"M'agrada definir-nos com el petit reducte de la Gàl·lia, com a Astèrix i Obèlix, perquè realment som molt petits, però sempre hem tingut molta rellevància; amb uns 500 col·legiats, hem estat a l'alçada d'altres col·legis amb 3.000 o 5.000", expressa l'advocat Sergi Guillén, degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Reus. El lletrat, qui va prendre possessió del càrrec el gener del 2024, posa en valor la figura dels exdegans Pere Lluís Huguet i Encarna Orduna, qui és l'actual secretària general del Consejo General de la Abogacía Española.

Fins al 2028, acompanyaran a Guillén en la junta María Cristina Santos, com a tresorera; Jordi Antón, com a bibliotecari; Gerard Fort, com a diputat segon; i Lidia Lobato, com a diputada quarta. Un dels seus projectes és aconseguir el reconeixement de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, amb motiu dels 180 anys de trajectòria del col·legi i per la seva evolució adaptant-se als canvis socials, econòmics i tecnològics, convertint-se així en un referent en l'àmbit del dret i la justícia.

Des de principis d'any, estan recollint suports i adhesions d'empreses i entitats per a fer la sol·licitud. Segons explica el degà, es va inspirar en la concessió de la Creu de Sant Jordi al Círcol de Reus -pels seus 170 anys- i, en començar a cercar informació, va veure els requisits i també que altres col·legis catalans l'havien rebut i va pensar "per què nosaltres no?".

"Està directament relacionada amb la història i el servei del col·legi, i els símbols són importants, s'han de mantenir", expressa Sergi Guillén, qui també treu pit de conservar un dels originals de l'acta constitutiva del Consell dels Col·legis de l'Advocacia de Catalunya.

Un servei pioner arreu

El col·legi reusenc ha sigut pioner en la defensa dels drets fonamentals, especialment, en la defensa de les víctimes de violència de gènere, la promoció de la justícia gratuïta i de proximitat, i a l'hora d'incorporar les noves tecnologies a la professió, àmbit en què han sigut un model referent per a altres institucions. "Vam ser els primers a acompanyar les víctimes de violència de gènere a les declaracions, hem estat l'únic dels 83 col·legis espanyols que ho fèiem durant deu anys, fins que el 2022 es va aprovar una llei que ho suggereix", apunta Guillén.

També, han apostat sempre perquè la víctima estigués assistida tècnicament des del moment de la denúncia, una mesura de protecció que ha anat evolucionant a poc a poc i que "encara que moltes vegades no funciona", concedeix l'advocat, "no només ajuda a empoderar la víctima, també a fer-la reflexionar i articular la denúncia en un moment de xoc emocional".

En aquesta línia, el 2018, va néixer la comissió de Violència de Gènere i Igualtat de Reus, amb deu advocats i advocades que vetllen per la igualtat de la dona en l'exercici de la professió i per l'acompanyament a les víctimes. Alhora, el mateix any, es va posar en marxa la comissió per a la Defensa dels Drets dels Animals, una iniciativa pionera arreu de l'Estat espanyol, per col·laborar voluntàriament en casos i consultes de protecció animal.

Així mateix, han estat pioners pel que fa a la tecnologia. "Vam ser els primers que vam tenir el programa que s'utilitza a la majoria dels col·legis per a la gestió del torn d'ofici i també vam ser la prova pilot del sistema de videoconferències amb la presó", relata Sergi Guillén. D'altra banda, el Teatre Bartrina de Reus va acollir el primer congrés que es va fer a Catalunya de l'advocacia espanyola sobre violència de gènere.

Desprestigi de la professió i el torn d'ofici

Amb tot, l'advocat reusenc reflexiona sobre el desprestigi que pateix la professió des de fa temps: "no és que vulguem que ens vinguin a fer reverències, als anys vuitanta i noranta, les figures de l'advocat, el metge, el notari... eren molt reconegudes socialment, però la gent ha de tenir que tots ells s'equivoquen i res ha de ser una veritat suprema".

Lamenta que la "mala fama s'ha anat estirant" i accepta que "ser el focus dels problemes, perquè ningú els va a veure per donar bones notícies, va amb el càrrec", però no justifica en cap cas "la pèrdua de respecte" que pateixen com a persones de forma generalitzada. "La proximitat entre l'advocat i la ciutadania ha de ser imprescindible, al final, tractem amb els problemes de la gent i hi ha aquesta empatia, però és una feina normal i corrent", recorda Guillén.

