El sector de l'advocacia viu, ara mateix, un moment de gran incertesa des que va entrar en vigor, el passat mes d'abril, la Llei Orgànica 1/2025, del 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia. Aquesta s'aplicarà definitivament el 31 de desembre d'enguany a Reus, segons indiquen des de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia i, d'acord amb la teoria, "modificarà l'estructura dels Jutjats, canviarà la manera de treballar i de distribuir els temes a tractar". 

La previsió és que hi hagi un "únic jutjat amb les diferents seccions", apunta el degà del col·legi, l'advocat Sergi Guillén. "L'avantatge serà que, si fins ara per crear un jutjat calia buscar un espai, un jutge i 12 funcionaris; com ara tot serà un, hauria de ser més fàcil perquè es podran portar dos jutges que es dediquin a un mateix àmbit i que els funcionaris els donin suport", descriu.

Tot plegat, però, amb la mateixa plantilla de funcionariat, entre els quals molts treballadors fa vint o trenta anys que estan "especialitzats" en un àmbit concret (social, penal, laboral) i, a partir d'ara, hauran d'atendre qualsevol tipus de petició i adoptar totes les funcions. "Com li dius a un funcionari que només ha fet civil que es posi a fer interlocutòries (sentències) penals?", reflexiona Guillén davant l'evident necessitat que caldran més jutges i també més funcionaris per evitar el col·lapse dels Jutjats.

Arran de la nova llei, "no només canviaran les qüestions processals, es reformarà alhora la planta judicial i les prioritats s'establiran per càrrega de treball", assenyala el degà del Col·legi de l'Advocacia de Reus i exemplifica que, si arriben mil demandes de monitoris -procediment ràpid per obtenir una resolució sense judici davant deutes de fins a 2.000 euros-, si arriben mil sol·licituds d'ERO o la policia deté un grup criminal organitzat i hi ha diligències prèvies, tot el personal haurà de fer monitoris, funcions de social o d'instrucció, respectivament.

«La llei de les incerteses»

Un punt positiu en favor d'aquesta eficiència del servei, com destaca Sergi Guillén, és que no caldrà fer un procés tan llarg com fins ara en què la petició per ampliar el jutjat havia de passar per la consulta del Ministerio de Justicia al Consejo General del Poder Judicial, que la transmetia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aquest a l'Audiència Provincial de Tarragona que, al seu torn, ho feia als Jutjats de Reus, per després tornar a fer tot el procés administratiu a la inversa perquè el Ministeri pogués donar el vistiplau a la Generalitat per començar a cercar espai i finançament per a la nova infraestructura. "A partir d'ara, en teoria, només serà fer la sol·licitud de reforç de jutges", afegeix l'advocat.

Malgrat tot, la preocupació no es redueix, almenys de moment, perquè "van molt perduts", assegura. "Aquesta és la llei de la incògnita, no sabem on anirem, si al col·lapse total o, com sempre, ens acabarem adaptant i d’alguna manera tirarem endavant", expressa davant la dificultat que s'estan trobant per donar eines als col·legiats i col·legiades perquè puguin iniciar temes i preveure com els afectarà la nova legislació.

Al Col·legi, es viu una situació "tensa", hi ha molts nervis entre els passadissos i els dubtes els acompanyen en cada sala; un context d'inquietud que es trasllada als Jutjats, tal com el degà Diego Álvarez hauria confirmat a Guillén. Encara més, el lletrat conclou que estan en el moment de "el moviment es demostra caminant" i, en aquest cas, "com més caminen, més dubtes tenen, i això és un problema per a tothom".

Un altre aspecte que també introdueix la LO 1/2025 és la mediació, però des de la institució refermen que "cada advocat té el seu estil, però entre les seves funcions ja estava la d'instar a la negociació, com a pas previ a la via judicial, fos per telèfon o per escrit".

