La proposta de l'actual president dels Estats Units, Donald Trump, de modificar a l'alça la política aranzelària -que ja s'ha aplicat amb un 25% a l'acer i l'alumini- per "protegir" la indústria nacional i fomentar la producció al país, ha posat en el punt de mira el sector vitivinícola i el mercat del vi català. Les intencions d'apujar els aranzels ja han comportat un increment en les vendes a Espanya que, des del sector, es veu com un "recapte de provisions" davant d'aquesta incertesa.
L'amenaça que hi ha sobre el sector del vi i les begudes espirituoses preocupa els productors arreu d'Europa, com ha quedat palès en fires com la Barcelona Wine Week o la Wine Paris 2025; i, fins i tot, alguns cellers ja han començat a fer enviaments addicionals dels seus productes de forma preventiva. En concret, els elaboradors i distribuïdors del Penedès ja van manifestar fa uns dies la seva intranquil·litat, assegurant que els aranzels provocarien una reducció de les vendes i de la demanda per l'augment de preus.
Amb tot, apuntaven a veure com una oportunitat els reptes que vindran a escala global, un posicionament similar al que adopten des del Priorat, tant des del Centre Tecnològic del Vi (VITEC) com les Denominacions d'Origen. Paral·lelament, a la comarca tarragonina treballen per garantir la producció i evitar pèrdues en la vinya per les condicions de sequera.
Els Estats Units, primer comprador mundial
Segons dades de la Interprofesional del Vino de España (OIVE), al llarg del 2024, hi va haver un creixement del 7% en exportacions als EUA, arribant als 391,4 milions de dòlars en vendes i 67,3 milions de litres exportats; xifres que situen l'estat espanyol com a quart proveïdor mundial de vi al país americà. Pel que fa a Catalunya, els Estats Units representa un 12,74% del seu mercat total i és el primer comprador a nivell mundial (exportacions) del vi català, d'acord amb la informació facilitada per Prodeca.
El director general de VITEC, Sergi de Lamo, evidencia que "els principals compradors de fora són els Estats Units i a bon preu, a més", però recalca que "no podem oblidar que el primer mercat del vi català és Catalunya i és una part importantíssima". En la mateixa línia, el president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez, afirma que "per a la DOQ Priorat, el principal mercat, ara com ara, és Europa i no deixa de ser menys important Catalunya, el territori nacional i local on hem de fer un gran treball".
De fet, el mercat europeu suposa un 64% de les exportacions catalanes, percentatge més reduït en el cas de productes "prèmium" com el vi i l'oli, però que podrien trobar un potencial creixement pel seu valor afegit. Álvarez qualifica la situació com un canvi de paradigma i evidencia que "és molt difícil preveure com s'hauria de reorganitzar el mercat, no tan sols per la influència dels aranzels, també per l'afectació en les economies de la resta de països".
En aquest sentit, De Lamo és prudent i apunta que "caldrà veure com evoluciona i valorar quines altres oportunitats hi ha per treballar-les". Més enllà d'un "a veure què passa", des de VITEC consideren, això sí, que es tracta d'un mercat "molt global" i, si "ens estanquem en determinats mercats, hauran de canviar alguns segments de comercialització perquè es pugui continuar venent".
Què comportaria una pujada dels aranzels?
D'una banda, la visió compartida és que caldria obrir-se a altres mercats i destinar més recursos a la promoció internacional. De l'altra, la gran preocupació al Priorat és fruit de l'evident davallada de vendes que causaria la pujada d'entre un 10 i un 20% dels aranzels, que limitaria les importacions per part dels estatunidencs i perjudicaria greument la producció catalana.
La reducció en el volum de vendes també seria una conseqüència de l'encariment dels costos de producció, que ja és una realitat. "Els elaboradors de vi ens veiem condicionats pels preus de compra del raïm i per l'increment dels materials d'envasat (vidre, paper i fusta o cartró), que han de repercutir en el producte final; és inevitable", lamenta el president de la DOQ Priorat.
Amb tot, Salustià Álvarez exposa que "els preus no s'incrementaran especulativament per la gran quantitat d'oferta" i assenyala, especialment, que "volen continuar sent un producte que socialment representi el territori on es produeix". Davant d'això, un dels plantejaments que es fan dins el sector del vi català, segons publica Va de vi, és la possibilitat que els distribuïdors assumeixin la diferència de cost en casos específics, per no perjudicar l'elaborador ni el consumidor final; una opció que Álvarez descarta completament defensant el marge de benefici de tota la cadena de valor.
