Aquest dimecres 27 de novembre s'han presentat els resultats del projecte de digitalització arquitectònica del conjunt patrimonial de la Catedral de Tarragona, que ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i la resta de dependències del temple. Els encarregats de posar sobre la taula els resultats del projecte, així com els mètodes i les tècniques emprades han estat el delegat per a la Cultura de l'Arquebisbat de Tarragona i codirector del projecte d'excavacions en el conjunt monumental de la Catedral de Tarragona (III Fase), Andreu Muñoz; el professor de l'ETSA-URV, Agustí Costa, i el tècnic de l'ICAC, Josep Maria Puche.
Durant la presentació, s'ha explicat que aquesta iniciativa ofereix diverses possibilitats per a la conservació, la recerca i la divulgació d'un "patrimoni únic". En aquest sentit, algunes de les aplicacions possibles que aquesta tecnologia obre són la museïtzació, la realitat virtual o la impressió 3D. Andreu Muñoz ha explicat que "si mai hi ha un terratrèmol i alguna de les capelles s'ensorren, tindríem una referència per a la reconstrucció", alhora que ha afegit que la nova tecnologia obres noves possibilitats als historiadors de l'art en l'estudi de l'evolució històrica de l'edifici.
En aquest sentit, Muñoz ha destacat també les possibilitats en intervencions arqueològiques i per fer més visible un patrimoni, el de la Catedral de Tarragona, que "és el melic de la història de la península Ibèrica". El delegat per a la Cultura de l'Arquebisbat ha posat en valor el suport de les diferents institucions implicades en el projecte, que va iniciar-se fa dues dècades, i ha ressaltat la importància de preservar el patrimoni per a les generacions futures.
Un document digital fonamental per a la conservació, la recerca i la divulgació
El professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Agustí Costa, ha detallat la campanya d'escaneig realitzada al maig de 2024, que ha permès crear un núvol de punts que reprodueix amb gran precisió tot el conjunt catedralici. En aquest sentit hi ha 323 posicionaments, que se sumen als 381 que ja es tenien. Aquest document digital, que combina 17 bilions de dades topogràfiques, és fonamental per a la conservació i obre noves vies per a la recerca i la divulgació, incloent-hi aplicacions en realitat virtual i impressió 3D.
Costa ha posat d'exemple la Catedral de Notre Dame de París, actualment en la darrera fase de reconstrucció després de l'incendi de l'any 2019, com a aplicació pràctica d'aquesta tecnologia de topografia. Sobre la qüestió, ha dit que les catedrals haurien de tenir aquesta eina, per qualsevol cosa que pugui passar.
Un edifici complexe, amb elements d'èpoques molt diferents
Finalment, el tècnic de l'ICAC i responsable de la documentació gràfica del projecte, Josep M. Puche, ha explicat els reptes del procés de digitalització, tenint en compte que documentar gràficament un espai com aquest, d'uns 14.000 metres quadrats, és sempre un desafiament per la seva mida i la seva riquesa històrica i artística. En aquest sentit, ha dit que la Catedral de Tarragona és especialment complexa perquè combina elements d'èpoques molt diferents, des del temple d'August, vestigis de la catedral paleocristiana i construccions romàniques, gòtiques, renaixentistes i barroques.
També ha destacat la transversalitat del projecte, que ha combinat tecnologies avançades amb la col·laboració d'institucions acadèmiques, empreses privades i organismes públics. Així mateix, des del 2004 hi han treballat arqueòlegs, arquitectes i enginyers. Tot i la presentació de resultats d'aquest dimecres, Puche ha dit que "la feina no ha acabat, ni molt menys".
Un projecte transversal i multidisciplinari
El projecte ha requerit la col·laboració de diverses institucions i equips especialitzats. És liderat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona (MDT), amb el suport de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV), que ha dut a terme les campanyes d'escaneig amb tecnologia d'avantguarda com els làsers escàners terrestres. Aquesta tasca també ha comptat amb la col·laboració de la Universidad de Sevilla, a través del projecte estatal Smart Build Heritage.
La documentació digital generada, basada en un núvol de punts que reprodueix amb precisió mil·limètrica el complex arquitectònic, constitueix una base fonamental per a la conservació d'aquest patrimoni, alhora que ofereix un gran potencial per a noves línies de recerca i innovació en divulgació cultural. Aquest dijous 28 de novembre, a les 19 hores a la Sala d'Actes del Seminari i amb entrada lliure, els arquitectes responsables pronunciaran una conferència per donar a conèixer el projecte i mostraran les imatges captades en 3D.