Un estudi revela que la Conca de Barbera és una de les comarques amb un pitjor accés als serveis públics

L'estudi ha estat fet pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya

  • Imatge d'un municipi de la Conca de Barberà
Publicat el 13 de febrer de 2025 a les 12:11

La Conca de Barberà és una de les comarques catalanes que té un pitjor accés als serveis públics. Ho exposa l'estudi fet pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, que evidencia que àmbits com l’educació, la sanitat, la seguretat i la mobilitat en municipis en risc de despoblació tenen una accessibilitat un 50% inferior a la mitjana.

Entre d’altres, l’estudi identifica quins municipis i comarques presenten un major dèficit de serveis i algunes de les causes que hi ha al darrere. A partir del resultat, determina en quines zones i àmbits seria estratègicament més eficient prioritzar les inversions en dotació de serveis, per tal d’afavorir un accés equitatiu i l’equilibri del territori, així com per combatre el despoblament en determinades localitats.

La problemàtica, doncs, pel que fa a l’accés de serveis es concentra, entre d’altres, a la franja de municipis que voreja Lleida (abastant municipis entre les províncies de Tarragona i Lleida) i també en les comarques pirinenques. L’orientació agrària, unida a les dificultats d’accés en alguns casos, perfilen comarques amb una situació molt concreta. Es tracta de poblacions amb pocs habitants i que, per tant, disposen d’una demanda potencial també reduïda, que moltes vegades fa menys viable la inversió en aquests emplaçaments.

El cas de la Conca de Barberà

Quant a la sanitat, l'estudi detalla que els municipis amb pitjor accés als serveis públics en aquesta matèria es troben a la Segarra, la Conca de Barberà i l’Urgell. El CTESC també constata que els municipis amb menys accessibilitat a serveis de seguretat es troben a les Garrigues o la Conca de Barberà.

L'estudi també esposa que els municipis en risc de despoblació tenen un accés als serveis de transport i mobilitat que són un 70% inferior a la mitjana, mentre que la de l’autobús és un 10% més alta que al conjunt del territori.