Carta oberta a l'alcalde de Tarragona sobre els Jocs Mediterranis:

"Senyor Josep Fèlix Ballesteros, com a regidores de la CUP de Tarragona a l'Ajuntament de la ciutat li fem arribar aquesta carta oberta per tal que el debat esdevingui protagonista i, sobretot, prevalgui per damunt de les desqualificacions que de la seva boca han sortit per amagar la divergència d'opinions entre l'Equip de Govern que vostè presideix (format per PP, PSC i Josep M. Prats) i l'oposició d'ICV, ERC i la CUP al voltant dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017... o 18.

Vostè, senyor alcalde, ha acusat les conselleres d'aquestes tres formacions de "boicotejar" els Jocs, com si aquest suposat "boicot" hagi estat el culpable que els Jocs no tirin endavant o, si ho fan, sigui de la manera com ara avancen, és a dir cada dia pitjor. I no és així. Si els Jocs no avancen com vostè voldria no és per culpa nostra ni per les nostres posicions, sinó per la seva pròpia ineptitud per entendre que l'actual context econòmic fa impossible fer avançar ciutats a cops de gran esdeveniment. Aquest model, que podríem posar en qüestió per moltes qüestions que porta aparellades, ha esdevingut obsolet i vostè i el seu voltant ho haurien de saber.

No, senyor Ballesteros, nosaltres mai no hem fet boicot als Jocs, senzillament li hem explicat, en veu alta, allò que la majoria de la població diu i repeteix: "ah, es fan els Jocs aquests?", "quant costaran?", "Millor que no es facin, millor que no...", "atureu-los!". Vostè dirà que no és la majoria de tarragonines i tarragonins qui no vol els Jocs, però nosaltres li contestem que sí, que la majoria de tarragonines i tarragonins no vol aquests Jocs. I li contestem amb la mateixa raó amb què vostè diu que sí, ja que va ser vostè mateix i el seu grup polític qui va impedir que sabéssim què pensava la ciutadania sobre aquest tema prohibint via votació en un plenari que es pogués fer una consulta ciutadana per saber-ho. No se'n recorda? Mengi cues de pansa, doncs...

Què hem de fer, doncs, segons vostè? Dir allò que ens vam comprometre a defensar, o sigui la voluntat popular, expressada en les opinions de totes i tots, o la voluntat dels que es folraran amb aquest fet únic que són els Jocs Mediterranis? Vol que a hores d'ara ens llencem a defensar un projecte fracassat des del primer dia? O potser ens demana l'adhesió als seus projectes, seus i no de ciutat, per compartit el fracàs absolut a què aquests van encaminats?

No, senyor Ballesteros, nosaltres no som com vostès, no canviem d'opinió cada dos dies o cada cop que qui mana de veritat ens diu que ho fem. Les coses que proposem i a què donem suport passen un procés de debat i de selecció, des que entren a casa i fins que esdevenen projectes o propostes, i quan les decidim costa canviar d'opinió a no ser que les noves propostes siguin ben clares i entusiasmadores. No és el cas, Aquests Jocs sap tothom que seran un fracàs i no ens hi sumarem perquè l'obcecació per fer quelcom que ningú demana ni vol no entra dins dels nostres projectes.

Sr. Ballesteros, tanta por té a veure com s'afona el seu projecte únic per justificar els pactes vergonyants amb el PP i Prats a l'Ajuntament i amb Poblet a la Diputació? Tanta por li fa que els Jocs esdevinguin l'aparador internacional de la seva forma de fer a casa nostra: opaca, sense cap mena de participació en les decisions i afavorint sempre els més rics? Tanta por té que el seu únic projecte de ciutat s'estavelli per culpa, precisament, d'un dels seus socis a l'Ajuntament, que mira cap a un altre lloc mentre vostè reclama diners a l'Estat i quan aquest en dóna, sempre pocs i insuficients, es posa els seus millors vestits i mira a càmera per dir que ha estat gràcies a ell?

Ens acomiadem de vostè amb el convenciment que la lectura d'aquestes ratlles no el portarà a reflexionar ni un segon. La seva decisió està presa i peti qui peti aquest projecte l'intentarà tirar endavant. Els Jocs no es faran o, si es fan, passaran sense pena ni glòria. La ciutat quedarà endeutada, impossibilitada per anys, i vostè passarà a la història local com el responsable de no saber tirar enrere quan tots els elements l'aconsellaven de fer-ho. Que lluny queda aquella manera de fer que, diuen, el va caracteritzar quan va arribar al càrrec que ara llueix per darrer cop, que lluny queda aquell bé comú com a objectiu de govern".

Laia Estrada Cañón i Jordi Martí Font, regidors de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona