El Priorat és la comarca tarragonina amb més micropobles: només dos municipis superen el miler d'habitants

Pràcticament tots els municipis prioratins tenen una població inferior als 500 habitants, tot i que no hi ha cap poble amb menys d'un centenar de veïns

La comarca és coneguda arreu del món per ser terra de vins
La comarca és coneguda arreu del món per ser terra de vins | Laia Solanellas
28 de febrer de 2025, 16:58
Actualitzat: 16:58h

L'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) és una organització sense ànim de lucre que actua com a punt de trobada per als municipis de menys de 1.000 habitants i treballa per visibilitzar les problemàtiques tan característiques d'aquests petits pobles: ajuntaments amb recursos escassos, serveis insuficients i realitats sovint oblidades per les grans multituds i institucions. Encara que l'Alt Empordà és la comarca amb més micropobles del territori català, si acotem el mapa de micropobles a la demarcació de Tarragona, es pot comprovar que el Priorat és la comarca que "lidera" el rànquing.

D'entre les sis comarques, al Priorat, un 91% dels municipis són micropobles, és a dir, només dos de tots ells superen el miler d'habitants. El segueixen la Conca de Barberà, amb gairebé un 82%, i l'Alt Camp, amb un 69,6%, segons les dades de població actualitzades el 2024 per Idescat.

Entre els municipis prioratins, un total d'onze estan associats a l'MdC i la desena restant compleixen les condicions de micropobles. De fet, tret de Falset, la capital comarcal, que compta amb 2.875 residents; Cornudella de Montsant, que ha crescut aquest últim any fins als 1.033 habitants, incloses Siurana i Albarca; i Marçà (599); tota la resta de pobles tenen menys de mig miler de veïns.

paisatge vistes siurana cornudella montsant sandra perez nacio
Vistes del pantà de Siurana i les muntanyes del territori des de la localitat, adscrita a Cornudella. Foto: Sandra Pérez

Els més poblats en la llista són el Masroig (480), Capçanes (426), Porrera (417) i Ulldemolins (414), mentre que el municipi menys poblat és el Lloar (100 habitants). Pel que fa a extensió territorial, la Vilella Alta destaca amb la menor superfície de tot el Priorat, ja que comprèn poc més de 5 quilòmetres quadrats.

Micropobles del Priorat: grans tresors per visitar

El Priorat és conegut i reconegut arreu del món com a terra de vins, hectàrees on s'estenen camps i camps de vinyes i un total de 180 cellers repartits arreu de la comarca. Un dels seus punts d'interès i d'atracció de visitants per excel·lència, i que es troba en un dels micropobles, és la Cartoixa d'Escaladei o Scala Dei, ubicada a la Morera de Montsant (144 habitants). Fundada el 1194, els monjos cartoixans hi van seguir un model de vida marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida comunitària.

Un altre indret on descobrir el passat del territori i el poder eclesiàstic que hi "regnava" és la Baronia d'Escornalbou, al centre de la qual es troba el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, fundat el 1153 i restaurat, a principis del segle XX, per a ser residència d'Eduard Toda. La Torre de Fontaubella (119 hab) i Pradell de la Teixeta (178) són dos dels municipis que comprenia històricament la baronia, conjuntament amb cinc altres del Baix Camp.

El municipi de Porrera amaga una proposta original per viatjar en el temps fins al segle XIX. Es tracta d'una ruta per catorze rellotges de sol, de gran varietat pictòrica i que són fruit de l'auge econòmic que va viure la comarca en aquella època. O bé, us podeu endinsar en un dels jaciments arqueològics que millor es conserven a Catalunya: el poblat prehistòric del Puig Roig del Roget, al Masroig, amb vistes a la Serra de Montsant.

Imatge del Castell Monestir d'Escornalbou.
Imatge d'arxiu del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, el centre de la baronia. Foto: TarragonaDigital

Des de les galeries subterrànies a l'antiga colònia minera, no pot faltar la visita a Bellmunt del Priorat (294) i el museu de les seves mines, que també compta amb diverses activitats educatives. Es tracta d'un centre d'interpretació de la mina de plom Eugènia, que va ser la més important al territori català, i va destacar per la seva llarga trajectòria: va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions entre el 1870 i el 1972.

Arxivat a