Tot i defensar els interessos de la població als jutjats, com a objectiu principal, assegura que s'acaben convertint en "psicòlegs, capellans, metges, confessors, amics i consellers", i critica l'extrem de molta gent que considera que si es perd el cas és culpa de l'advocat, però si es guanya, és que han donat la raó a la persona a qui defensa.

Pel que fa al torn d'ofici, aquest és l'àmbit més desprestigiat, però el lletrat posa en valor que "si un 90% dels col·legiats fan aquest servei, permet que la gent estigui assistida per advocats que potser no haurien pogut permetre's mai, pels seus honoraris, i hi accedeixen de manera gratuïta".

Una radiografia de la societat

La criminalitat va augmentar un 2,7% a la demarcació de Tarragona durant el 2024, respecte de l'any anterior; es van registrar més de 48.000 infraccions penals segons dades del Ministeri de l'Interior, 15 homicidis i fins a 187 intents d'homicidi. Davant aquestes xifres, Sergi Guillén demana tranquil·litat: "hi ha hagut un increment i s'han de prendre precaucions, però estem en un país segur".

Malgrat tot, l'evidència es viu als jutjats, col·lapsats i senyalant amb temps d'un any i mig d'espera. "És una fotografia de la societat i de qui governa en cada moment", afirma l'advocat. Entre els tipus de conflictes que més han augmentat es troba l'àmbit laboral i el degà considera que cal "mantenir un equilibri per cuidar ambdues parts, empreses i treballadors" i posa sobre la taula que "la majoria dels problemes reals no estan en les grans empreses, sinó en la petita empresa i els treballadors autònoms".

Sens dubte, però, la xifra més alarmant correspon a les agressions sexuals. De fet, els delictes contra la llibertat sexual són els que més han pujat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant el primer trimestre del 2025, amb prop de 9.000 infraccions, encara que les agressions sexuals s'han reduït un 5%. "Hi ha més agressions, però les víctimes s'han empoderat i denuncien més", contraposa Guillén.

Tanmateix, l'advocat reflexiona sobre les implicacions dels canvis legals i com han comportat que es redueixin penes de presó -que eren superiors- en el moment en què comença el judici, com va passar amb el cas de la Manada. També, esmenta la sentència de Dani Alves com a cas que ha "canviat els esquemes" introduint la "presumpció de culpabilitat i el consentiment en diferit". Valora, a més, que a l'hora de legislar, els polítics comencen a escoltar la judicatura i l'advocacia, però que encara queda molt per fer en un tema tan extremadament complicat i personal.

Reus i l'advocacia: històricament lligats

L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Reus es va constituir el 19 de gener del 1845, llavors portava l'adjectiu "noble" al davant, i amb el temps ha tingut un paper fonamental. I si res ha permès que es mantingui fins als nostres dies ha sigut la voluntat dels seus col·legiats i col·legiades i la funció pública a què s'ha dedicat sempre. El seu degà recalca, de fet, el vincle directe entre el col·legi i la societat civil com a garantia de supervivència.

Precisament, és l'únic en tota la comarca del Baix Camp i un dels 14 col·legis catalans que es mantenen -també Tarragona i Tortosa-, com així queda palès en tota la documentació històrica que conserven i que possibilita un recorregut per la seva trajectòria. Guillén defensa que "Reus sempre ha tingut una rellevància en el món de l'advocacia" i afirma estar orgullós de "gestionar aquesta inèrcia històrica".

Entre tots els documents, que tenen previst poder exposar en col·laboració amb l'Arxiu Municipal, destaquen les adhesions com a col·legiats de Ramón Serrano Suñer "el Cuñadísimo" o d'Antoni Pedrol Rius, reusenc que a més va presidir el Consejo General de la Abogacía Española i va "fer canviar la llei per defensar el secret professional de l'advocat en un moment en què va estar a punt de convocar la primera vaga general del sector quan Hisenda els reclamava les dades dels seus clients", explica Sergi Guillén.

Un altre aspecte significatiu és el registre, amb format de "diari", que mantenia un dels col·legiats, Perpiñà Aragonès Vilalta. Tots els textos fins al 1934 eren en català, després desapareix i no torna fins al 1940 i l'any següent, el 1941, ja només escrivia en castellà, com a exemple de la censura sobre la llengua a què es va veure obligat.