Al gener farà 24 anys, ella es veia sent tenista i havia dedicat més de mitja vida per complir aquest somni sense cap mena de pausa. La porta del tenis va tancar-se, però va obrir-se una altra finestra: “El camí de les lletres”, que diu ella. Ester Vallès és escriptora, de l’Arboç i una dona de conviccions. Després de dos anys i gairebé 2.000 exemplars venuts de Flors mar i sal, Vallès publica el seu segon llibre sota el títol de Cartes al present.

El camí per ser escriptora se li va presentar el 2019, quan va obrir un compte d’Instagram on penjava escrits propis. Una editorial va contactar amb ella i va plantejar-li que de tot allò que havia escrit es podria fer un llibre, i així va començar i canviar tot. Aquell compte que va crear-se el 2019 seguint a gent de l’Arboç, amics i familiars sota el pseudònim d’Eternes paraules té ara 37.400 seguidors d’arreu del país.

[h3]El procés guiat per una il·lusió[/h3]
L’escenari ha canviat molt des de fa dos anys, Ester Vallès sabia que ella havia de ser partícip de tot el procés dels seus llibres i va adonar-se que de la mà d’una editorial, o almenys la que va contactar amb ella, no podria “ser fidel als ideals” que volia. És per això que va decidir fer-se el camí: ha autoeditat les seves dues obres, ha “gaudit del procés” i ha aconseguit que els seus llibres no només siguin allò que ha escrit: “M’agrada que hi hagi un disseny, que vagi més enllà dels marges físics i sigui un univers en el qual jo hi crec”.

Té les idees clares, tot i que no es planteja cap mena de futur, viu sense expectatives i creu que aquesta és la millor manera d’encarar aquest camí, ja que escriu per vocació i arran de l’experiència amb el tenis, va arribar a la conclusió que aquesta vegada no volia que aquesta vocació es convertís en pressió. Es regeix per una màxima “les il·lusions són el motor de la vida”, i escriure per ella ho és, però també ho és despertar-les, connectar amb els seus lectors i crear un vincle amb tots ells i així ha planificat cada minut de les seves presentacions per donar a conèixer Cartes al present.
 
[h3]L’evolució de Cartes al present[/h3]
La mateixa autora defineix la seva primera obra, Flors mar i sal, com el llibre “d’una nena enamorada que vivia en un penya-segat, amb unes vistes increïbles descobrint el món”. Cartes al present, en canvi, és el recull de textos que parlen de “quan caus del penya-segat”. Es tracta de la segona part d’una història d’amor, amb una autora molt més madura que expressa com ha patit un desamor. El segon llibre és “la lluita per viure cap enfora, cap a l’expressió i cap al dir tot el que portem dintre, encara que siguin tristes”.

Ester Vallès diu que no som el que callem, “som el que aprenem a escriure”, i així ha encarat Cartes al present. Combinant la part emocional que la caracteritzava amb el primer llibre i afegint un vessant racional que li permet “arribar al lector i crear un binomi” que assegura que necessita. És per això que les seves presentacions són un diàleg amb els oients, un constant de preguntes que fan qüestionar “a qui escriuries cartes si fos el teu últim dia” o “si no tinguessis por, què faries?”.

La voluntat de Vallès és que els seus lectors truquin o escriguin cartes a algú quan surtin de les seves presentacions. Més enllà del reconeixement, dels exemplars venuts o la quantitat de gent que vagi a veure-la “que només una sola persona em digui: Ester faré això tot i la por, he escrit o que ha recitat d’algú, per mi ja està, el cel guanyat”, destaca l'autora.

[h3]El mar, el bolígraf i la llibreta[/h3]
“El mar va i ve sense donar explicacions, com la gent quan és saludable, però mai deixa de venir si es vertader”. Ester Vallès és una dona de mar, explica que li aporta llibertat i sempre li dóna les gràcies. És una enamorada de les platges, del so de les onades i fins i tot ha marxat a viure al costat del mar. Si el mar és un refugi per Ester Vallès, la bicicleta i el pàdel són la via d’alliberació més ràpida de l’escriptora per desconnectar i tornar a agafar aire.

També es defineix com una “romàntica”. Tots els productes que té en venda tenen un “artesà”, “a mà”, “ecològic” a la seva descripció. Sense deixar de banda les xarxes, que li han donat la visibilitat que té i l’han fet ser on és en aquests moments, Vallès té molt clar amb qui treballa: “creo el meu projecte amb els petits llibreters, no amb unes grans empreses que ja sé que viuran d’això”. Cartes al present, igual que Flors mar i sal, només es ven a les llibreries que han acollit l’autora a fer les seves presentacions i a la pàgina web d’Eternes paraules, “perquè són els llocs on jo hi crec”, subratlla Ester Vallès.

Un altre lloc on Ester Vallès creu és el seu poble. “L’Arboç és la gent que em trobo i em pregunta pel carrer, la gent de sempre s’ha de tenir present”. Tot i haver presentat a Barcelona, Girona i Calafell, i tenir programat visitar Palma de Mallorca i Lleida durant el mes de gener, Vallès va escollir l’Arboç com el primer municipi on ensenyar el seu llibre: “l’Arboç m’ha vist créixer, és on està el meu pare, és on viu el meu germà bessó i crec que no hem de fugir mai de les arrels, per això començo per l’Arboç”.

Aquella nena que a segon d’ESO demanava als seus professors que no la fessin llegir davant de tota la classe perquè li tremolava la veu ha autoeditat la seva segona obra, un llibre de poesia en català. El camí se li va presentar, però Ester Vallès ha hagut de llançar-hi les llavors i treballar-les perquè el món les veiés i el que va començar com un projecte vocacional en aquests moments tingui l’orgull de dir que “viu de les lletres”.