Les ajudes directes s’han convertit en una de les principals polítiques públiques de l’administració per facilitar a la ciutadania a poder pagar el lloguer. Les subvencions de la Generalitat alleugereixen la càrrega econòmica de qui les rep… però no tothom que les necessita les pot demanar. Només hi poden accedir les persones que paguen menys d’un límit que varia en funció dels territoris, i que oscil·la entre els 600 euros (a Lleida i les Terres de l’Ebre, posem per cas) i els 900 euros (a l’àmbit metropolità de Barcelona). Les llars que paguen lloguers més cars d'aquesta xifra, doncs, no poden optar a les ajudes.

L’encariment del preu del lloguer, però, fa que un gran nombre de llars en quedin excloses: ho evidencia que el lloguer mitjà de Barcelona (1.147 euros el 2024) ja és molt superior a aquest límit. Ara, una anàlisi de Nació a partir de dades de l'Incasòl permet xifrar aquesta exclusió: el 63% de les llars barcelonines que han firmat un contracte des del 2024 no poden demanar aquestes ajudes perquè paguen un lloguer massa car. A través del dret d'accés a la informació pública, aquest mitjà ha obtingut dades molt detallades referents al milió i mig d'arrendaments firmats al país en la darrera dècada, a partir de les quals s'han pogut fer aquests càlculs.

El 80% a Sant Cugat

Els llogaters de Barcelona són, en nombre, els més perjudicats per aquesta limitació, però aquesta trava s'estén a diverses ciutats. A Sant Cugat del Vallès, més del 80% de les persones que han firmat recentment un contracte es troben en la mateixa situació perquè el preu queda per damunt del topall per accedir-hi. Un problema que afecta especialment municipis que han patit encariments importants en els darrers anys: a Sitges i a Vilassar de Mar, on el llindar també se situa en els nou-cents, prop de set de cada deu el superen. No gaire lluny, els segueixen els municipis baixllobregatins de Sant Just Desvern i Castelldefels així com Alella, al Maresme.

En el conjunt de Catalunya, quatre de cada deu nous llogaters es troben en aquesta mateixa situació: el 38% paga per damunt dels 600, 750 o 900 euros cada mes, depenent del territori on viuen, i per tant no poden accedir als ajuts, que són els únics de tipus generalista a l'arrendament.

Després del Barcelonès, és l'Aran el territori amb més proporció de llars excloses: el 51% dels nous contractes superen els 600 euros, el llindar que la Generalitat ha establert per la demarcació de Lleida. L'Alt Penedès i el Gironès també se situen per sobre de la mitjana nacional, en part perquè els seus llindars són especialment baixos (650 i 750 euros, respectivament) en comparació a com s'han encarit els seus habitatges.

Almenys 120.000 llars excloses dels ajuts a tota Catalunya

Amb tot, el nombre de llars que paguen lloguers massa cars per a demanar les ajudes de la Generalitat supera, com a mínim, les 120.000. És el resultat d'analitzar els preus de tots els contractes firmats a Catalunya a partir del 2015 i amb una duració que va més enllà de la data de publicació d'aquest article. Més de la meitat, uns 68.000, viuen a la ciutat de Barcelona. 34.000 més estan repartits per l'Àrea Metropolitana, especialment en municipis com Sant Cugat (4.700), Badalona (2.600) o l'Hospitalet de Llobregat (2.503).

Quatre subvencions amb limitacions

En els primers sis mesos d’enguany, la Generalitat ha obert tres línies d’ajudes al lloguer destinades a grups d’edat diferent: una per a joves de menys de 35 anys, una per a les persones d’entre 35 i 64 i una per a majors de 65. A aquestes, a més, s’hi suma el Bo Jove, finançat pel govern espanyol però administrat des de Catalunya, que repartirà 3.000 euros anuals a les primeres 6.300 persones a registrar-s’hi correctament.

En totes elles, per a poder-hi optar, el preu del lloguer de l'habitatge (segons el contracte) no pot ser superior a les següents quantitats:

• En l’Àmbit metropolità (Barcelonès, comarques adjacents i Garraf): 900 euros, excepte en la subvenció jove, que puja a 950.
• A la resta de la demarcació de Barcelona: 650 euros
• A la demarcació de Girona: 750 euros
• A la demarcació de Lleida i a les Terres de l’Ebre: 600 euros
• A la demarcació de Tarragona: 700 euros

No s'expliquen els criteris

Nació ha contactat l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, impulsora d'aquestes subvencions, per a conèixer els criteris que es fan servir per establir aquests límits, però l'ens públic no ho ha contestat. En tot cas, en les subvencions de 2025, la Generalitat ha elevat els llindars de les demarcacions de Girona i Tarragona en cent euros, i ha elevat el del Garraf fins als 900, "per adaptar-los a la situació real del mercat del lloguer.

L'única excepció per aquests límits és per a les famílies nombroses, monoparentals i les llars on visquin persones discapacitades: el llindar puja fins als 900 euros per a tota Catalunya i, en el cas de la subvenció jove, fins als 1.100 euros en l'àmbit metropolità.

Precisament, aquesta subvenció per a menors de trenta-cinc anys és lleugerament més permissiva per als joves que viuen a les comarques metropolitanes: el límit per a demanar l'ajut és de 950 euros, cinquanta més que la resta de convocatòries. Això permet que més llars joves puguin presentar-se: en l'àmbit metropolità, la proporció d'exclosos baixa del 44% al 38%. A Barcelona ciutat, continuen sense poder-s'hi presentar el 56% dels nous llogaters, sis punts menys que en la resta de subvencions.

Nota metodològica

Aquest article s’ha fet a partir d’unes microdades de l’Incasòl que inclouen els prop d'1,5 milions de contractes de lloguer que s’han firmat a Catalunya entre 2015 i 2025, i que ofereixen informació molt detallada sobre el seu preu, la duració i el municipi de l’immoble, entre altres variables. Nació les ha obtingut a través del dret d’accés a la informació pública.

Les dades informen sobre tots els contractes firmats (i que han dipositat les fiances a l’Incasòl, d’acord amb la llei), i n’inclouen molts que ja han expirat, o que s’han extingit abans d’hora per voluntat d’una de les parts. Per tenir en compte només els contractes vigents, s'ha realitzat una estimació amb doble criteri: només s'han analitzat els contractes que expiren més tard del 7 de setembre de 2025 i, en els casos on un mateix habitatge ha registrat diversos contractes, només s'ha mantingut el darrer. 

Aquest doble filtratge pot excloure contractes que, tot i que inicialment ja han caducat, han estat renovats. Per contra, també pot mantenir habitatges que s'han quedat buits després que arrendador o arrendatari hagin exhaurit el contracte abans d'hora, sense que cap altre llogater l'hagi substituït.

A més, per a l’anàlisi s’han descartat els contractes inferiors a un any de durada per evitar la influència dels lloguers de temporada, més cars que la resta.