En el comunicat, lamenten que els Serveis Socials hagin acabat sent un "cul-de-sac on van a parar totes les persones que necessiten suport en algun aspecte de la seva vida i que no poden resoldre per si mateixos". Això inclou problemàtiques associades a la manca d'habitatge o al risc d'exclusió residencial, un àmbit on, remarquen, no tenen competència i no poden oferir alternatives habitacionals.
El mateix passa amb els casos de vulnerabilitat o de pobresa, ja que les competències per gestionar les prestacions socials són "de la seguretat social o de les oficines de treball". Pels que fa als casos de dependència, els treballadors denuncien que "el sistema és tan lent que molta gent gran acaba malvivint o morint abans que se li pugui concedir el servei que necessita".
Els Serveis Socials també tracten situacions de violència masclista o d'infància en situació de risc. En les primeres, lamenten que encara hi ha "mancances importants com la falta de serveis més especialitzats dins el nostre territori". Pel que fa als infants, apunten que "en moltes ocasions la multi problemàtica és tan complexa que resulta complicat abordar aquest treball amb les famílies quan no tenen per exemple pa, sostre o treball garantit".
Estrès i malestar professional
Totes aquestes situacions tan complexes i "profundament injustes" els acaben generant, afirmen, "estrès i malestar professional". Un problema que s'afegeix a "la situació de col·lapse, la pressió assistencial, el volum de casos cada vegada més complexos o les limitacions de les instal·lacions on hem de treballar".També creuen que perceben unes "retribucions baixes si ho comparem amb altres sectors professionals similars", i que "no contemplen la perillositat per la conflictivitat d’alguns col·lectius atesos o per la insalubritat d’alguns habitatges visitats". Tampoc la "cada vegada més gran especialització del nostre lloc de treball, per la creixent quantitat de lleis sobre les quals tenim un paper fonamental". Finalment, denuncien la "bretxa salarial de gènere" que pateixen en ser "un sector feminitzat i destinat a les cures i el suport".
Per tot plegat, els professionals se senten com "equilibristes entre dos mons", treballant "entre la vulnerabilitat i la inclusió", i "amb poc reconeixement". Per això demanen als responsables polítics "un replantejament de les polítiques públiques" i que es posi "la vida al centre".