Al mateix temps, el director general del centre tecnològic adverteix que els nous aranzels arribarien en un moment en què el consum de vi ja està canviant: "El consum de vi negre té ara mateix una baixada mundial superior al 10% i tant EUA, com el mercat asiàtic o Alemanya, ja havien deixat de comprar molt de vi abans d'aquesta política aranzelària", exposa. A més, Sergi de Lamo recorda que "el vi és un producte excedentari", és a dir, que "entre un 10 i un 15% del vi que es produeix al món acaba passant a derivats com el vinagre, l'etanol, l'alcohol o d'altres".
Mesures per fer front a la sequera
La complexa situació del sector vitivinícola, conjuntament amb l'emergència climàtica, que l'ecosistema i el paisatge aniran acusant més cada vegada, obliga els cellers a garantir la producció i sobretot evitar les pèrdues de la collita que la sequera ja ha provocat al Priorat i altres comarques catalanes. "Regna la incertesa de com afectarà; primer, per la falta d'aigua, que no sabem si plourà o no, i segon, pels pics de calor, que acceleren el procés maduratiu", reflexiona Salustià Álvarez.
Per aquest motiu, als camps de vinyes de la DOQ Priorat, per primera vegada, i com a mesura per minimitzar els estralls de la sequera, el moment de poda de la vinya s'ha retardat un mes, és a dir, fins a principis del mes de febrer. "Durant aquestes setmanes, hem fet tasques de manteniment per tenir màxima cura de la vinya, posant adobs en les parcel·les que ho necessitaven o subministrant els nutrients per via foliar", detalla l'enòleg Fran Vernet.
"L'endarreriment està pensat perquè la planta tingui més descans i comenci la brotació més tard; a nivell de cost i esforç és el mateix, però implica una major concentració dels tècnics perquè facin la feina en menor temps", completa el president de la DO. És un exemple d'entre un seguit d'accions que es duen a terme per retardar la verema i adaptar-se als efectes del canvi climàtic, tot protegint la planta en el procés.
Encara que intenten "mimar" especialment la vinya i l'olivera, des de la DOQ Priorat reconeixen que "no hi ha una recepta homogènia, cada pagès té la seva particularitat, en bona part influïda per la situació de la finca", però aposten perquè "a mesura que els ceps redueixin la seva capacitat vegetativa, seran més petits i suportaran millor la sequera".
Mas Roger, la finca experimental de VITEC
Entre les línies de recerca del Centre Tecnològic del Vi també s'estan fent importants avenços. Fa un parell d'anys, van començar a treballar en una finca experimental a Mas Roger (Cabacés), que es troba al Parc Natural del Montsant. "Actualment, hi ha vuit hectàrees plantades i, més enllà de la sequera, el que està claríssim és que la temperatura mitjana va creixent cada any i la necessitat d’aigua de les plantes va augmentant", descriu Sergi de Lamo.
En altres paraules, d'aquí a 10 o 15 anys, amb períodes de sequera com els que hem viscut els últims anys, la vinya necessitarà molta més aigua de la que necessita actualment, simplement pel canvi de temperatura. Així doncs, el director general de VITEC enumera algunes de les investigacions que s'estan duent a terme a la finca experimental:
- Quina és l'orientació, la posició o l'altitud que ha de tenir la vinya perquè el raïm sigui de la millor qualitat possible i obtenir els màxims quilograms.
- Nous sistemes de reg, com el reg enterrat, que és molt més eficient de cara al reg de suport de què disposaran i que haurà de salvaguardar la planta, però sense deixar perdre aigua.
- Varietats resistents a la sequera, típiques d'illes gregues o del sud d'Itàlia, per complementar les varietats autòctones, que s'empeltarien en peus més tolerants a l'estrès hídric.
"Malauradament, la gent no pot esperar que en dos anys tinguem una solució, perquè són recerques a mig-llarg termini i el problema és que la vinya és un cultiu anual, pel qual necessites un temps llarg per tenir uns resultats sòlids i perquè comparar les dades resultants tingui sentit", conclou De Lamo sobre un dels principals projectes de recerca que s'estan desenvolupant en aquest àmbit al sud d'Europa.