El judici del cas Inipro relacionat amb presumpta corrupció a l'entorn del PSC de Tarragona començarà aquest divendres 18 de setembre, tretze anys després de l'inici de les investigacions. Se celebrarà a l'antiga presó de Tarragona per manca d'espai adient a les dependències del Palau de Justícia. Hi ha nou persones acusades, sis encausats més com a presumptes responsables civils a títol lucratiu —entre els quals hi ha el PSC— i dues empreses com a responsables civils subsidiàries.
Entre els principals acusats hi ha l'exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, les exregidores Begoña Floria i Victòria Pelegrín o el que va ser cap de gabinet de l'alcalde, Gustavo Cuadrado. Fiscalia demana per a alguns d'ells fins a cinc anys i deu mesos de presó. El judici comença aquest divendres amb una jornada dedicada a les qüestions prèvies, si bé la vista oral no arrencarà fins al 2 d'octubre. D'entrada s'han previst disset jornades de judici, que culminarien el 20 de novembre.
El relat de la Fiscalia
Els fets es remunten al 2009 i la investigació se centra en una presumpta trama que, segons la Fiscalia, hauria derivat diners irregularment de l'Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST) a l'empresa Iniciatives i Programes SL (Inipro) mitjançant contractes que es van fer il·legalment. Tal com apunta el ministeri fiscal, aquesta empresa hauria contractat persones afins al PSC per fer treballs relacionats amb població nouvinguda, però a la pràctica haurien treballat pels socialistes amb l'objectiu de millorar la imatge pública de l'aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Pel ministeri públic, diferents correus electrònics intervinguts durant la investigació acreditarien aquesta tesi. Segons el relat de la Fiscalia, el primer element que evidencia la trama és un correu electrònic entre qui va ser gerent d'Inipro, Ricardo Campàs —ja difunt—, i l'excap de gabinet de l'alcalde, Gustavo Cuadrado, que va desembocar en una reunió en la qual també hi va participar l'aleshores gerent de l'IMSST, Antonio Muñoz, "amb l'evident intenció de defraudar la legalitat per arreglar un concurs públic i aconseguir l'abonament de diners públics en perjudici de l'ens contractant".
Segons l'escrit d'acusació, durant els següents mesos diferents correus electrònics van servir per acordar com es faria el concurs públic, en quins termes i quines persones s'haurien de contractar posteriorment. Entre els tràmits que es van fer es parla de l'elaboració d'un informe que justifiqués la necessitat de la prestació del servei "per donar aparença de legalitat i assegurar l'èxit de l'il·lícit pla". En aquest punt hi haurien participat activament Muñoz i Enriqueta Aznar, tècnica municipal.
"Dotar d'aparença de legalitat al frau"
Així, van acabar impulsant "la convocatòria del concurs públic" mitjançant una proposta de 59.900 euros (sense IVA), "el qual habilitava la utilització del procediment negociat sense publicitat, buscat a propòsit per ser manipulat per tal de garantir la contractació d'Inipro". Pel ministeri públic, per tal de desenvolupar el pla l'aleshores consellera de l'Ajuntament Victòria Pelegrín va dictar una resolució per la qual aprovava el plec de clàusules "sabent que el procediment seria una mera simulació que aparentaria regularitat i ocultaria la predeterminació de l'empresa finalment adjudicatària".
Aquell acord establia que seria un procediment negociat sense publicitat, amb un termini d'execució màxim d'un any i sense possibilitat de pròrroga. Un cop publicat el plec, el gerent de l'IMSST "va ordenar al departament d'administració que convidés formalment a les empreses Inipro, Itinere Serveis Educatius SL i Gallet Consultors i Associats SL. "L'elecció d'aquelles empreses no va ser aleatòria ni va obeir a cap criteri tècnic o professional, sinó que va respondre al propòsit de dotar d'aparença de legalitat al frau", subratlla l'escrit d'acusació.
"L'empresa va continuar contractada per l'IMSST sense cap cobertura administrativa"
A banda d'Inipro, pel fiscal les altres dues participants tenien un objecte social que "no es corresponia en absolut amb el servei licitat en el concurs, fet que contravenia les mateixes clàusules tècniques". A més, van presentar ofertes "pràcticament idèntiques" i les van entregar gairebé en el mateix moment, l'últim dia que estava permès.
Finalment, els serveis socials municipals van adjudicar el contracte a Inipro per 61.011,60 euros, però la partida que havia de durar un any es va esgotar en els primers quatre mesos. Amb tot, "l'empresa va continuar contractada per l'IMSST sense cap cobertura administrativa" i no es va fer cap tràmit per fer cap altra licitació.
"La vinculació va abraçar dos períodes: de l'1 de setembre del 2010 al 31 de maig del 2011, i de setembre del 2011 al 31 de desembre del 2012", per sobre de l'any màxim estipulat en la resolució del consistori signada per Pelegrín. El fiscal també detalla alguns correus intervinguts, en els quals els acusats parlen de simular una pròrroga quan el contracte ja estava expirat.