LO 1/2025: concrecions i detalls

La Llei Orgànica 1/2025, del 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, ha introduït diverses reformes en l'organització, el funcionament i els procediments judicials, amb l'objectiu de facilitar l'accés a la justícia i agilitzar els processos. Entre d'altres, el Poder Judicial es reorganitza amb la creació dels Tribunals d'Instància i Centrals d'Instància, que tindran seccions especialitzades (àmbits com Familia, Infància i Capacitat, Mercantil, Violència de gènere, Menors, Contenciós-Administratiu, Social, Penal..), i de les Oficines municipals de Justícia (una evolució dels Jutjats de Pau).

Aquesta reorganització i la creació de noves seccions és el que més impactarà en la manera de treballar i el funcionament dels tràmits com es feien fins ara als Jutjats de Reus -i de qualsevol altra ciutat-. La voluntat, com s'especifica a la llei, és reduir "les disfuncions de l'administració de Justícia, com la manca d'especialització dels jutjats, la proliferació d'òrgans amb idèntica competència o les desigualtats en la càrrega de treball -entre àmbits i també partits judicials- i el temps de resolució dels assumptes", entre d'altres.

També, la nova figura de medicació (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies - MASC) suposarà un canvi en l'exercici de l'advocacia, que hauran d'acreditar expressament aquesta cerca d'una "solució extrajudicial" mitjançant un tercer (l'advocat o advocada), en problemàtiques d'àmbit civil i mercantil -sempre que una de les dues parts no sigui una entitat pública-, abans d'accedir a la via judicial. Aquestes vies "prèvies" podrien ser la mediació, la conciliació davant d'un notari, registrador, lletrat o jutge de pau. D'altra banda, s'impulsen mesures de digitalització perquè les oficines siguin més eficients i es pugui garantir la protecció dels drets ciutadans. 

Què passarà amb el segon jutjat social?

Per tant, la incertesa manfestada pel sector aniria lligada a una "manca de directives" o "instruccions" a seguir per adaptar-se a la reforma organitzativa i, per això, pateixen per un possible col·lapse dels Jutjats. Una qüestió que s'ha posat sobre la taula en diferents plenaris de l'Ajuntament de Reus i amb múltiples peticions, tant polítiques com del sector, que semblaven veure la llum quan, el passat mes de febrer, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, es va comprometre a "treballar perquè el segon jutjat social sigui una realitat a Reus com més aviat millor".

A parer del Col·legi de l'Advocacia reusenc, però, aquesta voluntat es dilueix en el moment en què entri en vigor la LO 1/2025 que, recorda hauria de ser a partir de l'1 de gener del 2026. No obstant això, el conseller de Justícia ja va assenyalar que amb el canvi d'estructura judicial, que implica la nova llei d'eficiència judicial, "aquesta segona unitat judicial no seria un jutjat com l'hem conegut clàssicament, sinó un segon jutge del social dins del Tribunal d'Instància de Reus". 

Amb tot, sí que tindria un nou espai, ja reservat just al costat del que actualment és el Jutjat 1 del Social, on el futur segon jutge podrà ajudar a "alleugerir la sobrecàrrega (temps d'espera d'aproximadament un any i mig) que acumula l'òrgan", segons va detallar Espadaler. En aquest sentit, TarragonaDigital ha sol·licitat més informació al departament de Justícia de la Generalitat per concretar les afectacions "pràctiques" en l'àmbit municipal que comportaran el gruix de reestructuracions de la planta judicial, i roman a l'espera de resposta.

Així mateix, en la seva visita a la capital del Baix Camp, el conseller Ramon Espadaler va anunciar una inversió de 5 milions d'euros per a iniciar una reforma dels espais judicials a finals d'aquest 2025. "Servirà per adaptar l’edifici en aspectes de climatització, de garjoles, de la coberta i més àmbits, però també, i això no és menor, per adaptar l'estructura al nou tribunal d'instància”, va assegurar.