a dir, sense ciment, guix ni calç, tampoc fustes ni ferros. La tècnica de la pedra en sec, a la conca mediterrània, probablement s'iniciaria en temps de Mesopotàmia, però al llarg de la història la pedra ha servit d'arma, eina, ha bastit habitatges per aixoplugar les persones i s'ha manipulat com a peça d'art perquè les escultures i monuments perduressin en el temps.
En el cas de la pagesia a Mont-roig i altres indrets propers, com el Pla de Santa Maria o Sitges, on també es conserven barraques del mateix estil; s'utilitzaven les mateixes pedres que els pagesos trobaven als camps mentre preparaven els terrenys per conrear i es construïen aquestes cabanes per descansar i tenir un refugi on protegir-se de les inclemènciesmeteorològiques.
També, edificaven marges, unes parets que aguantaven les feixes per evitar que l'aigua i el vent s'emportessin la terra i les collites; murs, amb una mica més d'altura i doble paret vista; i altres estructures com cisternes i paravents. Amb tot, les més particulars eren aquestes cabanyes o barraques.
La majoria tenien forma de cúpula i calia que les pedres de la façana tinguessin un lleuger desnivell cap a l'exterior per evitar l'entrada de l'aigua de la pluja a l'interior. Sovint, la coberta es cobria amb una capa de terra i s’hi plantaven lliris de Sant Josep, que amb les arrels ajudaven a relligar les pedres i aïllaven el sostre.
Un refugi per descansar i contra el mal temps
A més, la porta d'entrada sempre estava orientada al sud per protegir-se del fort vent de Mestral, predominant a la zona del Camp de Tarragona, i per aprofitar al màxim les hores de sol. Més enllà de ser refugi, a l'interior de les barraques hi havia armaris, espais destinats per a fer foc i un espai reservat per a l'animal que acompanyava el pagès.
Fins i tot, encara es poden observar els "cocons", petites cavitats que, ubicades arran de terra, s'utilitzaven per mantenir frescos l'aigua, el vi i altres begudes i, quan estaven a mitjana altura, es feien servir perquè els aliments quedessin lluny de l'abast de qualsevol animal mentre els amos eren fora treballant, en les llargues jornades dedicades al conreu.
En el procés de recuperació i documentació d'aquest patrimoni ha sigut essencial la tasca d'entitats com l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional i, sobretot, del Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, que va iniciar, l'any 2004, tota una cerca i treball d'identificació de les construccions pageses al municipi. Esther Bargalló i Martí Rom les han catalogat, donat a conèixer i contribuït a la seva preservació perquè desitgen "que siguin respectades i estimades".
"És el llegat dels nostres avantpassats, d'una pagesia que ja és història", afirmen. Bargalló i Rom són els creadors del tríptic que recull un itinerari per les onze barraques més significatives, amb un plànol i les coordenades GPS per poder-les trobar; van impulsar una exposició fotogràfica al Centre Miró i van crear el web www.pedrasecamont-roig.com per posar la informació a disposició de tothom.
