Les sis comarques que formen part del Camp de Tarragona —Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès— sumen 132 municipis a dia d'avui. Aquesta xifra ha canviat al llarg dels anys i des de l'any 1857, quan es va fer el primer cens de població a Espanya després de gairebé quatre dècades, hi ha hagut diverses variacions. En aquest cens de mitjans del segle XIX, moltes petites parròquies i nuclis de població es van veure obligats a integrar-se en termes municipals més grans i amb el pas dels anys, alguns municipis s'han integrat en altres, mentre que també hi ha hagut algunes segregacions, com són els casos, bastant recents, de Salou o la Canonja.
En aquests gairebé 170 anys, molts municipis també han canviat de nom, ja sigui catalanitzant-lo, adaptant la seva denominació o simplement fent-ne servir un de nou. En aquest article fem un repàs als principals canvis registrats en els municipis del Camp de Tarragona a través de les dades recollides en un document de l'any 2008, fet per l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri d'Administracions Públiques del govern espanyol.
El paradigmàtic cas de la Canonja al Tarragonès
Els canvis més destacats al Tarragonès els trobem entre finals del segle XX i la primera dècada del segle XXI. Així, l'any 1989, es creava el municipi de Salou arran de la segregació de part del territori de Vila-seca i Salou. Precisament, aquest municipi, ha canviat de nom diverses vegades, denominant-se Vilaseca, el referit Vila-seca i Salou, Vila-seca de Solcina, fins a l'actual Vila-seca. A la mateixa comarca del Tarragonès, la Canonja va esdevenir en el municipi 947 de Catalunya, el darrer a data d'avui, després de segregar-se de Tarragona.
Aquest no ha estat l'únic canvi registrat per la Canonja, que en el cens de 1857 es va incorporar el territori extingit de Masricart. Ja en el segle XX, l'any 1964, la Canonja va deixar de ser un municipi independent, data en què va quedar incorporat a Tarragona. Gairebé mig segle després, l'any 2010, aquest poble del Tarragonès va recuperar la seva independència. Precisament Tarragona, també va incorporar-se l'antic municipi de Tamarit l'any 1951 i una part de territori escindit de Constantí ara fa 50 anys, el 1975.
Actualment, des d'Altafulla lliuren una batalla amb Tarragona per escindir part del territori que fa frontera entre els dos termes municipals, concretament part de l'antic territori de Tamarit. Finalment, amb el cens de 1857, tres pobles del Tarragonès, com Ardenya, l'Argilaga i Puigdelfí, van ser incorporats als municipis de la Riera de Gaià, la Secuita i Perafort, respectivament.
La desaparició de la Mussara i l'Arbocet al Baix Camp
Pel que fa a la comarca del Baix Camp, els canvis no són tan destacats com al veí Tarragonès. És curiós el cas de Riudecols, conegut com a Ruidecols fins al cens de 1857. Precisament, en aquell moment, una part del territori del municipi es va segregar per a la creació de les Irles, que l'any 1940 va incorporar-se de nou a Riudecols. Així mateix, en el cens de 1857, el territori de l'extingit les Voltes s'incorporava al terme municipal de Riudecols.
Altres dos casos d'incorporacions de pobles a uns altres els trobem amb la Mussara, que el 1961 es va extingir i es va sumar a Vilaplana, i a l'Arbocet, que a partir del cens de 1857 va passar a formar part del terme municipal de Vilanova d'Escornalbou.
A l'Alt Camp, Puigtinyós es va convertir en Montferri
A la comarca de l'Alt Camp, Aigumúrcia és la protagonista, amb les incorporacions al seu terme municipal de Selma i l'Albà, ambdues datades arran del cens de 1857. Així mateix, Alcover, que el 1910 va deixar enrere el nom d'Alcober, incorporava el 1857 el territori extingit de la Plana. Finalment, en la comarca de l'Alt Camp, el municipi de Mont-ral, conegut anys enrere com Mont Real i Montreal, incorporava en el cens de 1857 el territori de Farena. En aquesta comarca destaquem també el canvi de nom de Montferri, que fins al 1917 va ser conegut com a Puigtinyós, que era el nom del molí del poble.
Al Priorat, la capital Falset va segregar una part del territori per a la creació de l'ara conegut com a Bellmunt del Priorat, arran del cens de 1857. Així mateix, aquell mateix any, Albarca quedava incorporat al terme municipal de Cornudella de Montsant, municipi que l'any 1940 també feia el mateix amb Siurana de Prades.
La Conca de Barberà, la comarca amb més canvis
La comarca amb més variacions en els termes municipals i pobles és, sense dubte, la Conca de Barberà, amb un gran nombre de petits nuclis poblacionals. La gran majoria de canvis es van produir abans del cens de 1857, tot i que alguns d'ells es van produir amb posterioritat. La capital Montblanc va incorporar la Guàrdia dels Prats i Lilla al segle XIX (abans de 1887) i Rojals, l'any 1940). En el cas de Lilla, aquest municipi havia incorporat abans de 1857 el territori de Prenafeta. Un altre dels municipis importants de la comarca, Santa Coloma de Queralt, va sumar abans de 1857 el territori d'Aguiló.
Pontils té una història curiosa, ja que amb el cens de 1857, es va extingir i va incorporar-se a Santa Perpètua del Gaià, municipi que l'any 1995 va canviar de nom per convertir-se en Pontils. Precisament, abans de 1857, Santa Perpètua havia incorporat al seu terme municipal Sant Magí de Rocamora, Seguer i Vallespinosa. Pel que fa a Belltall i Glorieta, abans de 1857 van passar a formar part de Passanant, municipi que l'any 1984 va afegir Belltall a la seva denominació, esdevenint Passanant i Belltall.
Llorac també va sumar els territoris d'Albió i Rauric abans de 1857, igual que les Piles va fer amb Guialmons, Barberà de la Conca amb Ollers i Savallà del Comtat amb Segura. Finalment, un altre cas curiós, el de Montbrió de la Marca, que es va incorporar a Vallverd, que posteriorment es va denominar Vallverd de Queralt i que als anys 70 del segle passat es va acabar incorporant al terme municipal de Sarral.
El conegut cas de Sant Vicenç de Calders al Baix Penedès
Al Baix Penedès el cas més conegut és el de Sant Vicenç de Calders, un poble amb referències ja al segle X. L'any 1946, el municipi, que incloïa el Francàs i Comarruga, va extingir-se, incorporant-se al terme municipal del Vendrell. Altres municipis de la comarca que s'han extingit amb el pas dels anys són Marmellà, la Torregassa i Montagut, que van passar a formar part del Montmell, Sant Jaume dels Domenys i Cunit, respectivament.