Cada dilluns, de 17.30 a 18.30 hores, al número 115 de l'avinguda Salou de Reus. Aquest horari ha estat marcat en el calendari d'una vintena de persones en els últims mesos d'aquest 2024. El local de La Col·lectiva, a càrrec del Sindicat d'Habitatge reusenc, ha estat acollint converses de català, per segon any consecutiu, amb persones migrants que viuen a la ciutat i menors no acompanyats del territori.
La iniciativa va sorgir "de forma bastant natural i espontània", recorda Roger Sànchez, membre del sindicat i un dels impulsors. Les assemblees de l'entitat -setmanalment cada dimecres al mateix local- ja es desenvolupen en català o castellà i algú va traduint al dariya, el rifeny o l'amazic, que són les llengües majoritàries al sindicat. Moltes de les persones participants tenen moltes dificultats no només per parlar en català, sinó per estar en contacte amb gent que el parla.
"Falta, sobretot, aquest punt de trobada amb la llengua catalana, perquè no tenen cercles on es parli o encara no s'atreveixen del tot", assenyala el membre del Sindicat d'Habitatge. Si aprendre una llengua ja és més complicat pel fet de ser adults, hi ha altres factors que encara els ho dificulten més, ja que "sovint, els catalanoparlants no els parlen en català; s'ha de tenir més paciència, rebaixar els estàndards i no corregir constantment", recalca.
Per "qüestió de militància lingüística i política", es va plantejar la possibilitat de fer classes o converses de català, "com els projectes que s'estan fent en altres sindicats d'habitatge o escoles populars, que ja tenen un equip de facilitadors molt més gran i més recursos", explica Sànchez. Van buscar gent que estigués motivada i interessada i van decidir que preferien un format de conversa, "més social i quotidià".
Compromís bidireccional del Sindicat
Així, el primer curs es va iniciar l'octubre del 2022 i el segon any, que tot just va acabar el passat mes de juny, va arrencar el mes de febrer d'enguany. Conjuntament amb el Roger, dinamitzen les sessions el Joan, l'Anna i la Laia, que s'ha incorporat recentment; tots tres professors, que destinen part del seu temps per oferir "classes" a La Col·lectiva.
Habitualment, són una quinzena, amb uns 8 o 10 membres del mateix sindicat que assisteixen cada setmana perquè, els costi més o menys, tenen interès i motivació. Sànchez descriu que "el perfil és completament obert, tot i que la majoria de gent té entre 30 i 50 anys, també hi ha hagut adolescents o joves", així com els infants -ja escolaritzats- que acompanyen les seves mares a les converses i, fins i tot, ajuden a traduir o a estimular la seva millora.
Al mateix temps, a les converses no tothom té el mateix nivell i, quan algú està més avançat, "és fàcil que vagi progressant i motivant les altres persones que potser tenen més dificultats", celebra Roger Sànchez. De fet, el primer curs, l'assistència va ser més irregular i ara tots són bastant constants.
El Sindicat d'Habitatge és una de les quatre entitats -Xarxa d'Ajuda Mútua Alimentària (XAMA), Organització Juvenil Socialista (OJS) i La Corda- que tenen activitat a La Col·lectiva. La ubicació de la seu es justifica en si mateixa, perquè és una de les zones (barri Juroca) on hi ha més desnonaments i més població afectada.
Una oportunitat per als menors no acompanyats
Al llarg del segon any de les converses en català, a través de Reus Refugi, es van posar en contacte amb el Sindicat des del centre de menors que gestiona l'acollida de Menors Estrangers No Acompanyats (MENAS) a les Borges del Camp. Així, en un parell de mesos, un grup de joves de diferent procedència (Algèria, Pakistan, Gàmbia, Senegal...) s'han engrescat per aprendre la llengua.
En el seu cas, els professors van començar amb una idea de continguts més marcada que, després, va anar evolucionant amb qüestions del dia a dia, d'allò que realment els preocupa i interessa. Principalment, la sessió tracta de temes propers a ells o que els criden l'atenció, com la religió, històries familiars, l'equip de futbol en què juguen, records d'infantesa... perquè guanyin vocabulari en aquest sentit.
Per comunicar-se millor, a vegades, utilitzen gestos o, com a últim recurs, el castellà o l'anglès, amb què tenen més contacte. "La realitat és que tothom ve d'un lloc diferent i la finalitat és que tots puguin fer-se seva la ciutat de Reus i trencar desigualtats", expressa Sànchez, qui referma que "la iniciativa és oberta i gratuïta"; no demanen inscripcions ni cap documentació.
Valoració de «resultats»: nou curs a la vista
Amb tot plegat, l'objectiu d'aquest projecte a llarg termini, que continuarà previsiblement al setembre o l'octubre, és trencar barreres lingüístiques, culturals i socials. Els responsables de la iniciativa expliquen que "volen intentar estructura una mica més les classes, que tinguin unes dinàmiques més marcades per poder fer un seguiment i veure l'evolució".
Malgrat això, però, no volen que deixi de ser "útil, fresc i informal", perquè més enllà dels "resultats", ho veuen com una "necessitat i oportunitat". De fet, aquesta tasca de socialització i normalització del català es tradueix, progressivament, en el fet que s'animin a parlar-lo en espais informals, que tinguin la seguretat i confiança suficient per començar a practicar.
Entendre part de les converses que passen a l'autobús, poder comprar al supermercat, les reunions a l'escola o adreçar-se al metge són petits avenços molt significatius per a ells i, al mateix temps, permeten una major cohesió social perquè no se senten tan aïllats. "El nostre deure com a catalanoparlants és fer-ho fàcil, tant a La Col·lectiva com fora, perquè sinó els estem excloent un cop més; i que un tema tan senzill com la llengua no sigui un motiu", conclou Roger Sànchez, qui assegura que aquestes classes poden ser un precedent per continuar millorant i anar als cursos del CNL.
