Buscar la màxima cohesió social, la clau que ha «capgirat» la concepció del barri Gaudí de Reus

Les iniciatives de l'associació de veïns i la singularitat estètica de la zona residencial han configurat el seu segell identificatiu

  • L'estètica dels edificis dota de singularitat el paisatge del barri -
Publicat el 03 de setembre de 2024 a les 06:00

Un barri completament equipat, amb petits negocis locals, centres educatius, instal·lacions esportives i altres equipaments públics, com un dispensari o el Centre Cívic Mestral. Seria una forma de definir el barri Gaudí de Reus, però també ho podria ser la definició d'un barri que ha treballat -i fins i tot lluitat- per canviar la concepció que es tenia "d'ell" i ha apostat per la cohesió social com a màxima en tots els projectes.

Aquesta zona del nord de la ciutat va néixer per donar resposta a la demanda d'allotjament que hi havia als anys seixanta, tant per acollir els reusencs i reusenques d'un municipi que cada vegada creixia més, com per rebre gent d'altres indrets de Catalunya o l'onada migratòria que va arribar a Reus llavors. Així, el Patronat Municipal d'Habitatge va crear una nova promoció, que es va encarregar al Taller Arquitectura Bofill de Barcelona, i que marcaria un abans i després en el perfil urbà.

Alhora, una de les claus que han mantingut i mantenen avui el dinamisme al barri Gaudí és l'impuls de l'associació de veïns. Pel fort sentiment de pertinença i les ganes de tenir un lloc millor on viure, l'entitat veïnal organitza nombroses activitats i aspira a una integració social total i intercultural, a través de diverses iniciatives i serveis.

L'esperit comunitari, un punt d'inflexió

Aquesta unió entre els residents del barri és la que ha "materialitzat" una nova forma de veure el Gaudí. Encara sortint de l'estiu, propostes com sessions de cinema a la fresca, vespres a Mas Carandell, partits de futbol, jocs de dòmino, trobades d'elements festius, sortides en moto... són moltes i heterogènies les activitats amb què treballen l'esperit comunitari.

"La gent tenia una concepció negativa del barri, però amb moltes de les iniciatives que organitzem ho estem capgirant", assegura el president de l'associació de veïns, Antonio Valverde. Exposa, de fet, que des dels anys vuitanta -recorda el moment en què es va introduir la droga i la gran quantitat de mostres de vandalisme que hi havia- ha canviat moltíssim i volen que "la gent conegui el barri Gaudí actual, que ha millorat en tots els sentits".

barri gaudi edificis bofill reus omnium cultural nacio
El disseny dels edificis per donar resposta a la demanda habitacional es va allunyar de la idea de zona dormitori. Foto: Òmnium Cultural

“Som una associació molt reivindicativa pel que fa a temes socials, d’urbanisme, de seguretat ciutadana; ens impliquem molt perquè la missió és establir valors de respecte, civisme i convivència”, garanteix Antonio Montoya, secretari de l'entitat, qui celebra l'eficiència del pla comunitari dels últims anys i confia a continuar avançant en els pròxims.

La seguretat, però, sempre ha sigut una qüestió a debat al voltant del barri. Des de l'associació de veïns descriuen el seu contacte directe i freqüent amb els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Reus i la regidoria competent per tal que la sensació d'inseguretat es mantingui sota mínims. "Quan hi ha qualsevol problema o incidència, ràpidament es posa solució", assenyala Valverde.

Un «punt» de promoció i atracció turística

Seixanta anys després de la seva construcció -el projecte es va engegar el 1964-, l'estètica dels edificis Bofill és un dels emblemes del barri, per les seves formes geomètriques, els seus colors vius i la interconnexió entre terrasses dels diferents blocs, que va ser ideada, de nou, per fomentar l'esperit comunitari sense necessitat, fins i tot, de baixar al carrer.

Encara que ara mateix no viu el seu millor moment, lamenten des de l'entitat veïnal, aquests habitatges van viure un punt àlgid de promoció i atracció turística molt important fins fa uns anys, quan la comunitat de veïns va decidir autogestionar els "serveis" de forma privada i no distribuint els beneficis econòmics per millorar el barri per a tots.

edificis bofill barri gaudi reus laia solanellas nacio
La característica arquitectura ha atret artistes musicals de primer nivell i mirades fotogràfiques. Foto: L.S

Rigoberta Bandini, Funambulista o Bad Gyal són alguns dels noms que s'han donat a conèixer en els últims anys i que han vingut a fer sessions fotogràfiques i gravacions de videoclips als edificis Bofill. Per això, Antonio Valverde aposta que s'hauria de continuar la mateixa línia, continuar potenciant aquest atractiu i reinvertir els guanys en la gent del barri.

"L'edifici no és municipal, però ha sigut un error 'tancar-ho' perquè ha disminuït el fluxe de gent que venia", afegeix Antonio Montoya. Tot plegat es gestiona també des de l'Ajuntament, a través de Reus Promoció, d'acord amb les sol·licituds que es reben, i la idea d'impulsar les visites sempre ha sigut mostrar el dia a dia del barri Gaudí i trencar l'estigma que durant tant de temps els ha "acompanyat".