Més de 100.000 alumnes han tornat a les aules del Camp de Tarragona aquesta setmana del 9 de setembre; primers dies d'un curs que les escoles públiques enfronten amb reptes, incertesa i lluita: el tancament de línies a I3 i instituts, que comporten que alguns municipis en zones més rurals perdin l'escolarització per nivells d'edat i/o hagin de desplaçar-se a pobles més grans; l'entrada en vigor de les restriccions en l'ús del mòbil a la secundària; l'aplicació del decret d'escola inclusiva; les iniciatives per reduir la segregació; reclamacions salarials i laborals; i nova consellera al capdavant del departament. Tot plegat configura el context en què comença el curs 2024-2025.
Les previsions arreu de Catalunya indicaven que més d'un milió d'alumnes d'infantil, primària, ESO i FP bàsica omplirien els centres educatius, un creixement en positiu respecte del curs 2023-2024, tot i la lleugera disminució d'alumnes en l'etapa obligatòria. Un dels motius, la caiguda de la natalitat, que ha impactat directament amb 1.800 infants menys entrant en edat escolar.
És aquí on administracions i escoles públiques entomen el debat sobre els concerts educatius i la reducció de les ràtios. Segons publicava la CCMA en temps de preinscripcions -el passat mes de juliol-, la gran majoria dels centres públics (un 90,7%) tenen enguany aules amb 20 infants o menys a I3, I4 i I5.
En aquesta línia, el sindicat representant dels docents, USTEC·STEs, assenyala que "si es baixen ràtios, però no s'augmenten grups de l'escola pública en consonància, s'acaba derivant alumnat a la concertada", que, a més, necessita 15 alumnes inscrits en lloc de 20 per mantenir el grup. Tot i els tancaments de línies, la tendència dels últims anys reflecteix una aposta a l'alça per l'educació pública i, segons dades d'ACN, el curs escolar 2024-25 ha arrencat amb 512 alumnes més a la pública, 1.247 més en centres privats i 5.515 menys en els concertats.
Previsions del departament
El passat mes de febrer, el sindicat CGT Baix Camp-Priorat alertava que el departament d’Educació tenia previst tancar fins a 21 línies de centres educatius públics alCamp de Tarragona per al curs 2024-2025. D’acord amb l’oferta educativa inicial, es volien tancar 13 grups d’I3 i 8 de 1r d’ESO en un total de 14 municipis del Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, reduint el nombre de línies a la pública mentre la concertada mantindria totes les places.
La principal justificació per part del departament -tant en el govern sortint com l’entrant- és la baixada de la natalitat, però des de les escoles públiques han proposat reiteradament la reducció de les ràtios com a solució. La “lluita” de les associacions de famílies i del professorat no ha sigut suficient, per exemple, en el cas de l’escola La Vitxeta de Reus, que ha perdut un grup d’Infantil-3 i ha començat amb menys alumnes que el 2023.
Amb el curs ja iniciat, TarragonaDigital ha tingut accés a les dades definitives del departament d'Educació pel que fa a l’oferta 2024-2025 a les comarques tarragonines i s'han ofertat 231 grups d'I3 (169 públics i 62 concertats) i 217 grups de 1r d'ESO (159 públics i 58 concertats). D'acord amb l'informe que el sindicat va fer públic a principis d'any, es preveia que la pública es reduiria a 170 línies a Infantil i 160 a l'ESO, per tant, el diferencial global -entre línies obertes i tancades- seria de 6 línies menys d'I3 i dues menys a l'ESO respecte del 2023-2024.
Des de la CGT informen que el departament d’Educació no va accedir a enviar-los aquestes mateixes xifres, però especifiquen que l’escola Abel Ferrater de la Selva del Camp, l’escola Centcelles de Constantí i l’Institut de Vila-seca han perdut un grup; l'Institut Narcís Oller de Valls ha reduït d’1,5 a 1 grup del batxillerat artístic en ambdós nivells; i els instituts dels Pallaresos i Torredembarra han reduït una línia.
Dignificar la professió dels docents
Amb motiu de l’inici del curs escolar, des del sindicat USTEC·STEs (IAC) també van donar el tret de sortida a la campanya “Dignifiquem la nostra professió” per exigir mesures urgents a la nova consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó. En un comunicat, el personal docent denunciava la “precarització creixent del col·lectiu” i assenyalava la “manca de recursos materials i humans”, fet que comporta una “sobrecàrrega de treball” en la comunitat educativa.
L’objectiu de la campanya és posar sobre la taula “millores concretes i universals, que han de ser d’aplicació urgent”, com ara la reducció de les ràtios a les aules i una dotació més justa de personal de suport per poder desplegar el decret d’escola inclusiva. Així mateix, volen recuperar el poder adquisitiu i el prestigi social que, asseguren, ha perdut el professorat en els últims anys.
El sindicat, així, exposa la necessitat de negociar amb el departament, per exemple, per treure més places a concurs i evitar situacions d’abús de temporalitat. Alhora, demanen amb la campanya eines per potenciar i protegir l’ús de la llengua catalana als centres educatius. Amb tot plegat, USTEC·STEs apunta que convocaran mobilitzacions, accions reivindicatives i de pressió política al llarg de tot el curs 2024-2025 i no es descarten, tampoc, vagues en la docència “si no hi ha avenços significatius en les pròximes meses de negociació”.
Pendents de pressupostos
A més, les garanties d’una educació pública de qualitat i amb els suficients recursos per desenvolupar-se i atendre les necessitats de la ciutadania depèn completament dels pressupostos que s’aprovin a la Generalitat. D’entrada, el nou Govern de Salvador Illa ha decidit renunciar als d’enguany i treballarà per aprovar uns nous pressupostos perquè entrin en vigor a principis del 2025, buscant el compromís dels Comuns com a socis prioritaris.
Segons van informar El Periódico i TV3, el PSC hauria “aparcat” els pressupostos per al 2024 que va pactar amb el Govern encapçalat per Pere Aragonès. Aquest expedient econòmic, però, plantejava inversions considerables per al Camp de Tarragona, en matèria d’educació.
Algunes són peticions llargament reivindicades al territori, com la construcció d’una nova escola d’una línia a Maspujols (3,2 MEUR), la construcció del nou Institut de Roda de Berà (3,9 MEUR), la transformació de l’escola Joan Ardèvol de Cambrils en un institut escola (2,7 MEUR) o l’ampliació de l’escola La Parellada de Santa Oliva (700.000 euros), entre altres.