L'IMSST va pagar més de 200.000 euros a Inipro en diferents factures
Segons el ministeri públic, finalment l'IMSST va pagar a Inipro 110.815,81 euros durant el 2011, i 104.293,92 euros el 2012, fragmentats en diferents factures. Algunes es van pagar "gràcies" a què Ballesteros que les va autoritzar, "en exercici de les seves funcions com a alcalde de Tarragona", i sabent-ne "la il·legalitat" perquè "coneixia que no s'havia seguit el procediment adequat per a la tramitació de la despesa, ni la intervenció prèvia, que el servei no s'havia realitzat i que no existia cap justificació per al seu abonament", destaca el fiscal.
L'objectiu hauria estat "beneficiar" Inipro "a costa de l'erari" sota "una aparença formal", i s'haurien dictat diferents resolucions signades pel batlle. En alguns casos, tant l'interventor com la cap del departament de Comptabilitat dels Serveis Socials van emetre informes advertint d'irregularitats, segons es detalla en l'escrit.
"Ciberactivistes" per millorar la imatge de l'alcalde Ballesteros
L'acusació pública també descriu que des dels serveis socials municipals no es va formalitzar "cap acte de recepció del servei prestat per la mercantil adjudicatària". "Els únics documents relacionats amb la prestació del servei són les memòries presentades per Inipro. Aquestes es van elaborar pels acusats per simular la correcta execució del contracte i revestir fraudulentament de justificació les factures cobrades de l'ens públic", especifica. Així, Muñoz, Caballero i la tècnica Aznar "es van posar d'acord per confeccionar artificiosament la memòria de treballs" i presentar-lo a l'IMSST.
L'escrit de fiscalia també posa el focus en les tasques que s'haurien dut a terme realment amb els diners públics, que haurien consistit en millorar la imatge de Ballesteros i captar vots pel PSC. Segons el seu relat, Cuadrado i l'aleshores tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, eren els encarregats de coordinar el grup de "ciberactivistes", del qual en formaven part diversos dels acusats com a responsable civil a títol lucratiu juntament amb "entre 30 i 50 persones més".
Entre les tasques desenvolupades hi hauria respondre correus electrònics, gestionar xarxes socials o vetllar perquè "ciutadans estrangers residents a Espanya poguessin votar en les eleccions municipals del 2011" i "s'ajudés" aquelles persones que tinguessin dificultats amb el cens electoral.
Finalment, un cop es va fer públic el cas l'abril del 2013, diferents acusats van "intercanviar diverses comunicacions electròniques" per tal de "confeccionar una línia comuna de resposta a fi de justificar la gestió feta per l'IMSST en relació amb el contracte adjudicat".
Peticions de fins a cinc anys i deu mesos de presó
Per tot plegat, des de Fiscalia es reclamen cinc anys i deu mesos de presó, multes superiors als 2.000 euros i inhabilitació per càrrec públic durant sis anys per a Antonio Muñoz, Josep Fèlix Ballesteros i Victòria Pelegrín, als quals acusa d'un delicte continuat de prevaricació, malversació de cabals públics, frau en contractació pública, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil. En el cas de Gustavo Cuadrado, se li atribueixen els mateixos càrrecs, però no se li reclama cap multa i la pena de presó sol·licitada és de cinc anys i deu mesos.
A Floria, pel presumpte delicte de malversació se li reclama una condemna de quatre anys i deu mesos de presó i una inhabilitació absoluta de vuit anys i mig. Per a Aznar, la petició és de quatre anys i vuit mesos de presó per frau en contractació pública, falsedat en document oficial, prevaricació i malversació; mentre que per a Alejandro Caballero és de cinc anys i deu mesos de presó per prevaricació, malversació, frau en contractació pública, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil.
Finalment, a Enrique Miró i José Gallet —administradors d'Itinere i Gallet Consultors i Associats, respectivament—, la petició de Fiscalia és de dos anys i set mesos de presó per al primer, i dos anys i quatre mesos per al segon, per frau en contractació pública, prevaricació, falsedat en document oficial i malversació.
Tots aquests nou acusats també s'enfronten a haver d'afrontar una responsabilitat civil conjunta de 276.121,33 euros com a indemnització a l'IMSST. A banda, com a responsable a títol lucratiu, el PSC podria haver d'arribar a abonar 276,121,33 euros. Els altres encausats s'enfronten a indemnitzacions d'entre 137.000 i 276.000 euros.
La CUP, acusació popular
La CUP va ser la formació que va portar el cas a Fiscalia i va denunciar les presumptes irregularitats, després que treballadors de l'IMSST alertessin del cas. Alhora, està personada a la causa com a acusació particular i atribueix alguns delictes diferents dels del ministeri públic, com ara els de suborn o el d'alteració de preus en concursos i subhastes públiques en el cas de Muñoz, Cuadrado o Ballesteros. Alhora, augmenten la petició de penes per als principals processats fins als tretze anys de presó, en el cas de Ballesteros i Pelegrín.
La formació anticapitalista confia que "el judici permeti depurar responsabilitats" i defensa que el cas "no es pot reduir a una qüestió administrativa", ja que "afecta l'ús dels recursos públics". "Inipro no és només la història d'un contracte, és la història d'una manera d'entendre el poder", ha manifestat aquesta setmana l'exregidor cupaire Jordi Martí. "No volem venjança, volem veritat, justícia i garanties", ha remarcat el també exregidor Jaume López.
